Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
James Cagney
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Debutà en el cinema el 1930 amb comèdies musicals com Yanquee Doodle-Dandy de M Curtiz, per la qual obtingué 1942 l’Oscar d’interpretació i també amb films policíacs com White Heat 1949 de R Walsh El 1957 dirigí el film Short Cut to Hell Apartat del cinema després de One, Two, Three 1961 de B Wilder retornà amb Ragtime 1980 de M Forman
Rouben Mamoulian
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà d’origen armeni.
Procedent del teatre, es formà amb KStanislavskij, i el 1918 formà companyia pròpia Emigrat als EUA el 1923, hi dirigí sobretot musicals, entre els quals Porgy and Bess , de GGershwin S'incorporà a l’àmbit cinematògrafic quan aparegué el cinema sonor, i hi dugué a terme una tasca important, plena d’eficàcia i de sensibilitat, iniciada amb Applause 1929, City Streets 1931, Dr Jekyll and Mr Hyde 1932, Queen Christina 1933, Becky Sharp 1935, primer film en color, premiat a Venècia, The Mark of Zorro 1940 i Silk Stockings 1957 Tanmateix, es mantingué sempre actiu com a autor teatral, especialment…
José Luis Garci
Cinematografia
Crític, guionista i realitzador cinematogràfic castellà, de nom real José Luis García Muñoz.
Autor dels millors guions de l’anomenada “tercera via” del cinema espanyol, s’inicià en la realització amb un estil populista i nostàlgic Asignatura pendiente 1976, Solos en la madrugada 1977, Las verdes praderas 1979, Alfonso Sánchez 1980, curtmetratge, El crack 1981, Volver a empezar 1982, Oscar a la millor pellícula estrangera, i El crack II 1983 Posteriorment dirigí Asignatura aprobada 1987 i la sèrie televisiva Historias del otro lado 1990 Després de set anys apartat del cinema, dedicat a la televisió i a l’edició de llibres cinematogràfics, realitzà Canción de cuna 1994,…
Theo Angelopoulos

Theo Angelopoulos
© Berlinale
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el realitzador cinematogràfic grec Theodoros Angelopoulos.
Estudià dret al seu país i literatura i cinema a París De retorn a Grècia, fou crític cinematogràfic i emprengué una filmografia políticament compromesa i dotada d’un particular estil visual Acabada la dictadura dels coronels 1974, els seus films adopten en general un to allegòric, molt sovint hermètic, caracteritzat pels plans estàtics i perllongats De la seva filmografia hom pot esmentar Anaparastassi ‘Reconstrucció d’un delicte’, 1970 Meres tu’36 ‘Els dies del 36’, 1972 O Thiasos ‘La declamació’, 1975 I Kynighi ‘Els caçadors’, 1977 O Megalexandros ‘Alexandre el Gran’, 1980, Lleó d’Or…
Isaki Lacuesta
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Estudià comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona i es graduà amb un màster en creació documental a la Universitat Pompeu Fabra, especialitat que imparteix a la mateixa universitat, així com al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya CECC i a la Universitat de Girona Exerceix també com a articulista cinematogràfic La major part de la seva producció cinematogràfica, tant en el vessant de la direcció com en els guions, és compartida amb Isa Campo Autor de diversos llargmetratges molt sovint situats entre el documental i la ficció, obtingué renom amb Cravan vs Cravan…
Pere Arquillué i Cortadella

Escena de Copenague, amb Pere Arquillué
© TNC / David Ruano
Cinematografia
Teatre
Actor.
Cursà els estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona, i molt aviat se situà com un dels primers actors en l’escena catalana, en produccions del TNC, del Teatre Lliure del qual forma part des del 2002 i d’altres Debutà com a professional a Tàlem , de Sergi Belbel 1990, sota la direcció del qual actuà també a La filla del mar , d’Àngel Guimerà 1991, premi de l’AADC Altres muntatges remarcables són El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare direcció de Calixto Bieito, 1991 Lo desengany , de Francesc Fontanella direcció de Domènech Reixach, 1992 De poble en poble ,…
Agustí Villaronga i Riutort
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Vida Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1975, treballà d’actor teatral i d’illuminador en muntatges de Ricard Salvat, Víctor García i Pere Planella, alhora que s’inicià en el cinema com a realitzador de curts Anta 3 , 1973 i exercint d’actor secundari i de secretari de rodatge en films professionals Després de dirigir els curtmetratges Anta mujer 1975, Al Mayurka 1976-79 i Laberint 1979, premi Sant Jordi de Cinematografia 1980 al millor curt espanyol, feu de director artístic en diversos films, entre els quals hi ha La plaça del Diamant 1981-82, Francesc Betriu…
,
Hermann Bonnín i Llinàs

Hermann Bonnín i Llinàs
© La Seca
Cinematografia
Teatre
Director escènic i professor d’art dramàtic.
Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre 1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya 1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…
, ,
Congrés de Cultura Catalana
Cinematografia
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de seccions, treballs i actes culturals diversos en defensa i per a la promoció de la cultura catalana.
Evolució Nasqué d’una iniciativa aprovada, pel gener del 1975, per la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona La convocatòria rebé immediatament l’adhesió de diverses entitats i personalitats, de resultes de les quals fou constituït un secretariat provisional, fins que a l’octubre d’aquell mateix any fou creada la comissió permanent integrada per un total de vuitanta-cinc entitats de tots els Països Catalans Jordi Rubió i Balaguer fou nomenat president d’honor del Congrés, amb quatre vicepresidents d’honor Joan Miró per Catalunya, Joan Fuster pel País Valencià, Francesc de B Moll…
,
cinema britànic
Cinematografia
Cinema fet al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, bé que l’aportació anglesa hi és gairebé exclusiva.
Els fulls animats de John Arthur Roebuck Rudge, el biophantascope d’aquest i de William Friese-Greene, els aparells d’aquest i de Mortimer Evans, els Kinetograph de Dornisthorpe i de Crofts, entre el 1870 i el 1894 feren d’Anglaterra un dels bressols del cinema Però el veritable fundador del cinema britànic fou Robert William Paul The Sea in Dover, Persimmon’s Derby , 1896 Imitació i competència amb els francesos tingueren ocupat Paul, mentre a Brighton sorgia un grup amb un nou estil i una especial predilecció per les preses originals, aviat orientades cap al realisme, combinades amb altres…
