Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Luigi Cherubini
Música
Compositor italià.
Inicià la seva carrera amb obres de caire religiós Gràcies al gran duc Leopold de Toscana pogué perfeccionar els seus estudis amb Giuseppe Sarti El 1780 escriví una òpera, Quinto Fabio , per a la ciutat d’Alessandria Itàlia dos anys més tard esdevingué conegut amb L’Armida abbandonata i Adriano in Siria , òperes en les quals no s’apartà de l’estil napolità, aleshores celebrat a Europa, i que li valgué una invitació per a anar a Londres 1785, on durant un any fou compositor de cort de Jordi III S'establí a París 1786 escriví una cantata — Amphion , 1787— per a la lògia maçònica a la qual s’…
Riccardo Zandonai
Música
Compositor italià.
Format a Pesaro amb Mascagni, es destacà aviat com a operista amb Conchita 1911 i Francesca da Rimini 1914, més o menys vinculades al moviment verista i d’orquestració molt acurada hom parla del simfonisme de Zandonai S'apartà gradualment del verisme amb Giulietta e Romeo 1922, que conté idees cinematogràfiques, com la cavalcada de Romeo, i I cavalieri di Ekebù 1925 Deixà també música orquestral i coral, cançons i peces per a piano
música persa
Música
Art musical conreat pels perses.
Aquests només distingeixen 18 graus dels 24 de l’escala àrab i divideixen els tons menors en dues parts i els majors en quatre parts de to Els ritmes han conservat les formes derivades de la mètrica àrab amb tot, la música tradicional és interpretada sovint prescindint d’aquests ritmes Els instruments musicals perses són de corda, com el tar, el setar i el sentur , de vent, com el nay , i de percussió, com el tombak Les formacions orquestrals combinen instruments típics amb altres d’occidentals Entre els teòrics perses més destacats figuren Avicenna, al segle XI, i Safī-al-Dīn segle XIII La…
Suzanne Vega
Música
Cantant i compositora nord-americana amb una obra situada entre el pop i la cançó d’autor.
El seu primer disc, Suzanne Vega 1985, la donà a conèixer gràcies a la peça Marlene on the Wall , i el segon, Solitude Standing 1987, la popularitzà arreu del món mitjançant l’èxit Luka i Tom's Diner , cançó a cappella que fou objecte d’una remescla a càrrec del grup electrònic britànic DNA Després de Days of Open Hand 1990, la seva obra s’apartà de les llistes de vendes, però els àlbums 999 ºF 1992 i Nine Objects of Desire 1996, produïts pel qui fou el seu marit, Mitchell Froom, aportaren perfils experimentals i foren ben rebuts per la crítica El 1997 collaborà en el disc Heaven & hell…
Jean-Philippe Rameau
Música
Compositor francès.
Fill de l’organista Jean Rameau, exercí la mateixa professió a Dijon, Lió i Clarmont d’Alvèrnia Aquí escriví el seu Traité de l’harmonie réduite à ses principes naturels 1722, que contribuí a establir les bases del llenguatge musical modern El 1723 passà a París, on publicà obres per a clavecí i assolí fama com a virtuós d’orgue Protegit per Ade La Pouplinière, a casa del qual dirigí concerts on introduí l’ús dels clarinets en l’orquestra per a interpretar obres de l’escola de Mannheim Fins a 50 anys no es decidí a compondre òperes, que escriví en l’estil clàssic de Lulli, però amb una…
Thelonious Sphere Monk
Música
Pianista i compositor de jazz nord-americà.
A sis anys començà a tocar el piano, que estudià formalment poc més tard Pels volts del 1940 començà a treballar a Nova York, i fou pianista de la banda resident del Minton’s Playhouse, un dels locals més importants en el desenvolupament del bop També treballà en les orquestres de Lucky Millinder, Dizzy Gillespie i en el combo de Coleman Hawkins L’any 1944, la seva composició ’Round about Midnight fou gravada per l’orquestra de Cootie Williams Del 1947 al 1952 enregistrà una sèrie de discos per a la discogràfica Blue Note, amb moltes composicions pròpies, entre els quals Evidence ,…
,
Giuseppe Verdi
Giuseppe Verdi
© Fototeca.cat
Música
Compositor italià.
De família modestíssima, destacà aviat per la seva aptitud musical i fou enviat a Milà, on es formà amb VLavigna Cap de la banda municipal de Bussetto 1836-39, pogué estrenar l’òpera Oberto, conte di San Bonifacio 1839 amb èxit a la Scala de Milà, però fracassà amb l’òpera còmica Un giorno di regno 1840 fou escrita quan estava a punt de perdre, a causa d’una malaltia, la muller i dos fills Reféu, però, el seu prestigi amb Nabucco 1842, en la qual emprà el tema del captiveri jueu a Babilònia com a allusió a la Itàlia del seu temps, dividida i dominada el públic italià veié en el cèlebre…
música àrab
Música
Música pròpia dels àrabs.
Té com a base un conjunt de tradicions populars recollides d’antuvi oralment en els països afectats per la conquesta musulmana i codificades sota la influència de la teoria grega En el període preislàmic fins el 661 la música àrab, confinada a la península d’Aràbia, tingué un caràcter purament folklòric és el temps anomenat de la ignorància ǧāhiliyya , però amb una cultura poètica original i intensa, rica en imatges i accents, sobretot a l’islam Vers el segle V sorgí una forma sàvia, la cassida En el període dels inicis de l’islam 661-762 la dinastia dels Omeies, installada a Damasc, entrà…
Richard Wagner

Richard Wagner
© Fototeca.cat / D. Campos
Música
Compositor alemany.
No inicià els estudis musicals fins a quinze anys el 1831 ingressà a la Universitat de Leipzig, i el 1833 fou mestre de cor a Würzburg Influït per Beethoven i Weber, escriví en aquesta època la seva Simfonia en do , única obra seva d’aquest gènere Atret per l’òpera, cap al 1833 compongué Die Feen ‘Les fades’, que restà inèdita fins el 1888, i La prohibició d’estimar 1836, que no tingué èxit En aquesta època el seu model era, fins a un cert punt, la grand’ opéra de Meyerbeer i les òperes de Weber, la influència del qual es palesà encara en les dues següents Rienzi , que pogué estrenar a…
Josep Soler i Sardà
Música
Compositor, musicògraf, musicòleg i pedagog.
Vida S’inicià en la música a Vilafranca del Penedès amb Rosa Lara Al principi del 1960 es traslladà a París, on entrà en contacte amb René Leibowitz , però el principal mestratge el rebé de Cristòfor Taltabull entre el 1960 i el 1964 Des de la seva primera estrena — Polifonías para piano 1956—, el seu llenguatge estigué en constant evolució Les primeres obres reflecteixen clarament la seva admiració pel camí estètic i ideològic iniciat pels autors de la Segona Escola de Viena, utilitzant el dodecatonisme com a recurs compositiu però, lluny d’estancar-se en un únic camí tècnic i estètic, els…
,