Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
romboencèfal
Anatomia animal
Conjunt d’elements de l’encèfal que es desenvolupen a partir de la vesícula cerebral posterior en dividir-se en dues vesícules secundàries.
La més posterior dóna lloc al mielencèfal , que al seu torn formarà el bulb raquidi, i l’anterior dóna lloc al metencèfal, que al seu torn formarà el cerebel L’òrgan deu el nom al fet que el quart ventricle pren una forma romboidal en el transcurs del desenvolupament
plegadora
Tecnologia
Premsa que doblega planxes metàl·liques segons una aresta de plegatge, recta, i gairebé sense radi de curvatura.
Es compon d’un sòlid bastiment de fosa que suporta una matriu intecanviable d’una longitud de fins a cinc metres i a vegades més, collocada entre els dos muntants vericalas que guien el punxó —que té igual longitud que la matriu—, el qual baixa impulsat generalment per una bateria de cilindres hidràulics Segons que sigui la forma de la matriu, així resultarà l’obertura del díedre que formarà la xapa un cop plegada
empalmament
Biologia
Mecanisme enzimàtic d’eliminació dels introns i d’unió dels exons durant el procés de maduració de l’ARN.
És propi dels organismes eucariotes Els senyals que indiquen el lloc precís de tall enzimàtic es troben dins els mateixos introns, i en el seu reconeixement intervenen diverses proteïnes, que formen el complex dlempalmament De vegades, l’empalmament és alternatiu, és a dir, que un intró pot actuar com a exó i no ésser eliminat, per la qual cosa formarà part de l’ARN madur i, en conseqüència, la seva informació es traduirà a la proteïna corresponent L’empalmament alternatiu augmenta el nombre de productes proteics diferents que poden ésser codificats per un mateix gen
cambra magmàtica
Geologia
Reservori que hom creu que existeix a poca profunditat de la superfície terrestre —on hi ha situat un volcà—, en el qual s’acumula magma provinent d’alguna part més fonda de l’escorça o del mantell superior.
D’aquest magma es deriven diversos materials volcànics quan surt a la superfície La noció de cambra magmàtica serveix per a donar una localització dels processos de diferenciació magmàtica causants d’aquesta diversitat De la cambra poden sortir fluids aquosos que porten minerals dissolts i es desplacen a través de porus o esquerdes de les roques Aquests minerals poden precipitar en trobar les condicions adequades, moment en què poden formar dipòsits minerals Dins la cambra magmàtica es produeixen corrents de convecció, ja que el magma es refreda més ràpidament prop del sostre més fred que les…
empelt
© Fototeca.cat
Agronomia
Acció d’ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.
El cas més freqüent és la unió de dos trossos de plantes, anomenada pua, agulla o també empelt la part superior, i patró, portaempelt o peu la inferior La pua sol ésser un tros de branca proveït d’una o més gemmes, que és el que formarà el tronc i les branques de la nova planta El patró o peu és format per la part baixa arrels i part del tronc de l’altra planta, i és el que desenvoluparà el sistema radicular Aquest procediment és molt emprat, tant en jardineria com en fructicultura, per a aconseguir el desenvolupament ràpid i vigorós de plantes de reproducció per llavor lenta i poc segura, o…
regla de Cram
Química
Regla que prediu el diastereòmer que es formarà en major quantitat en una reacció d’addició (reacció de Grignard, reducció amb hidrur metàl·lic, etc.) quan hom crea un centre asimètric adjacent a un altre de ja existent.
Fou enunciada 1952 per DJ Cram
Sant Just Desvern
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, al vessant SW de la serra de Collserola.
Situació i presentació Forma una conurbació urbana amb els municipis de Sant Joan Despí S, Sant Feliu de Llobregat W i Esplugues de Llobregat E També a l’E i al N el terme confronta amb el de Barcelona La capçalera del terme, a la part de tramuntana, la forma la serra de Vallvidrera la divisòria passa pel coll de Can Cuiàs, pel collet de l’Espinagosa i pel turó d’en Corts o Puig Aguilar, de 387 m d’altitud El terme forma una vall la vall de Vercio , com és documentada el 1011 arrecerada dels vents del nord, les aigües de la qual, a través de petits torrents com el Torrentbò, el torrent de Can…
Les lleis de la genètica
Parentiu i diversitat Mireu d’observar les vostres mans i comparar-les amb les d’altres persones Són extraordinàriament semblants l’estructura òssia, la pell i les ungles segueixen en totes les mans el mateix model I és així per a totes les parts del nostre cos qualsevol ésser humà tindrà les mans com les nostres i, en general, estarà "fet" com nosaltres Els altres organismes vius també són constituïts segons el model determinat de la seva espècie Talment com si cada organisme hagués estat format seguint un "manual d’instruccions" ben precís Amb tot, també és cert que la nostra mà té moltes…
El sistema viu
Flux d’energia i cicles de la matèria El món que ens envolta se’ns obre davant els ulls com una realitat que es mou i es transforma contínuament La posició dels cossos en l’espai, les formes, els colors, els sons, les olors, la temperatura, tot canvia contínuament És un espectacle que sempre ha fascinat els humans i que, al mateix temps, els ha empès a intentar comprendre què passava al seu voltant per tal d’adaptar-se més bé a les condicions externes Així, des de temps immemorables probablement des que existeix, l’espècie humana s’ha anat construint esquemes mentals, models que li…
Els camins de l'espai
Ciència i tecnologia espacial L’astronàutica és la ciència de la navegació per l’espai El terme va ser establert per l’enginyer francès Robert Esnault-Pelrerie 1881-1957 en el marc d’una conferència pronunciada el 1927 a la seu de l’Associació Astronòmica Francesa D’acord amb la seva etimologia, el terme astronàutica o ‘navegació pels astres’ és anàleg al de cosmonàutica o ‘navegació pel cosmos’, emprat fa un temps pels soviètics i ara encara pels russos Totes dues denominacions compartien, en el moment de ser creades, una hipotètica possibilitat de navegar per l’espai en un futur En l’…