Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
bistre
Color de to fosc amb un matís lleugerament groguenc.
bistre
Pintura
Química
Matèria colorant d’un bru groguenc preparada fent bullir sutge de fusta amb aigua.
Fou molt emprat pels dibuixants del s XVIII en aiguades, algunes de les quals han estat molt ben conservades
llenega llarga
Micologia
Bolet gros, de la família de les higroforàcies, amb el barret de color de bistre i les làmines gruixudes i grisenques.
Creix en boscs de coníferes, i és mengívol
Tapissos i vitralls
Durant segles, la fredor de les parets i la plana claror dels finestrals aclaparà clergues i gran senyors En un món on els colors semblaven patrimoni exclusiu de la natura, els humans medievals s’esforçaren a combatre l’excés de llum blanca inexpressiva i la neutra gravetat de la pedra feta mur Cobriren els panys de paret amb llenços policromats i filtraren els raigs del sol amb vidres de tots colors Animaren esglésies i palaus amb l’alegre simfonia de tapissos i vitralls Es tractava de reproduir els tons de la natura amb tints i materials que la mateixa natura proveïa Millorant…
moixernó d’estepa
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret de color de bistre, grisenc fosc o bru fuliginós, i de 5 a 15 cm d’ample, de làmines adnades, acostades i blanquinoses, i de cama desigual, blanquinosa i fibril·losa.
Creix en boscs, al voltant de soques i rabasses, formant flotes És comestible, però de qualitat mitjana
pixacà
© Xevi Varela
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de capell més o menys convex, de color bistre, marró o bru ocraci, esquitxat d’esquames blanquinoses, i de cama blanca, amb la base bulbiforme, amb un anell membranós, penjant i fugaç, i amb una volva friable, sovint reduïda a una garlanda flocosa.
Es fa sobretot en boscs de coníferes sobre terreny silici És molt metzinós, però d’efectes no sempre mortals Es pot confondre amb la cua de cavall Amanita rubescens i la cua de cavall grossa Amanita spissa , d’aspecte molt semblant Es pot confondre també amb la pentinella Amanita vaginata en el cas d’exemplars vells, quan el pixacà pot haver perdut l’anell i les berrugues del barret i el marge d’aquest presenta un aspecte estriat
La fauna i el poblament animal a la sabana
Les adaptacions dels animals a la vida a la sabana L’estació seca sol provocar condicions difícils per a la vegetació que repercuteixen sobre les poblacions dels animals herbívors, l’alimentació dels quals perilla al mateix temps que disminueix la disponibilitat d’aigua per a abeurar-se Les diverses espècies animals de sabana s’han d’adaptar a aquest cicle i ho fan de diferents maneres segons la seva anatomia, fisiologia, comportament i durada de la vida L’escassesa de plantes llenyoses, altrament, planteja als animals problemes de cau i de protecció En resposta a aquesta reducció, es…