Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Agustín Díaz Yanes
Cinematografia
Director cinematogràfic castellà.
S'inicià com a ajudant de direcció amb PAlmodóvar Átame , 1990 i com a guionista amb José Luis Berlanga, Eduardo Campoy i altres directors La seva primera pellícula, Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, li valgué un ampli reconeixement premis Ondas 1995, Goya 1996 al millor director, especial del jurat de Sant Sebastià 1995, Sant Jordi 1996 a la millor primera pellícula, etc Posteriorment ha rodat Sin noticias de Dios 2001, Alatriste 2006 i Sólo quiero caminar 2008
John Boorman
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic anglès.
Després de treballar a la televisió del seu país i de rodar el primer llargmetratge, Catch Us if You Can 1965, es traslladà als EUA, on realitzà alguns films d’acció com Point Black 1967, Leo the Last 1970, per la qual rebé el premi al millor director del Festival de Canes, i Deliverance 1972, i del gènere fantàstic, com Zardoz 1973 i Exorcist II 1977, no exempts d’una certa dimensió personal Excalibur 1980, el seu millor film, rodat a Irlanda, és un recull ampli i barroc de les llegendes arturianes També ha dirigit The Emerald Forest 1985, Hope and Glory 1987, Where the Heart Is…
Marion Cotillard

Marion Cotillard guanyadora de l’Oscar a la millor actriu per La Môme
© Matt Petit / A.M.P.A.S.
Cinematografia
Actriu francesa.
Filla d’actors, obtingué un ampli reconeixement en la producció de Luc Besson Taxi 1998, en les seqüeles de la qual, Taxi 2 i Taxi 3 , també actuà, dirigida per Gérard Pirès, que es consolidà en Les Jolies Choses 2001, de Gilles Paquet-Brenner, Lisa 2001, de Pierre Grimblat, Big Fish 2003, de Tim Burton, Jeux d’Enfants 2003 de Yann Samuell, Un long dimanche de fiançailles 2004, César a la millor actriu secundària 2005 de Jean-Pierre Jeunet i A Good Year 2006, de Ridley Scott El 2008 obtingué el César, el BAFTA, el Globus d’Or i l’Oscar a la millor actriu pel paper d’Edith Piaf a…
Liam Neeson

Liam Neeson
© Georges Biard
Cinematografia
Actor cinematogràfic irlandès.
Després de guanyar-se la vida amb ocupacions diverses, el 1976 debutà com a actor en el teatre, i treballà en diverses companyies de Dublín En el cinema debutà, com a secundari, a Excalibur 1981, de J Boorman The Bounty 1984, de R Donaldson Duet for One 1987, d’A Končalovskij o The Dead Pool 1988, de B van Horn Posteriorment, gràcies a la seva versatilitat, que li permet interpretar tant personatges d’acció com intensament dramàtics, ha esdevingut un dels actors més cotitzats de Hollywood Entre d’altres, ha protagonitzat o ha tingut papers destacats en pellícules com Darkman 1990, de Sam…
Jafar Panahi

Jafar Panahi
© Berlinale
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic iranià.
Estudià cinema a la facultat de cinema i televisió de la Universitat de Teheran Les seves primeres produccions foren per a la televisió Fou ajudant del prestigiós director Abbas Kiarostami a Zire darakhatan zeyton ‘A través de les oliveres’, 1994 Després d’alguns curts i un documental, debutà amb el llargmetratge Badkonake sefid ‘El globus blanc’, 1995, que guanyà la Càmera d’Or al Festival de Canes, a la qual seguiren la poètica Ayneh ‘El mirall’, 1997, guardonada al Festival de Locarno, i Dayereh ‘El cercle’, 2000, guardonada a Venècia i a Sant Sebastià A Offside 2006, guanyadora de l’Os d’…
Sophia Loren
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu cinematogràfica italiana Sofia Scicolone.
Nascuda en un ambient marginal, als catorze anys fou finalista en un concurs de bellesa que li donà l’oportunitat d’accedir al món de l’espectacle, on conegué el productor Carlo Ponti , que es convertí alhora en figura paterna i mentor artístic, i amb el qual es casà l’any 1966 Des del 1950 actuà com a extra en una desena de films, i el 1952 protagonitzà el primer llargmetratge, La favorita 1952, adaptació de l’òpera homònima de Donizetti dirigida per Cesare Barlacchi L’any següent aconseguí una certa projecció amb una altra adaptació operística, Aida , sota la direcció de…
Woody Allen

Woody Allen
© Adam Bielawski
Cinematografia
Literatura
Teatre
Nom amb què és conegut Allen Stewart Konigsberg, director, actor i guionista cinematogràfic nord-americà.
S’inicià en el món de l’espectacle a l’inici de la dècada de 1950 com a autor d’acudits per a diversos diaris, i posteriorment passà a la televisió Cursà estudis de comunicació i cinema a la Universitat de Nova York i al City College de la mateixa ciutat Més endavant destacà com a autor i intèrpret de monòlegs i l’any 1965 escriví el seu primer guió per a la comèdia What’s New, Pussycat , dirigida per Clive Donner L’any següent dirigí el seu primer film, What’s Up, Tiger Lily , una paròdia de les històries d’espies, en el qual també actuà El seu segon film, Take the Money and Run , donà un…
Josep Maria Pou i Serra

Josep Maria Pou i Serra
© Teatre Romea/David Ruano
Teatre
Cinematografia
Ràdio i televisió
Actor.
A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach, Marat-Sade Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers Ha treballat en diverses companyies de Madrid en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana , i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid El 1987 feu per primera vegada…
,
comèdia cinematogràfica
Cinematografia
Gènere cinematogràfic del tipus del cinema còmic, del qual, però, es diferencia per un humor molt més refinat i intel·lectualitzat, com indica el seu nom anglès ( sophisticated comedy
), i perquè és el director qui dóna caràcter a l’obra i no l’actor.
Els seus gags són les frases amb doble sentit, les situacions finament ridícules i els embolics elegants, que fan somriure un públic burgès, moralista i de certa cultura, sense ferir el seu bon gust i educació Aquest gènere, insinuat a la darreria del cinema mut amb alguns films de Cecil B de Mille, s’afirmà i obtingué un gran apogeu quan arribà el cinema sonor Alguns dels seus mestres han estat Howard Hawks, Ernst Lubitsch, Leo Mc Carey, Preston Sturges, Frank Capra, George Cukor, Vincente Minnelli, Stanley Donen, Billy Wilder, Blake Edwards, i més modernament Peter Bogdanovich…
cinematografia
Cartell del cinematògraf Lumière
© Fototeca.cat
Cinematografia
Art de representar, sobre una pantalla, i mitjançant la fotografia, imatges en moviment.
La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…
