Resultats de la cerca

Fou director del laboratori d’anàlisi química de l’Institut Agrícola Català a Sant Isidre 1908-18 i dels serveis tècnics d’agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Part dels articles publicats al setmanari  L’Àpat 1904-18, que després s’anomenà Bon Seny 1919-21 —fundat i dirigit pel seu germà Manuel Raventós —, de to amè i familiar, conformen els cinc volums de Proses de bon seny 1915 És coautor del manifest d’autors catòlics Per la dignificació de la novella 1930 Publicà també  La llei de l’amor 1917 i  A un jove 1920, assaigs d’actitud moralista, el retrat rural…

Començà a collaborar amb narracions a La Ilustració Catalana i el 1914 fundà a Palamós Marinada , que dirigí Publicà moltes novelles La pera de plata 1905, La ratxada 1907, Vida triomfant 1911, La dissort 1916, Mala llavor 1914, Empordaneses 1920, Bon vent i barca nova 1924, De mort a vida 1925, El martiri d’un apotecari 1926 i El gran rei 1907 és autor també de la comèdia La segona volta 1934, del llibre de poemes Costa Brava Palamós 1953 i de diverses sardanes

Impressor d’ofici Deixeble, a Eivissa, d’Isidor Macabich, a partir del 1932 s’installà a Palma Ha publicat treballs diversos sobre Eivissa Bon profit 1967, receptari de cuina eivissenca, en castellà guies d’Eivissa i de Formentera i, sobretot, ha recollit les rondalles a Rondaies eivissenques 1953, Rondaies d’Eivissa 1955 i Rondaies i contes d’Eivissa 1961, les seves obres principals, i a Supersticiones ibicencas 1952, Es Berruguet 1956, Lo promès sia atès 1957 i Rondalles de Formentera 1976 Des del 1945 fins al 1979, publicà l’almanac bilingüe català i castellà El Pitiuso

Germana del folklorista Francesc Maspons i del polític Marià Maspons , i cunyada de Francesc Pelagi Briz, utilitzà el pseudònim de Maria de Bell-lloc Recollí un bon nombre de llegendes i de tradicions populars i les elaborà Llegendes catalanes , 1881 Montseny , 1880, i collaborà, en prosa i en vers, a Lo Gai Saber , La Renaixença , La Veu del Montserrat , Calendari Català , La Llumanera de Nova York i altres revistes El 1874 publicà el volum de poesia Salabrugues, amb pròleg de Joan Sardà, i el 1875 Narracions i Llegendes Escriví la novella històrica Vigatans i botiflers 1878

Germà de Francesc Sureda i Blanes Doctor en farmàcia, estudià química a Munic i a Zuric Dirigí diverses fàbriques i féu treballs importants d’investigació química Humanista autodidàctic, del 1934 al 1936 fou president de l’Associació per la Cultura de Mallorca i publicà un bon nombre de llibres, generalment de divulgació científica o biogràfica o biogràfics, entre els quals es destaquen Jovellanos en Bellver 1945-51, Chopin a Mallorca 1954, Mallorca i la tradició tècnica 1958, La creació científica 1963, Orfila i la seva època 1969, Petites històries 1971, Mallorquins d’ahir 1974…

Fill de Frederic Soler Pitarra Pintor, format en una acadèmia particular de Barcelona, es dedicà a temes literaris i religiosos, paisatges, marines i escenes de gènere Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya Com a literat escriví comèdies i peces breus Bon jan qui paga , 1889, i La feina d’en Jafà , 1893, adaptades del francès, i Mar grossa , 1895, la tragèdia Hidromel 1892, el poema dramàtic La llar 1897, basat en el poema L’escó , del seu pare, i la sarsuela La roca de les mentides Publicà uns Quadros de costums 1904, antimodernistes Poemes i narracions seves foren…

Després de cursar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, ingressà al seminari el 1903 Fou ordenat de sacerdot el 1906, i el 1909 fundà la revista mensual per a nens La Veu de l’Àngel de la Guarda El 1913 es feu responsable de Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús , fundat per Sardà i Salvany el 1893, i creà la Biblioteca Foment de Pietat Catalana, nucli de l’obra que el 1916 es convertí en Foment de Pietat Catalana Ajudat eficaçment per Ignasi Casanovas i per altres collaboradors, feu una obra important de divulgació de llibres religiosos en català i acollí diverses revistes…

En les seves poesies usà el pseudònim de Rector de Bellesguard , nom d’una possessió familiar a l’antiga vila de Sarrià Es conserven un bon nombre de composicions seves —algunes recollides en compilacions com La curiositat catalana —, de caràcter satíric i humorístic, que li donaren una notable, bé que efímera, popularitat Moltes d’aquestes composicions es refereixen a personatges i esdeveniments de la vida barcelonina del seu temps Fou premiat en el certamen celebrat a Barcelona el 1697 amb motiu de la pau de Rijswijk El 1703 intervingué en l’edició de les obres de Vicent Garcia…

Fou redactor en cap de La Veu de Catalunya i membre de la Lliga Regionalista, però durant la República ingressà a l’Esquerra Les seves novelles —d’estil més aviat gris— reflecteixen un clima de dramatisme fatalista, potser d’arrel russa, i els seus protagonistes són dissortats o abúlics Després de la provatura breu, El passat, cendra, publicà les novelles Samuel Història d’un bon dependent lladre i màrtir 1927, La suprema voluntat 1928, relat d’un conflicte social en un país eslau, La fadrina Berta 1929, El rellogat del tercer pis 1931, El bé i el mal 1933, sobre la primera vaga…

Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i en tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471 amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari És autor de quasi totes les notícies del Dietari de la diputació del general o de la generalitat entre el 1454 i el 1472 Hi posà senyals…