Resultats de la cerca

Segons Ireneu de Lió era germà d' Hermes Combaté els marcionites i el gnòstic Valentí És considerat màrtir La seva festa se celebra l’11 de juliol

Fou amada de Zeus, motiu pel qual Hera, engelosida, la convertí en vedella Alliberada per Hermes, arribà a Egipte, on engendrà un fill, mític fundador de Memfis

Demanaren la gràcia d’acabar plegats llur vida, per la qual cosa foren convertits en arbres per Hermes i Zeus i foren posats per sempre l’un al costat de l’altra

Hom en coneix un famós crater de marbre trobat a Roma i dipositat, actualment, al Musée du Louvre, decorat amb figures d’Hermes, d’un citarista, d’un sàtir, de tres mènades i d’Àrtemis

Són els més coneguts Climent de Roma, Ignasi d’Antioquia, Hermes, Policarp, Papies i els autors de l' Epístola de Bernabé , de l’ Epístola a Diognet , de la Segona Epístola de Climent i de la Didakhé

Exercí la docència a Alexandria i a Cos Escriví obres d’erudició en prosa, elegies amoroses, dedicades a una tal Bitis, fragments de dues poesies, dedicades, respectivament, a Demèter i a Hermes, i epigrames Influí sobre Properci

Segons Plini, un Boetos fou l’autor d’un grup d’argent representant un noi amb una oca Un Hermes de Dionís, signat per Boetos de Calcedònia, fou trobat en un vaixell naufragat a Mahdia Tunis No se sap si era el mateix escultor

Considerat protector dels mercaders, tingué un temple dedicat a l’Aventí, i sota la seva protecció fou constituït el collegi dels mercaders mercuriales, mercatores Vers el segle IV aC, el seu culte fou identificat amb el d' Hermes i rebé, en conseqüència, les atribucions d’aquest déu grec

Poc conegut per les seves obres, sembla que fou l’escultor oficial d’Atenes del 430 al 403 aC, i que assolí una categoria semblant a la del seu mestre Hom li atribueix el grup de Procne i Itis de l’Acròpolis, un Hermes de Pèrgam i l’Ares Borghese del Musée du Louvre

Segons l’Odissea transformà en porcs els companys d’Ulisses, però aquest els alliberà i s’escapà de la metzina de Circe amb l’ajut d’Hermes De l’heroi, amb el qual visqué tot un any, Circe tingué Telègon, Cassífone i, segons unes altres llegendes, Llatí, epònim dels llatins, Anties, Àrdees i Rom, epònim de Roma