Resultats de la cerca

Escriví una obra de caràcter filosòfic en àrab, Al-'aqida al-rafi'a ‘La fe excelsa’, que només es conserva en la versió hebraica Emuna rama i que hom considera un precedent de Maimònides Com a historiador assolí una gran fama amb el llibre Séfer ha-Qabbalà ‘Llibre de la tradició’, en el qual, fundant-se en la Bíblia, en la Mishnà i en antigues cròniques hebraiques, defensà la tradició rabínica en contra de les doctrines de la secta caraïta Aquesta crònica fou continuada per Abraham ben Šělomó ibn Torrutiel i Yosef ben Ṣaddiq Morí penjat per ordre d’Alfons VIII de Castella

Estudià a Alcalá de Henares i el 1548 acompanyà el príncep Felip després Felip II a Flandes Escriví, per encàrrec, elogis poètics en llatí com el del duc d’Alba, en reivindicació de la seva campanya repressiva als Països Baixos al servei dels interessos del rei El 1587 fou nomenat cronista reial És autor de De Aphrodisio expugnato quod vulgo Aphricam vocant Anvers, 1551, El felicísimo viaje del Principe Don Felipe desde España a sus tierras de la Baja Alemania Anvers, 1552 i d’unes cròniques en llatí sobre la conquesta del Perú editades el 1950, entre d’altres publicacions,…

Estudià comerç, filosofia i dret a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia, i fou deixeble d’Eugeni d’Ors a Barcelona, i de Rudolf Stammler, a Berlín, de filosofia del dret Milità a Acció Catalana Amplià estudis d’economia i de finances, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, i fou nomenat cap d’estadística municipal 1924, càrrec que la dictadura del general Primo de Rivera li impedí d’ocupar Viatjà per Itàlia, Àustria, Alemanya, Polònia i Anglaterra, i a través…

Fill del jurista Jaume Pau Canonge de Vic i després de Barcelona Visqué durant disset anys en el cercle del cardenal Roderic de Borja, però el 1492, essent aquest ja papa, retornà, malalt, a Barcelona Com a jurista escriví una Practica cancelleriae apostolicae cum estilo et formis in romana curia usitatis publicat a Lió el 1620 De jove escriví un tractat geogràfic, De fluminibus et montibus utriusque Hispaniae , que dedicà al cardenal Roderic de Borja Autor d’epigrames i d’epístoles en llatí, sembla que sobre el nom i origen de Catalunya, del lloc dels pobles i ciutats de Catalunya, sobre la…

Fou nomenat per Alfons IV de Catalunya-Aragó 1458 notari públic, i per Joan II 1476, arxiver reial i escrivà de la seva casa Era cosí de l’humanista Jeroni Pau i amic de l’ardiaca Lluís Desplà i del protonotari Joan Peiró En les crisis constitucionals que agitaren la Catalunya de la segona meitat del segle XV mantingué el punt de vista de la Biga, fou reialista fervent i panegirista de la inquisició Afeccionat a les lletres clàssiques, reuní una notable biblioteca, copià era un remarcable i envanit callígraf i anotà ell mateix molts dels seus còdexs que contenien el seu inconfusible exlibris…

El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1907 es doctorà a la de Madrid i inicià la seva collaboració a l’Institut d’Estudis Catalans i a les tasques docents i d’investigació del seu pare Antoni Rubió i Lluch En 1911-13 fou lector de filologia hispànica a la Universitat d’Hamburg i realitzà les seves recerques sobre manuscrits lullians a les biblioteques de Munic i Innichen Tirol De retorn a Barcelona s’incorporà a les seves tasques anteriors i fou nomenat director de la Biblioteca de Catalunya, oberta al públic el 1914 L’any següent es fundà l’Escola de…