Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Cristòfor Fiol
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i vicari general Publicà, amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa 1684, segona edició 1697, a més d’unes altres dues obres religioses en català i llatí deixà inèdit, també, un noticiari de Mallorca des de l’any 1643 al 1702
Cristòfor Sarrà
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg lul·lista.
Doctor en medicina La defensa de les seves tesis, Theses hipocratico-galenico-lullisticae Palma, 1742, provocà una encesa polèmica entre els metges mallorquins Maties Armengual i Andreu Oliver sortiren en la seva defensa, però foren impugnades per Josep Ferrer i l’any següent per Pere Antoni Binimelis, Jaume Llinars i Joaquim Oliver Hi intervingué també el professor de fisiologia de la Universitat Lulliana Rafael Armengol en Veritas investigata doctrinae Raymundi Lulli 1743
Cristòfor Coret i Peris
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic i mestre de llatí.
Publicà Explicación de la sintaxis de Torrella 1712, els Diálogos de Luis Vives 1723, en versió bilingüe llatí-castellà, Centuria de frases reducidas a método fácil 1725, Noches y días feriados sobre la sintaxis del maestro Joan Torrella 1750
Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí
Cristianisme
Frare dominicà del convent de Lleida i mestre en teologia.
Havia estat conseller del príncep de Viana El 1463 era ambaixador de la generalitat de Catalunya i del Consell de Cent davant Pius II A més de dues colleccions de sermons litúrgics, que podrien ésser obra del seu germà, Bartomeu Cristòfor, hom atribueix a Joan Cristòfor un Tractat de les turbacions o revolucions de Catalunya , perdut Zurita encara l’utilitzà En ell predicava la santedat del príncep de Viana, es posava a favor del pretendent Enric IV de Castella i combatia Joan II, a l’obediència del qual deia que calia sostreure's, i fins atacar-lo amb les armes…
Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela
Cristianisme
Eclesiàstic, bisbe de Vic (1656-62).
Germà de Cristòfor, el 1616 ingressà a l’orde dominicà, del qual esdevingué prior 1645 i provincial Escriví Epistolae de mysterio Immaculatae Conceptionis 1661
Sergi III
Cristianisme
Papa (904-911).
Noble romà, bisbe de Cere 893, fou cap del partit contrari al papa Formós Responsable de la mort de Teodor II 897, el succeí, fent cas omís de l’elecció simultània de Joan IX Amb l’ajut d' Alberic I de Spoleto i del senador Teofilacte, es desféu del nou papa Lleó V i del competidor Cristòfor Ja papa, anullà totes les disposicions dels papes adversaris i afavorí el nomenament del seu amic Berenguer com a emperador El seu fill, que tingué de Mazòria, filla de Teofilacte, fou el futur Joan XI
Antoni Gallard i de Traginer
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1608-12) i de Vic (1612-13).
Era germà d’Agustí Gallard, que el 1588 havia estat nomenat bisbe d’Elna, però que morí abans de prendre possessió de la diòcesi, i de Cristòfor, regent de la tresoreria del Principat 1609-15 i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya 1615-38 A Perpinyà dugué a terme la unió dels capítols de Sant Joan i d’Elna, transferit aquest recentment a aquella vila El 1613 assistí al concili de Tarragona i, de retorn, impulsà a Vic l’organització d’una unió per a lluitar contra el bandolerisme Fou enterrat 1621 al panteó familiar de la cartoixa d’Escaladei
Pierre d’Ailly
Cristianisme
Científic, teòleg i cardenal francès.
Alumne del Collegi de Navarra, arribà a la cancelleria de la universitat parisenca 1389 poc temps després fou bisbe de Lo Puèi 1395 i de Cambrai 1397 l’antipapa Joan XXIII el féu cardenal el 1412 Intentà de posar fi al Cisma d'Occident demanant al concili de Constança —on atacà violentament l’heretgia hussita— la reforma de la cúria romana i la creació d’un concili general al qual el mateix papa s’hauria de sotmetre Hom li atribueix 174 obres entre altres Imago mundi , sobre geografia universal, obra que consultà Cristòfor Colom, on planteja el problema —capital a l’època— de la…
Bernat de Boïl
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Diplomàtic i eclesiàstic.
De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels mateixos monarques, Alexandre VI el nomenà…
Lluís Crespí de Valldaura i Brizuela
Cristianisme
Bisbe d’Oriola (1652-58) i de Plasència (1658-63).
Germà de Cristòfor, es doctorà en teologia a València 1629, obtingué una pabordia a la catedral i fou ordenat 1631 Anà dues vegades a Roma 1633 i 1640 en defensa dels pabordes, i el 1642 fou nomenat ardiaca de Morvedre Fundà a València la primera casa dels Països Catalans de l’Oratori de Sant Felip Neri 1645, del qual fou un dels primers membres i prepòsit Bisbe d’Oriola, introduí a la diòcesi el res del rosari i propugnà la devoció a l’Eucaristia Traslladat a Plasència, hi feu construir el seminari conciliar segons els decrets de Trento En 1661-62 tornà a Roma, comissionat per…