Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
conca
Geografia
Àrea de terreny drenada per un mateix riu o curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents.
Els límits d’una conca no són sempre precisos poden ésser muntanyes, però també sectors pantanosos Les conques poden variar, ampliar-se o reduir-se per fenòmens de captura, la qual cosa depèn de les conques veïnes Les conques que no desguassen a la mar a través d’un riu i les aigües de les quals resten estancades a l’interior del continent per roques impermeables són anomenades conques endorreiques o tancades N'hi ha que aparentment són endorreiques, però llurs aigües surten subterràniament a causa de la forta permeabilitat són freqüents en terrenys càrstics Una conca pot…
finès
Lingüística i sociolingüística
Llengua finoúgrica del grup baltofinès, anomenada suomi pels seus parlants.
El parlen uns 5 000 000 d’individus, principalment a Finlàndia, però també a les zones veïnes de Noruega, Suècia i Rússia, als Estats Units i a Austràlia Els primers texts escrits en finès procedeixen de mitjan s XVI Ultra els trets baltofinesos comuns, són característiques del finès l’harmonia vocàlica conseqüent, la riquesa en diftongs i l’accent fix carregat sobre la primera síllaba La subordinació per mitjà de conjuncions és poc freqüent, perquè les accions subordinades són expressades preferentment per formes no personals del verb El finès crea amb gran facilitat mots…
cista
cista megalítica trobada al pla del bosc de la Sala (Passanant, Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Arqueologia
A l’antiguitat clàssica, cofre de bronze, de formes diverses.
A Etrúria les cistes foren també d’argent, decorades amb relleus o incisions Al Laci acostumaven a tenir forma ovalada o quadrada, i eren corrents durant el s III aC, com la descoberta a Preneste, una de les més famoses Els prehistoriadors han donat aquest nom a un tipus de tomba de planta rectangular, feta amb quatre lloses dretes i amb una altra que fa de tapa, i que recorden una capsa Són típiques de la cultura megalítica, com la forma més senzilla de megàlits , bé que sovint es confon el nom de cista amb els petits dòlmens A Catalunya es troben també abans de la cultura…
Francesc Figueras i Pacheco
Historiografia
Historiador i erudit.
Malgrat que a disset anys perdé la vista del tot, publicà nombrosos treballs sobre arqueologia i història de la ciutat d’Alacant i les comarques veïnes i dirigí excavacions a l’Albufereta, al tossal de Manises i a l’illot de Campello Excavaciones en la isla del Campello, Alicante, 1931-33 1934, La isleta del Campello del litoral de Alicante 1950, La necrópolis ibérico-púnica de Alicante Los ajuares 1956 Dirigí el volum de la Provincia de Alicante de la Geografía general del Reino de Valencia vers el 1914, i treballà sobre temes històrics diversos Alicante bajo los reyes de…
Sant Joan de Penyagolosa
![](/sites/default/files/media/FOTO2/sant_joan_penyagolosa.jpg)
Creu de camins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa
© Turisme de Castelló
Santuari
Santuari i parròquia del municipi de Vistabella del Maestrat (Alt Maestrat), situat a 1.292 m alt., als vessants septentrionals de Penyagolosa, voltat de pinedes.
L’església, d’una nau, fou bastida a partir del 1706 sobre una d’anterior conserva un retaule barroc amb una pintura central de Jeroni Jacint Espinosa De l’antic convent, de la mateixa època, resta una sola ala, aprofitada per a hostatgeria, i un petit pati central porxat Sobre la devoció a sant Joan la festa se celebra el 29 d’agost en commemoració de la degollació del sant, al qual era dedicada la primitiva ermita, el 1653 hom creà la confraria de Sant Joan Baptista, la més important de les comarques veïnes És un centre de pelegrinatges, entre els quals es destaca l’anomenat…
paret pròpia
Construcció i obres públiques
Dret català
Paret que pertany exclusivament a un sol propietari i en la qual les finques veïnes no tenen cap dret.
tumor benigne
Patologia humana
Tumor generalment encapsulat, perfectament limitat, l’acció nociva del qual és deguda a la compressió de les parts veïnes.
Sant Salvador de la Vedella
![](/sites/default/files/media/FOTO/A005322.jpg)
Vista parcial de la central tèrmica sobre Sant Salvador de la Vedella (Berguedà)
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Cercs (Berguedà), situat a l’esquerra del Llobregat, a la confluència amb el torrent de la Nou, actualment anegat per les aigües del pantà de la Baells.
Fins al començament del s XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l’església parroquial Sant Salvador, antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació Les tres esglésies donaren nom, al llarg del s XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols Fígols de les Mines, però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s’establí, no prop de l’església, com les altres, sinó 1 km aigua avall El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s’agrupava la major part dels habitants del lloc El 1970 el…
Dortmund
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la vora dreta del Ruhr.
És un dels centres més importants de l’aglomeració del Ruhr Els límits de la ciutat no són ben definits i forma una conurbació amb les ciutats veïnes La població ha anat augmentant, tret del període de la Segona Guerra Mundial, en el qual els 542 261 h del 1939 es reduïren a 435 491 h el 1946 Port fluvial al canal Dortmund-Ems Centre huller i nucli industrial siderúrgica, refineria de petroli, gas natural, producció d’olis sintètics i indústria alimentària —cervesa— Centre d’ensenyament superior Universität Dortmund, fundada el 1966 Fundada abans del 885, fou l’única ciutat imperial de…
suburbanització
Sociologia
Procés de descentralització de les poblacions o de les institucions, per un desplaçament de persones, negocis i altres envers les àrees perifèriques d’una ciutat.
La recerca de residència habitatge que s’ajusti a la capacitat econòmica dels migrants, adaptació de l’habitatge als canvis del lloc de treball, a l’augment del nombre de membres de la família, etc, o preferències per localitzacions ambientals més atractives és responsable de la major part dels moviments de relocalització de població dins l’espai metropolità, des dels municipis centrals cap als perifèrics Barcelona i les conurbacions veïnes presentaren taxes de creixement de població negatives durant els anys vuitanta i el primer quinquenni dels noranta el 1981 Barcelona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina