Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
Zàmbia 2015
Estat
El candidat del Front Patriòtic FP, en el poder, Edgar Lungu, va vèncer en les eleccions presidencials, celebrades al gener, en obtenir el 48,3% dels vots L'opositor Hakainde Hichilema, del Partit de la Unitat pel Desenvolupament Nacional, va aconseguir un bon resultat la quarta vegada que s'hi presentava, en aconseguir el 46,6% dels vots Lungu romandrà en la presidència tan sols vint mesos, fins al setembre del 2016, data en què hauria d'haver acabat el mandat de cinc anys del president Michael Sata, mort a l'octubre del 2014 La consulta es va celebrar sense incidents En la carrera a la…
Zàmbia 2009
Estat
La davallada del preu del coure en el mercat mundial va provocar una greu crisi econòmica i social Dels 9000 dòlars la tona que es van arribar a pagar, es va passar a 3000 dòlars la tona l'any 2009 El coure, el principal producte d'exportació, dóna treball a unes 50000 persones i aporta una bona part dels ingressos en divises del país Per a palliar els efectes de la crisi en les finances públiques, el president, Rupiah Banda, va anunciar mesures d'austeritat i el combat contra la corrupció Banda va ser elegit president després de derrotar el candidat opositor Michael Sata en els comicis…
Kenneth David Kaunda
Història
Política
Polític zambià.
Mestre d’escola 1943, el 1950 s’afilià a l’ African National Congress , i en fou nomenat secretari general per a la Rhodèsia del Nord 1953 Fundador del Zambia African National Congress 1958 i de l’United National Independence Party 1960, fou elegit president del darrer Des de la independència de Zàmbia 1964 fou també president de la república Els seus poders, dictatorials des de la crisi del 1973 Zàmbia s’accentuaren, a desgrat de les dificultats econòmiques La pressió popular el forçà a democratitzar el país En les eleccions presidencials del 1991, fou batut per Frederick Chiluba, líder…
Zambezi
La gran presa de Kariba, controlada per Zimbàbue i Zàmbia
© Corel Professional Photos
Riu
Riu de l’Àfrica meridional (2.260 km de longitud i 1.450.000 km 2
de conca).
Neix als monts Kalene, a la regió de Shaba Congo, a tocar de la frontera amb Angola i amb Zàmbia, davalla en direcció S i travessa la part oriental de Zàmbia, gira cap a l’E i forma les cascades Victòria, que constitueixen la frontera de Zàmbia amb Zimbàbue al territori de Zàmbia rep diversos afluents el Lungué-Bungo, el Luanginga, el Kabompo i el Chobe i, després de rebre el Shangani, pren la direcció NE, forma des de 1955-59 el pantà de Kariba i rep el Kafue i el Luangwa, penetra al territori de Moçambic, travessa la vall de Tete i, després de girar cap al SE i de rebre les…
Rupiah Banda
![](/sites/default/files/2023-04/Rupiah_Banda.jpg)
Rupiah Banda
© Antonio Cruz/ABr
Política
Polític zambià.
El 1960 s’uní al United National Independence Party UNIP, del qual fou representant a Europa i diputat del 1978 al 1988 També fou ambaixador a Egipte 1965 i als Estats Units 1967 El 1996 abandonà l’UNIP i passà al Moviment per la Democràcia Multipartidista de Frederick Chiluba El 2006 fou nomenat vicepresident del govern de Levy Mwanawasa, al qual succeí l’agost del 2008 després de la seva mort El mes d’octubre fou revalidat en el càrrec en les eleccions presidencials, que ocupà fins el 2011 Revocada la seva immunitat presidencial, l’any 2013 fou acusat d’abús d’autoritat, corrupció i…
Levy Patrick Mwanawasa
![](/sites/default/files/media/FOTO/499790.jpg)
Levy Patrick Mwanawasa
© Comunitat Europea
Política
Polític zambià.
Es llicencià en dret el 1973, i el 1986 fou nomenat procurador general de l’estat, càrrec que exercí breument El 1989 defensà amb èxit un militar acusat d’alta traïció pel govern de Kenneth David Kaunda , fet que contribuí a la seva popularitat i comportà un fort impuls a la democratització de Zàmbia Posteriorment s’uní al Moviment per la Democràcia Multipartidista, encapçalat per Frederick Jacob Titus Chiluba , que guanyà les eleccions del 1991, i fou vicepresident fins el 1994, que dimití en desacord amb altres membres del govern Posteriorment ocupà la presidència de la Comunitat per al…
Frederick Jacob Titus Chiluba
![](/sites/default/files/media/FOTO/chiluba e13932.jpg)
Frederick Jacob Titus Chiluba
© Organización Internacional del Trabajo
Política
Polític zambià.
Mentre completava els estudis secundaris s’incorporà com a oficinista a una empresa del coure, des d’on ascendí a càrrecs dirigents de la Unió Sindical de Zàmbia, organisme estatal que, tanmateix, el 1981 s’enfrontà al govern de Kenneth David Kaunda i convocà una vaga general, per la qual Chiluba i altres dirigents foren processats El 1990 fou un dels fundadors del Moviment per la Democràcia Multipartidista MDM, i aconseguí la introducció d’eleccions lliures, celebrades el 1991 L’MDM derrotà Kaunda per una amplíssima majoria 76%, i Chiluba esdevingué el segon president de Zàmbia des de la…
Lusaka
Ciutat
Capital de Zàmbia i de la província homònima.
És situada a la part oriental de les muntanyes Kafue Flats, a la vall del riu Kafue, afluent del Zambezi Gràcies a la seva excellent situació geogràfica ha experimentat un important creixement econòmic i demogràfic És un mercat agrícola i un nucli d’indústries farineres i del cotó És també un nus de comunicacions ferroviàries i de carreteres, i té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Zambia, fundada el 1965
Rhodèsia del Nord
Geografia històrica
Colònia britànica (1911-1964), pertanyent a l'antiga Rhodèsia, que en independitzar-se rebé el nom actual de Zàmbia.
Fou colonitzat per la British South African Company i per l’African Lakes Company Des del 1924 el territori passà a formar part del British Central African Protectorate L’explotació del coure des del 1930 reuní uns 70000 britànics Entre el 1953 i el 1963 estigué federada amb Rhodèsia del Sud i Nyassalàndia i el 1964 proclamà la seva independència sota un règim africà Immediatament canvià el seu nom pel de Zàmbia
Tanganyika
Llac
Llac de l’Àfrica oriental, entre Tanzània (E), la República Democràtica del Congo (W), Burundi (N) i Zàmbia (S).
Amb una llargària de 660 km i una amplària que no supera els 80, té una superfície de 32 893 km 2 Ocupa un solc profund al sector meridional del Rift Valley, i la seva profunditat assoleix 1 435 m, cosa que el situa al segon lloc del món El Malagarasi n'és l’immissari principal, i el Lukuga, afluent del Congo, el primer emissari A les costes, molt abruptes, hi ha els ports de Kigoma Tanzània, Kalemie República Democràtica del Congo, Bujumbura Burundi i Mpulungu Zàmbia