Resultats de la cerca

Per a comprovar aquest principi, considerat per Galileu com el principi fonamental de la mecànica, cal establir les fórmules de transformació per a passar d’un sistema de referència inercial S anomenat també sistema o eixos de Galileu a un altre S ´ que tingui un moviment rectilini i uniforme respecte al primer En el cas que el sistema S´ de coordenades espaciotemporals x´, y´, z´, t´ es mogui amb velocitat v rectilínia i uniforme, segons l’eix x de S de coordenades espaciotemporals x, y z, t , les fórmules de transformació, anomenades de Galileu , són x´ = x-vt ,…

El volum és una mesura que a tota regió de l’espai de tres dimensions assigna un nombre real positiu, de manera que es compleix la propietat additiva, és a dir, que el volum d’un cos és igual a la suma dels volums de qualsevol partició que hom hagi fet en el cos divisió del cos en parts disjuntes Prenent com a base que el volum assignat a un cub de costat a és a 3 , el volum de qualsevol altre cos pot ésser calculat com l’ínfim de la suma dels volums dels cubs disjunts que plegats cobreixen el cos Així, el volum d’una figura plana és zero El volum dels cossos geomètrics simples pot ésser…

n = n o e - m g z / k T , essent n o la densitat al nivell z = 0 , m la massa d’una partícula, g l’acceleració del camp de gravitació, z la coordenada d’espai mesurada sobre una línia de força del camp de gravitació, k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta És un cas particular de la fórmula general de la distribució de Boltzmann

Per exemple, F →SN + SV, SN →D + S, SV →V + C és una regla que indica que la frase F ha d’ésser convertida en una cadena de sintagma nominal SN i sintagma verbal SV el SN en una cadena de determinant L D i substantiu S el SV, en una cadena de verb V i complement ©, etc, fins a arribar a uns símbols terminals no susceptibles ja de cap més reescriptura La regla A →Z ¦ X-Z pot indicar que la categoria A esdevé Z en un context format a l’esquerra per X i a la dreta per Z Per exemple, en català + sord → + sonor ¦ -+ sonor, o sia un so sord…

És anomenada també, simplement, exponencial complexa És definida per l’assignació on z ∈ℂ És periòdica de període 2π i És relacionada amb les funcions trigonomètriques sinus i cosinus per la relació e x + i y = e x cos y + sin y , que permet excriure la forma exponencial d’un nombre complex, z = x + iy = ρ e i ϑ on és el mòdul de z i ϑ = arc tg y/x n'és l’argument

Aquest pla rep també el nom de pla de Gauss o de Gauss-Argand Un punt z = < x , y > admet una representació en coordenades polars i, per tant, z = ρ ⋅ cos θ + i ⋅ sin θ que, d’acord amb la identitat d’Euler, hom escriu z = ρ ⋅ e i⋅θ Aquesta expressió permet de calcular amb facilitat les potències dels nombres complexos i extreure'n les seves arrels n -èsimes Resulta aleshores que la fórmula de Moivre s’expressa

En català, són estridents les realitzacions /f/ , /s/ , /z/ , /š/ i /ž/

En una funció de proporcionalitat directa y = kx , quan hom coneix x 1 , x 2 , y 1 = kx 1 i vol determinar y 2 , que es donat per la fórmula y 2 = y 1 / x 1 x 2 , aplica aquesta regla La regla de tres consisteix a collocar les dades en la forma x 1 - y 1 x 2 - y 2 i aplicar que y 2 = x 2 y 1 / x 1 Aquesta és la regla de tres simple directa Però quan en una funció de proporcionalitat inversa y = k/x , hom coneix x 1 , x 2 , y 1 = k/x 1 , i vol determinar y 2 = k/x 2 , que resulta de y 2 = y 1 x 1 / x 2 , la regla de tres consisteix aleshores a disposar les dades com abans x 1 - y 1 x 2…

És a dir, una aplicació f E x E →ℂque verifica les condicions 1 f x + y , z = f x , z + f y , z , 2 f a x , y = a * f x , y , on a * és el conjugat de a ∈ℂ, 3 f x , x = f y , x * 4 f x , x ∈ℝ + , i 5 si f x , y = 0 per a tot y ∈ E , aleshores x = 0 El nom de prehilbertià és degut al fet que a partir d’aquest espai hom defineix l’espai de Hilbert per un procés de completació

La J de les llengües modernes deriva gràficament de la I , sovint prolongada al començament o al final de paraula en les escriptures gòtiques cursives i La lletra j és emprada com a grafia del fonema consonàntic /ž/ en posició inicial absoluta, intervocàlica o darrere de consonant joc žók, projecte pruzékte Forma part del grup gràfic “tj”, seguit de vocal no palatal, per a representar el fonema /ž/ corretja kuréže Dialectalment, sobretot a l’occident del domini, en posició inicial absoluta es realitza també com a africada jove , lleidatà žóbẹ, valencià apitxat šóvẹ i, més en general, en…