Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
alfabetització
Educació
Acció i efecte d’ensenyar de llegir i d’escriure grans masses de persones adultes i d’instruir-les.
Per a fer una correcta alfabetització cal un mestre especialitzat, però sovint, per manca de personal, de recursos o per la mateixa urgència de la feina a fer, els qui se n'han responsabilitzat han estat mestres sense especialitzar, estudiants i obrers L’alfabetització constitueix sovint el primer pas de l’educació d’adults Molts països han dut a terme campanyes d’alfabetització, generalment en correlació amb fenòmens de profund canvi social la reforma a Alemanya, la Revolució Francesa, la Revolució Russa, la Revolució Cubana, etc Les bases de les…
alfabetització
Arxivística i biblioteconomia
Ordenació de les cèdules d’un catàleg, d’un índex o d’un cedulari segons l’ordre de l’alfabet.
alfabetització
Educació
Escolarització, acció i efecte d’ensenyar de llegir i d’escriure els infants.
alfabetització ecològica
Educació
Aprenentatge dels principis fonamentals de l’ecologia per tal d’assolir competència en la gestió respectuosa del medi ambient.
alfabetització informacional
Arxivística i biblioteconomia
Aprenentatge de les tècniques de cerca, avaluació i utilització d’informació.
Amb la importància creixent de la tecnologia, l’accés eficient a la informació esdevé un procés complex Per a tenir-hi èxit cal ésser competent en la identificació del problema a resoldre, les fonts d’informació adequades, les tècniques de cerca, la valoració dels resultats i l’ús adient de la informació obtinguda
Paulo Freire
Educació
Pedagog brasiler.
Estudià lleis a la Universitat Federal de Pernambuco Es destacà en el treball d’alfabetització al Brasil, on dirigí les campanyes d’alfabetització al nord del país 1961-64 Hagué d’exiliar-se a Xile arran del cop d’estat del 1964 El 1968 fou nomenat consultor de la UNESCO i el 1970, consultor del Consell Mundial de les Esglésies, al sector d’educació La seva pedagogia cercà la culturització de les classes populars i la seva conscienciació De la seva producció cal esmentar Educação como prática da Liberdade 1967, Pedagogy of the Opressed 1969, Conscienciación 1974 i…
literatura guaraní
Literatura
Literatura conreada en guaraní.
Al Paraguai, on la política evangelitzadora dels antics jesuïtes i llurs reduccions foren més patents, el procés d’alfabetització de la població modificà l’estructura de les literatures orals, bàsicament de caràcter religiós i ritual, amb la introducció d’elements castellanitzants a les llengües originàries Entre els llibres publicats durant la colonització destaquen Diccionario guaraní 1624, Vocabulario de la lengua guaraní 1624 i Tesoro de la lengua guaraní 1639
Josep Gramunt de Moragas
Cristianisme
Eclesiàstic, jesuïta i periodista.
Fill de Josep Gramunt i Subiela , ingressà a la Companyia de Jesús el 1945 Es llicencià en dret i filosofia per la Universitat de Madrid 1945-48, i en teologia 1958 per la secció Sant Francesc de Borja Sant Cugat del Vallès de la Facultat de Teologia de Catalunya Diplomat en periodisme per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo Santander i la Syracuse University de Nova York 1965 El 1952 es traslladà a Bolívia, on s’establí a La Paz Es dedicà al periodisme i a l’ensenyament Director de l’Agència EFE de La Paz 1967-79 i corresponsal de l’agència alemanya DPA, fundà la primera agència de…
educació d’adults
Educació
Educació donada a persones que no han pogut rebre formació elemental a l’edat escolar.
Consisteix generalment en l'alfabetització i l’ensenyament de rudiments tècnics Hom designa també així els estudis i les activitats voluntàries fetes pels adults generalment de les classes populars, a fi de desenvolupar totes llurs capacitats, poder assumir responsabilitats individuals i socials igualment, el treball de formació permanent, l’extensió cultural, i el reciclatge Després del treball d’alfabetització massiva fet als països per on s’estengué la Reforma protestant, hi hagué a França, a partir del 1705, els intents de Jean-Baptiste de la Salle i madame de la…
objecció de consciència
Sociologia
Dret
Actitud de qui es nega a obeir una ordre o una llei considerant-la injusta o inacceptable, fent prevaler la decisió de la pròpia consciència sobre la llei positiva.
L’objecció de consciència més coneguda és la que fa referència al servei militar Les motivacions que porten a aquesta actitud són d’ordre moral, religiós, ètic o polític, adduint raons sobre el respecte a la persona humana, l’antimilitarisme i la crítica a la cursa d’armaments Els objectors de consciència no violents solen proposar l’establiment d’una defensa civil com una alternativa a la tradicional A la major part dels països occidentals, els objectors poden fer un servei civil com a alternativa al militar en tasques d’alfabetització, sanitat, assistència social, etc, i d’una…