Resultats de la cerca

Obtingué la revàlida per a exercir la medicina el 1798 Durant la guerra del Francès fou metge primer dels Reials Exèrcits i secretari de les juntes de caritat i beneficència Traslladat a Madrid 1815, fou metge reial Escriví algunes obres mèdiques, poemes en català i castellà i Origen y estado actual de los males habituales de España que se oponen a que se observe la Constitución 1840

A la postguerra s’incorporà un temps a Unió Democràtica de Catalunya Fou un dels fundadors de l’editorial Estela Expert en afers vaticans i influït per Mounier, divulgà el pensament conciliar Dialèctica conciliar 1968, Nuevos caminos en la Iglesia 1969, Iglesia y liberación en América Latina 1972 El 1994 publicà El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resistència 1926-66 1994 Comentà l’actualitat eclesial des de la premsa diària

Pertangué a la Unió Catalanista La seva obra, de caràcter popular, comprèn les narracions L’espasa trencada 1930, El casament del noi Saladrigues 1936, El tresor de les dones d’aigua, Quan l’amor va de baixa 1955, A l’impuls de l’instint 1957 i l’assaig Barris baixos 1958

De família modesta Es doctorà en teologia a la Universitat de València el 1546, de la qual fou catedràtic de filosofia 1547-53 1558 i de retòrica 1567 Autor de Dialogus de morte Christi domini ac servatoris nostri 1566 Gil Polo, en la seva Diana enamorada , el considerà com a poeta, però res no n'ha estat conservat

El 1532, quan només tenia set anys, participà al certamen de Santa Caterina amb dues estrofes de dotze versos, únic poema seu conservat Regí la càtedra de notaria del 1548 al 1555, que fou suprimida, i, restablerta, del 1565 al 1584 El 1551 i el 1571 fou nomenat justícia de tres-cents sous

De família molt humil, pogué estudiar al collegi de Sant Pau del Camp i es graduà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Fou bibliotecari de la biblioteca de Sant Joan i, poc abans de morir, guanyà una càtedra de l’institut La seva vida, curta i malaltissa, estigué sempre marcada per contrarietats econòmiques, sentimentals i polítiques, que el limitaren professionalment Collaborador d' El Vapor , la seva obra més important fou la iniciació dels Recuerdos y bellezas de España , illustrats per F X Parcerisa compongué dos volums sobre Catalunya —el segon acabat per F Pi i Margall—…

Dirigí la publicació bilingüe El Telégrafo Catalán 1878-81 És autor de l’estudi La electricidad explicada sucintamente según la física 1878, d' El santuario de San Sebastián 1881 i 1917 i d’un Estudio crítico sobre las tragedias de Víctor Balaguer Deixà inèdites també poesies en castellà i català

Es doctorà en teologia 1789 a Oriola, on fou vicerector del Seminari de Nobles 1796-99 Traslladat a Xàtiva 1799, hi fou director d’estudis públics i director del seminari patriòtic 1806-12 Escriví l’idilli Los pescadores 1795, l’ègloga La tranquilidad 1798, Discurso sobre la educación 1804, alguns poemes en castellà i tres estudis sobre gramàtica general i etimologia llatina publicats com a Colección de opúsculos 1818 Traduí al castellà Introducción a la sabiduría 1791 de Joan Lluís Vives

De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on residí sempre i on es dedicà a qüestions mercantils i industrials des del 1889 fou apoderat i home de confiança d’Eusebi Güell i Bacigalupi Tingué una destacada actuació catalanista fou un dels fundadors de l’entitat Jove Catalunya, que presidí el 1873, i de l’Acadèmia de la Llengua Catalana 1881 collaborà a La Renaixença , i ja des del 1867 participà en els Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat en moltes ocasions 1867, 1868, 1871, 1873, 1874, 1884 i 1885, any en què fou nomenat mestre en gai saber, i que presidí el 1892 Del 1900…

Catedràtic d’humanitats a la Universitat de Barcelona És autor d’una comèdia, en llatí, sobre la batalla de Lepant 1571, que fou representada pels seus deixebles Es retirà de l’activitat docent i es féu monjo al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron