Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
ambient extrem
Ecologia
Ambient que exigeix de l’organisme que hi està adaptat una estructura morfològica o un mecanisme bioquímic especials.
Representa un cost en termes energètics o dels canvis compensatoris de la biologia de l’organisme Coincideix amb alguns dels extrems de gradients ambientals com ara la temperatura, la salinitat, el pH, la pressió i la concentració de nutrients En són exemples les aigües termals d’elevada temperatura, les zones polars, les salines o llacs salats, les aigües de les mines molt àcides, els llacs alcalins o les zones abissals
obesogen
Alimentació
Que causa o facilita el sobrepès i l’obesitat.
Determinats factors ambientals fan que les persones amb una predisposició genètica desfavorable per aquesta malaltia la desenvolupin Tant l’excés calòric com el sedentarisme, factors obesògens, són propiciats per elements tan variats com la proximitat i accessibilitat a determinats tipus d’aliments, els dissenys urbanístics transport públic, transport privat, carril bici, rutes per passejar, parcs, etc, arquitectònics ascensors, escales, controls remots, etc o la legislació publicitat dels aliments superflus, etc, entre d’altres
anàlisi sensorial
Alimentació
Anàlisi de la palatabilitat d’un aliment portada a terme per tastadors experts o bé per representants del consumidor mitjà.
Té per finalitat de comprovar la constància de l’aroma, del gust i de la textura de l’aliment, avaluar-ne els ingredients o bé estudiar la qualitat i el possible èxit comercial d’un producte La formació dels qüestionaris, les condicions personals capacitat sensorial dels tastadors, les condicions ambientals llum, temperatura i la interpretació dels resultats han d’ésser molt estudiades per tal que les dades obtingudes tinguin validesa més o menys general
medicina darwinista
Biologia
Medicina
Perspectiva evolutiva de la salut i la malaltia.
La medicina darwinista té com a fonament el fet que la selecció natural ha determinat les característiques fisiològiques i anatòmiques del cos humà per tal d’optimitzar l’èxit reproductor, i que la salut i la malaltia s’han d’incloure en aquests paràmetres Per exemple, considera que la regulació dels sistemes de defensa és molt sensible, per la qual cosa l’activació de les defenses i les molèsties que porta associades, com la tos i la febre, són, molts cops, innecessàries, però la seva sensibilitat contribueix a millorar l’eficàcia defensiva i, amb ella, l’èxit reproductor de l’espècie…
genòmica
Biologia
Branca de la genètica que s’ocupa de la caracterització molecular de genomes complets.
La genòmica és una disciplina científica desenvolupada parallelament als Projectes Genoma, com una eina per a analitzar i interpretar totes les dades que aquests subministren Aporta informació bàsica per a l’aïllament de gens específics d’interès, com els gens relacionats amb malalties humanes La genòmica estructural caracteritza la natura física de genomes complets La genòmica funcional intenta entendre tot el ventall de funcions del genoma en les diferents etapes del desenvolupament i en diverses condicions ambientals
estoma
Anatomia vegetal
Petita obertura de l’epidermis dels òrgans verds, especialment de les fulles de les plantes superiors, flanquejada per dues cèl·lules reniformes, les cèl·lules oclusives
.
L’obertura pròpiament dita és l' ostíol , que comunica inferiorment amb la cambra substomàtica Els estomes serveixen per a l’intercanvi de gasos amb l’atmosfera CO 2 i O 2 i per a l’eliminació d’aigua en el procés de la transpiració L’obriment i el tancament de l’estoma són duts a terme per les cèllules oclusives mitjançant variacions de turgència, determinades per les condicions ambientals La forma i el nombre dels estomes varien en les distintes espècies
Telemaco Signorini
© Fondaziona Bano Palazzo Zabarella
Pintura
Pintor italià.
Fill de Giovanni Signorini, pintor del gran duc Fou l’animador de les tertúlies del cafè Michelangiolo de Florència, seu de I macchiaioli, i fou un dels primers de la seva generació a pintar la natura D’ideari proudhonià, es destacà pels seus temes realistes Il vecchio mercato di Firenze , Milà, collecció particular i rebé una matisada influència de l’impressionisme francès Dels seus freqüents viatges a la Gran Bretanya, n'han quedat notables vistes ambientals i urbanes d’un sobri tipisme
biocenosi
Ecologia
Comunitat d’organismes mútuament condicionats que ocupen un territori definit (biòtop) on es mantenen en un estat d’equilibri dinàmic gràcies a la reproducció de tots els organismes que la integren i a llurs interaccions.
En la biocenosi generalment no interfereixen els organismes vivents exteriors o llurs produccions, però, en canvi, són determinants l’ambient fisicoquímic exterior i les seves modificacions llum, temperatura, règim de vents, composició de l’aigua L’exemple més típic de biocenosi l’ofereixen els llacs, que constitueixen un sistema força tancat que rep aportacions pràcticament limitades a les radiacions solars També en són exemples les torberes, els esculls corallins, les illes, les coves i fins i tot àrees continentals o oceàniques de condicions ambientals relativament homogènies…
René Jules Dubos
Patologia humana
Bacteriòleg i patòleg francès.
Establert als EUA, es naturalitzà nord-americà el 1938 fou professor a la Rockefeller University for Medical Research i a la Universitat de Harvard, entre d’altres Guardonat amb molts premis científics, estudià la immunitat adquirida, els antibiòtics, la tuberculosi, i les formes cristallines de virus que destrueixen gèrmens grampositius, entre altres camps Interessat pels problemes ambientals, esdevingué un teòric de l’ecologisme Publicà entre d’altres Louis Pasteur 1950, Man and Society 1952, Man, Medicine and Environment 1968, Only One Earth 1972, amb B Ward i The Wooing of…
Josep Enric Llebot i Rabagliati
Ecologia
Físic.
Llicenciat 1975 i doctor 1981 en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, ha estat becari del programa USIA del govern dels Estats Units i de l’OTAN, i ha fet estades de recerca a Alemanya DFVLR, els Estats Units Universitat de Califòrnia, Berkeley i el Canadà Universitat de Sherbrooke Catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat de Girona, i posteriorment a la UAB, fou degà de la Facultat de Ciències d’aquesta universitat 1991-93, des d’on impulsà la titulació de ciències ambientals degà de la Facultat de Ciències Experimentals de la Universitat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina