Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
L’Orcagna
Arquitectura
Escultura
Pintura
Nom amb què és conegut Andrea di Cione, pintor, escultor i arquitecte italià, documentat a Florència entre el 1343 i el 1368.
Autor del tabernacle d’Orsanmichele a Florència, el 1359 dirigí a Orvieto les obres de la catedral Després del 1362 tornà a Florència, on participà en la construcció de la catedral La seva producció pictòrica parteix de Giotto i dels florentins, bé que hi incorporà elements decoratius senesos així, als contactes amb Taddeo Gaddi i Bernardo Daddi s’afegeixen els d’ALorenzetti i SMartini, la qual cosa es manifesta en l' Anunciació 1346 de l’església florentina de San Remigio i en la taula amb Crist i sants de la capella Strozzi, a Santa Maria Novella Florència D’altres obres atribuïdes són un…
corona de victòria
Màrtirs amb la corona de victòria en un mosaic de Sant'Apollinare Nuovo (s VI) de Ravenna
© Fototeca.cat
Ensenyes donades com a premi al vencedor d’un combat, i, en el món cristià, atribuïdes als màrtirs.
heroi | heroïna
Mitologia
Ésser semidiví, al qual són atribuïdes gestes prodigioses a favor del grup que el reconeix com a tal.
La seva figura sovinteja en la mitologia de diversos pobles primitius i, bé que concebuda antropomòrficament, hom li reconeix poders sobrenaturals A Grècia, als segles VIII i VII aC, s’afermà el culte als herois, que esdevingué ritu de súplica per a obtenir llur protecció
Miquel Alcanyís
Pintura
Pintor, conegut abans per mestre de Gil i Pujades o mestre d’Alcúdia.
Collaborà amb Francesc Serra II i, possiblement, amb Andreu Marçal de Sax, influït pel qual seguí l’estil anomenat internacional Pintà els murals, actualment perduts, de la capella major de la seu de València 1432 És autor, entre d’altres obres, d’un retaule de la Santa Creu Museu de Belles Arts de València, de les taules laterals d’un de Sant Miquel 1421, Musée de Lyon L’any 1422 potser era a Florència, on ha estat identificat amb el mestre del Bambino Vispo S'establí a Mallorca 1434, on recentment han estat identificades com a seves les taules de la rectoria d’Alcúdia 1442, el…
Bernat de Mogoda
Història
Cavaller; vassall del bisbe de Barcelona.
Formà part de l’exèrcit català que el 1229 conquerí Mallorca, on rebé en el repartiment un lot de terres del terme de Sineu El 1234 el bisbe de Barcelona li féu donació de la vall d’Estellencs Abans del 1251 ja havia retornat al continent Li han estat atribuïdes des del s XVI unes Profecies sobre els esdeveniments més importants de Mallorca fins al final del s XVI La còpia més antiga conservada, amb uns comentaris de Jeroni Pont, és del principi del s XVII Molt probablement escrites entre el 1523 i el 1576, constitueixen una continuació tardana d’una tradició profètica catalana…
Cançoner del duc de Calàbria
Col·lecció de composicions poeticomusicals publicada a Venècia el 1556 amb el títol de Villancicos de diversos autores a dos, y a tres, y a cuatro y a cinco voces.
Només se'n conserva un exemplar a la biblioteca de la Universitat d’Uppsala, descobert i reeditat per Rafael Mitjana el 1909 Conté 53 peces amb texts religiosos i profans, 3 en català, 2 en portuguès, 1 en gascó i la resta en castellà, generalment de caràcter popularista Són anònimes, llevat dels de Nicolau Gombert i d’Enríquez de Valderrábano, i algunes atribuïdes a Juan de la Encina, Juan Vázquez, Mateu Fletxa el Vell, Bartomeu Càrceres, Cristóbal de Morales Musicalment són d’una gran expressivitat i presenten afinitats amb les frottole italianes El conjunt procedeix de la…
profecia
Literatura
Pronòstic escatològic o polític en llatí i en llengua vulgar, en prosa o en vers.
Les profecies a l’edat mitjana nasqueren i proliferaren en èpoques de crisi religiosa o política Les escatològiques interpretaven uns passatges de la profecia de Daniel i l' Apocalipsi , com les obres de Ciril, Metodi i sobretot de Joaquim de Fiore mort el 1202, que tingueren gran difusió entre els espirituals i a Catalunya comptaren amb adeptes insignes, com Arnau de Vilanova i l’infant Pere d’Aragó, oncle del rei Pere el Cerimoniós Es conserva en català una traducció fragmentària de la Summa concordiae veteris et novi testamenti de l’abat Joaquim i una altra traducció d’obres de Giovanni da…
Àrtemis
![](/sites/default/files/2022-11/Artemis_de_Delos.jpg)
Àrtemis de Delos
© Shakko
Mitologia
Deessa grega de la natura i de la caça.
Germana bessona d’ Apollo , filla de Zeus i Leto , identificada també amb la deessa de la lluna, Hècate Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove Era de caràcter cruel i venjatiu i li eren atribuïdes les morts sobtades La iconografia clàssica la presenta amb túnica llarga i cabellera solta Àrtemis de Delos, al Museu Nacional d’Atenes el model clàssic des del segle IV aC amb arc i sagetes, túnica curta i formant grup amb un cérvol o uns gossos és de tipus praxitelià és cèlebre l' Àrtemis de Versailles , dita també Diana caçadora , al Musée du Louvre, París, escultura…
Ermengol IV d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1066-92).
Era fill d’ Ermengol III Portà la línia fronterera del comtat, en un primer moment, fins a Agramunt i Barbens, i, en una segona ofensiva, probablement l’any 1078, ocupà tota la ribera del Sió i la plana del Mascançà al nord i al sud, respectivament, de la serra d’Almenara La fortificació i el repoblament d’aquesta zona representaren un pas important en la conquesta de les terres de migdia atribuïdes als comtes d’Urgell, a la vegada que obriren noves possibilitats de penetració vers Balaguer i la seva comarca En la crisi suscitada al comtat de Barcelona per l’assassinat de Ramon…
morabit
Islamisme
Tomba d’un santó musulmà que per les benediccions que li són atribuïdes és objecte d’una veneració popular.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina