Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Aristides de Milet
Literatura
Escriptor grec, de l’època hel·lenística, al qual hom atribuí des de l’antiguitat les Milesíaques
.
Refoses al llatí per LCorneli Sissenna, influïren sobre Ovidi, Petroni i Apuleu Només n'han arribat alguns fragments que, amb els testimonis llatins, fan suposar que eren narracions breus de caràcter llicenciós i divertit
François Béroalde de Verville
Literatura francesa
Escriptor francès.
Conreà la poesia Les appréhensions spirituelles, 1586 i la narració La pucelle d’Orléans , 1593 És conegut sobretot per Le moyen de parvenir 1610, obra que li és atribuïda, recull de contes satírics on els personatges s’expressen a través d’un diàleg sovint cínic i llicenciós que recorda Rabelais
dissolut | dissoluta
De costums relaxats, llicenciós, lliurat als vicis.
Giovan Battista Andreini
Teatre
Autor dramàtic i actor italià.
Fill de Francesco i Isabella Andreini, cèlebres actors, estudià a Bolonya i el 1594 s’incorporà a la companyia “dei Gelosi” —on adoptà el sobrenom de Lelio— i, més tard, a la “dei Fedeli” Viatjà ininterrompudament al davant de la seva companyia per Itàlia, França i Alemanya Com a autor, procurà d’unir la tradició classicitzant amb la del teatre improvisat Les seves millors obres són de caràcter còmic i llicenciós Turca 1608, I due Lelii simili 1622, Due commedie in commedia 1623, etc Però, segons les circumstàncies, escriví també drames religiosos, com La Maddalena 1610, i tragi-…
Jaume Romanyà
Literatura catalana
Escriptor.
Sacerdot Doctor en teologia El 1535 regia una escola de gramàtica És autor de dues llargues composicions en vers, en llatí, dedicades a Carles V amb motiu de la seva visita a Mallorca el 1541, incloses en la relació de les festes feta per Joan Gomis Escriví una comèdia, Nova tragicomoedia Gastrimargus appellata , representada públicament a la ciutat de Mallorca el 1562 davant el bisbe, el governador, jurats i altres autoritats i un total de 8 000 persones de tots els estaments socials Exercici d’adaptació de la comèdia clàssica, particularment de Terenci, però de tema bíblic —el del ric Epuló…
Llengües i literatures clàssiques
L’origen de les llengües No disposem de cap documentació sobre els orígens i els primers estadis del llenguatge humà, ja que només coneixem les llengües a partir del moment en què es conserven per mitjà de l’escriptura fonètica, és a dir, a partir del moment en què els signes alfabètics representen uns sons Per tal d’arribar a aquest estadi de llengües transcrites han d’haver recorregut un llarg tram de la seva evolució oral ara bé, aquest procés no es pot reconstruir, com a màxim pot ser objecte de conjectures per part dels entesos La tradició teològica del passat interpretava el llenguatge…
Literatura dels orígens
La fi de la unitat lingüística romana La gran expansió política de Roma, primer pel Laci i per tot Itàlia i posteriorment per les regions d’Europa, d’Àfrica i d’Àsia que van constituir l’Imperi, va comportar la difusió i el predomini de la llengua oficial, el llatí Aquesta difusió no fou ni immediata ni uniforme La llengua dels conqueridors va entrar en contacte amb parlars i dialectes molt diferents entre ells, els uns propers al llatí per afinitat lingüística, els altres molt allunyats Pel que fa a les poblacions conquerides i progressivament integrades a l’Imperi, les relacions que van…