Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
xerojardineria
Botànica
Conjunt de tècniques de jardineria que permeten un estalvi i un aprofitament de l’aigua mitjançant l’ús de cobertures sobre el sòl i de xarxes de reg localitzat, entre altres sistemes, així com plantant a cada ambient les espècies més adequades.
Nasqué als Estats Units a la segona meitat del s XX amb l’objectiu d’economitzar els recursos destinats al manteniment dels espais enjardinats de les zones semiàrides
al·losteria
Biologia
Propietat de certs enzims consistent a incrementar o a aturar la reacció en què actuen, per mitjà de la unió d’una molècula (diferent del substrat) en un punt ( centre al·lostèric
) distant del centre actiu.
Aquesta unió canvia les propietats de l’enzim modificant la seva cinètica És per tant un mecanisme de regulació enzimàtica tendent a economitzar les despeses d’energia per a síntesis orgàniques i també assegurar una determinada concentració mínima dels productes de la reacció
abreviatura
Escriptura i paleografia
Representació d’un mot o d’una expressió per una o algunes de les seves lletres.
El seu origen sembla ésser religiós els noms sagrats nomina sacra, per respecte, eren escrits simbòlicament, emmarcats o contrets Posteriorment foren introduïdes altres abreviatures per economitzar espai Per tal d’aconseguir velocitat hom ideà el sistema taquigràfic anomenat de notes tironianes , que a l’edat mitjana fou aprofitat per a representar diverses paraules freqüents parallelament foren introduïdes les notae iuris Aquests sistemes eren combinats amb el d' abreviatures per suspensió en les quals són donades només les primeres lletres aC abans de Crist etc etcètera coll…
esterificació
Química
Procés que s’esdevé en fer reaccionar un àcid carboxílic amb un alcohol per a donar un èster, segons la reacció
.
El procés d’esterificació introduït per EFischer i SSpeier el 1895 consisteix a bullir a reflux l’acid carboxílic amb un excés de metanol o d’etanol en presència d’un 3% de clorur d’hidrogen Els catalitzadors preferits actualment acostumen a ésser àcid sulfúric concentrat o un àcid de Lewis La reacció d’esterificació és una reacció d’equilibri, però és possible d’aconseguir una conversió en èster fins al 90% utilitzant un gran excés de l’alcohol A gran escala, on és important d’economitzar alcohol, hom fa servir diversos artificis per tal d’eliminar l’aigua que es va formant en…
regatge
Agronomia
Acció de fornir aigua a un terreny de conreu, per tal de millorar-ne la producció, assegurar la constància i la regularitat de les collites en les zones de pluges irregulars.
Així com també permetre collites durant les secades, afavorir els terrenys àrids, permetre conreus molts exigents d’aigua en terrenys relativament secs, etc El regatge, que és una de les tècniques agrícoles més antigues, pot ésser estacional o permanent, segons que sigui efectuat en les estacions seques —i depèn tant de la durada d’aquestes estacions com de l’abundància d’aigua— o durant tot l’any El sistema de regatge emprat en cada conreu depèn de les necessitats del conreu, de les característiques del terreny especialment el pendent així com de la seva natura, i del clima En clima desèrtic…
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
Romania
Estat
Estat del SE d’Europa, entre Bulgària al S, la mar Negra, Ucraïna i Moldàvia a l’E, Ucraïna al N, i Hongria i Sèrbia a l’W.
La geografia física Bé que país danubià, Romania és, sobretot, el país dels Carpats, els quals la travessen formant una gran essa i hi assoleixen les màximes altituds Omul, 2500 m, i Negoiu, 2544 m hom hi distingeix, però, tres grans unitats la muntanya carpàtica, els altiplans i les planes Els Carpats constitueixen l’element bàsic de la geomorfologia del país i presenten aspectes molt diversos Són formats per un nucli central cristallí cobert per formacions volcàniques i sedimentàries de flysch i que ha estat intensament afectat pels moviments tectònics, per la qual cosa…
El Segrià
Situació i presentació La comarca del Segrià es troba al sector ponentí del Principat de Catalunya, centrada en la ciutat de Lleida, i comprèn un conjunt de terres baixes i planeres, travessades diagonalment de NE a SW pel Segre El Cinca hi desguassa al seu límit fronterer, prop de la Granja d’Escarp, poc abans que el Segre s’uneixi a l’Ebre, riu aquest que també toca la comarca al sector W d’Almatret La comarca actual és una de les més extenses de Catalunya, amb 1 396,65 km 2 La vida comarcal es troba, per altra banda, molt condicionada per la ciutat de Lleida, i exerceix un gran poder d’…