Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Marçal Sintes i Olivella
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Marcal_Sintes.jpg)
Marçal Sintes
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Master en Direcció d’Empreses per ESADE, s’inicià com a periodista en el diari comarcal El Tres de Vuit Columnista del diari Avui , articulista polític a l’edició catalana de El Mundo i del diari electrònic El singular digital , entre d’altres, collabora també com a comentarista polític i contertulià en programes de Catalunya Ràdio i de Televisió de Catalunya Formà part de l’equip fundacional de la revista Idees 1999, de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 és professor de la Facultat de Ciències de la…
Joan Carreras i Goicoechea
Literatura
Escriptor i periodista.
Fill de Joan Carreras i Martí , és titulat en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya, i ha exercit el periodisme a la premsa escrita Avui , El Temps , El Periódico de Catalunya , Diari de Barcelona i posteriorment a la CCMA, on ha estat guionista de diversos programes de ràdio i televisió, redactor d’informatius, i directiu, cap de gestió i coordinació de diversos departaments Professor de periodisme digital a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i a la Universitat Pompeu Fabra 2011-12 i posteriorment a la primera d’…
,
Roser Suñé i Pascuet
Política
Mestra i política andorrana.
Diplomada en magisteri per l’Escola Blanquerna de Barcelona 1980 i llicenciada en filologia catalana pe la Universitat de Barcelona 1983, inicialment es dedicà a la docència fou professora d’educació secundària 1983-90 i d’adults 1991-94 Dins del Ministeri d’Educació, fou directora de Formació Professional 1994-98 i del Centre de Formació per a Aprenents 1997-98 A partir d’aquest any, emprengué una trajectòria institucional, inicialment vinculada al Ministeri d’Afers Exteriors, com a ministra plenipotenciària a les Nacions Unides 1998-2002, ambaixadora a Suècia 1999-2005, a…
contrafer a l’espiritual
Literatura
Substituir el contingut profà d’una obra literària per un altre de sagrat per tal de convertir-la en un text de caire religiós (contrafet a l’espiritual).
Hom podia conservar-hi els elements externs de l’original, però era més freqüent de retenir-hi únicament un vers, i, amb aquell, la melodia o to de la peça Hom podia fer-ho amb els texts o bé amb els temes Ramon Llull emprà la refosa sagrada amb extensió i profunditat al Llibre de l’orde de cavalleria, al Llibre d’Evast e Blanquerna, a Lo Concili i a la melodia de Lo desconhort Hom contrafeia a l’espiritual balls, danses i cançons de melodia coneguda Així en dues poesies valencianes en honor del Corpus, del 1387-92, en el misteri dramàtic de l’Assumpció, de Tarragona vers el 1380…
romanç
Literatura
Narració novel·lesca extensa, en vers o prosa, de les aventures d’un heroi.
El terme deriva del mot medieval francès roman , produït al s XII i que expressava primer simple versió a la llengua romanç de relats novellescs llatins, i tot seguit, els d’una literatura original en vulgar que desenrotllava, en vers —fonamentalment octosíllabs apariats— i, a partir del s XIII, en prosa, diverses matèries novellesques, molt especialment la bretona o artúrica, pròpia de l’anomenat roman courtois i elevada a una gran dignitat artística per Chrétien de Troyes i els seus seguidors, la qual fou compendiada en el cicle de Tristany i el corpus Lancelot-Graal i que generà els…
Jaume Mestres i Fossas
Jaume Mestres i Fossas Cases de la plaça Molina, a Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, titulat a Barcelona (1917), formà part d’un grup de companys interessats en la nova arquitectura —com Folguera, Rubió i Tudurí, R.Reventós— mai no aglutinats al voltant de cap mestre de l’Escola.
Molt influït pel que representà l’exposició de les Arts-Déco de París 1925, inicià la seva tasca amb la construcció de la piscina coberta del Club Natació Barcelona 1929, l’any que projectà el pavelló dels Artistes Reunits de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, a la vegada que el pavelló de la Indústria Catalana de l’Exposición Iberoamericana de Sevilla 1929 Soci numerari del GATCPAC, no participà, però, activament en les tasques del grup La seva arquitectura, d’un racionalisme influït pel corrent europeu, però no portat a les últimes conseqüències, es manifesta plenament en les…
Fernando Lázaro Carreter
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i crític literari aragonès.
Catedràtic de llengua castellana de la Universitat Autònoma de Madrid, a més de diverses edicions crítiques d’autors de l’edat d’or de la literatura castellana El Buscón de Quevedo, 1980 publicà nombrosos estudis tant en el camp lingüístic com en el literari Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII 1949, Lope de Vega Introducción a su vida y a su obra 1966, Lazarillo de Tormes en la picaresca 1972, Estilo barroco y personalidad creadora 1974, Estudios de poética 1976 i Estudios de lingüística 1980, De poética y poéticas 1990 El seu Diccionario de términos filológicos 1963 ha…
Edgar Allison Peers
Edgar Allison Peers
© Fototeca.cat
Història
Hispanista anglès.
Catedràtic de castellà a Liverpool 1920, hi creà un Institute of Hispanic Studies i es preocupà d’incorporar al seu departament els estudis de portuguès i de català el 1948 hi creà el lectorat de català Estudià el misticisme i el Romanticisme castellans i publicà, entre altres, dues obres bàsiques, Studies of the Spanish Mystics 1927-30 i History of the Romantic Movement in Spain 1940, i traduccions de Joan de la Creu i Teresa de Jesús Interessat per la figura i per l’obra de Ramon Llull, en redactà una llarga biografia 1929 i un resum — Fool of Love 1946— i traduí a l’anglès el Llibre d’Amic…
Salvador Illa i Roca
Política
Polític.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1986, cursà un màster de gestió i direcció d’empreses a IESE 1993 Afiliat al PSC 1995, partit del qual en 2011-16 fou coordinador de grup al Ple municipal de Barcelona, i des del 2016 secretari d’organització La seva trajectòria en l’administració pública comprèn el període 1995-2005 com a alcalde de la Roca del Vallès, la direcció general de Gestió d’Infraestructures del Departament de Justícia de la Generalitat de Cataluña 2005-09 en l’última etapa de la presidència de Pasqual Maragall i en la presidència de Josep Montilla i, a l’…
Xavier Melgarejo i Draper
Educació
Pedagog.
Llicenciat en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1985, cursà un postgrau en direcció de centres escolars 2003 Doctor en pedagogia per la Universitat Ramon Llull URLL, la seva tesi El sistema educativo finlandés la formación del profesorado de educación primaria y secundaria obligatoria 2005, tingué un gran impacte en el món de l’educació i fou determinant a l’hora de convertir el sistema finlandès en un model a seguir a Catalunya Professionalment exercí al Collegi Claret de Barcelona, on fou cap d’Orientació Psicopedagògica del 1987 al 2003, i director des d’aquest any fins…