Resultats de la cerca

Considerat, amb Alfred Binet i Théodule Ribot, fundador de la psicologia francesa moderna, s’especialitzà en l’estudi dels sentits i treballà amb èxit en la psicologia experimental i en la patològica Editor fins a la seva mort de l' Année Psychologique , publicà, entre altres obres, La sensation, guide de vie 1945 i La psychologie différentielle 1949

Interessat primer per la zoologia, la biologia i la filosofia, se centrà finalment en temes de psicologia infantil i evolutiva, després de treballar amb T Lipps, P E Bleuler i E Claparède, el qual succeí en la direcció de l’Institut J J Rousseau Professor de les universitats de Lausana i Ginebra, edità amb altres els Archives de Psychologie i fundà, el 1951, el Centre International d’Epistémologie Génétique, que dirigí fins que morí La seva aportació fonamental fou la investigació des d’una perspectiva biològica, lògica i psicològica del sorgiment i desenvolupament de la intelligència en l’…

Fou l’introductor de la foniatria a l’Estat espanyol Presidí l’Associació Internacional de Logopèdia i Foniatria assessora de la UNESCO, de l’OMS i de la UNICEF El 1960, Fundà l’Associació Espanyola de Logopèdia, Foniatria i Audiologia AELFA Impartí cursos d’ensenyament de logopèdia , a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i d’especialització de Pedagogia del Llenguatge de l’Escola Diocesana de Magisteri de Barcelona És autor del tractat Audiofoniatría y logopedia en deu volums 1968-87, entre els quals un sobre el cant i la dicció amb Montserrat Caballé i Enric Guitart i un lèxic de…

Professor de la Universitat de Lovaina, s’interessà per gairebé tots els camps teòrics i experimentals de la psicologia Escriví, entre altres obres, Tâche, réussite, échec Théorie de la conduite humaine 1953, Structure de la personnalité 1965, Psychanalyse et conception spiritualiste de l’homme 1955 i Théorie de la motivation humaine 1980

Professor a Yale, es dedicà de primer a l’estudi dels infants deficients, però més tard centrà el seu estudi en el desenvolupament dels infants normals Entre les seves obres, cal destacar la trilogia Infant and Child in the Culture of Today ‘Els nens en l’educació d’avui’, 1943, The Child from Five to Ten ‘Els nens des de cinc anys fins a deu’, 1946 i Youth, the Years from Ten to Sixteen ‘Joventut, des de deu anys fins a setze’, 1956

A partir dels anys trenta ensenyà a l’Institut de Psicoanàlisi de Frankfurt, adscrit a l’escola de Frankfurt, on desenvolupà els elements d’una antropologia freudomarxista i estudià els factors socioeconòmics en el desenvolupament de les neurosis Emigrat el 1934 als EUA, s’hi naturalitzà Director del departament de psicoanàlisi de l’escola de medicina de Mèxic 1955, aplicà la psicoanàlisi a les investigacions historicosocials i determinà com a element bàsic dels dogmes religiosos el manteniment de l’autoritat de l’estat a través de l’autoritat familiar i la por a la llibertat Entre les seves…

Es llicencià en psicologia al Smith College 1942 i, després d’ampliar estudis a la universitat de Califòrnia s’establí a Nova York El 1963 publicà The Feminine Mystique 1963, obra de gran repercussió el 1965 en fou publicada la versió en català en la qual analitzava el conjunt de suposats valors als quals, per tal de subratllar-ne el caràcter fals, qualificà de “mística” que mantenien a la dona en un estat de subordinació respecte a l’home a través, sobretot, de la institució matrimonial Constatava, al mateix temps, l’estat d’insatisfacció declarat o latent d’una gran part de la població…

Filla menor de Sigmund Freud, des de molt jove s’interessà per la psicoanàlisi i arribà a ocupar diversos càrrecs en diferents societats psicoanalítiques El 1938 s’hagué d’exiliar a Anglaterra a causa de la persecució nazi Els seus camps d’interès, vists sempre des de la perspectiva psicoanalítica, foren l’educació, la psicologia infantil —de la qual fou pionera— i els trastorns psíquics Les seves obres més importants són Das Ich und die Abwehrmechanismen ‘El jo i els mecanismes de defensa’, 1936 i Normality and Pathology in Childhood 1965

Ensenyà a la Universitat de Viena i, després de la invasió nazi 1938, a la de Berkeley Inicialment intentà d’aproximar l’associacionisme a la nova psicologia de la forma rebé després les influències del cercle de Viena i de la psicoanàlisi A més de diversos articles, publicà, en collaboració amb Th Adorno, The Authoritarian Personality 1950

Estudià a Madrid, on es doctorà en filosofia i en dret El 1914 fou nomenat professor auxiliar de filosofia a la Universitat de Múrcia, el 1916 guanyà la càtedra de lògica d’aquella universitat i el 1923 obtingué la de psicologia de Barcelona A partir d’aleshores desenvolupà una gran tasca com a professor de filosofia i de psicologia mèdica, tant a la universitat com en diverses institucions, així com també sobre temes de pedagogia i de lògica Publicà un gran nombre de llibres i d’articles i fou collaborador assidu del Diario de Barcelona Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…