Resultats de la cerca

La pràctica d’illustrar llibres és molt antiga N'és un dels exemples més antics el Llibre dels Morts , compost a Egipte vers l’any 1900 aC Els exemples de miniatura en papirs grecs i llatins són gairebé inexistents Hom conserva, per contra, alguns importants còdexs llatins miniats dels s IV al VI El manuscrit grec miniat més antic és la Ilíada picta , datable del s V, amb miniatures que segueixen la tradició romana La miniatura bizantina, que ha deixat alguns còdexs illustrats remarcables del s VI, com el Gènesi de Viena, experimentà un llarg eclipsi des del s VII fins al s IX, època en què…

La seva finalitat, tal com diu el Manifest de la UNESCO sobre la biblioteca pública de l’any 1972, és ésser un instrument al servei de l’educació, la cultura, la informació i el lleure Les biblioteques populars o públiques són, en la majoria dels països, el centre de la vida cultural local i perden gran part de la seva potencialitat si no estan integrades en xarxes per tal que cada biblioteca, sobretot gràcies als mitjans informàtics, pugui fer ús dels recursos de tota la xarxa La condició de biblioteca pública es regeix per unes directrius marcades per la IFLA a escala mundial i que es…

És molt copiosa i important la documentació econòmica catalana recollida a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona procedent de l’audiència, on els llibres empresarials constaven com a peces de convicció en casos d’intervenció judicial Aquest fons fou salvat de l’incendi l’any 1936 actualment, ordenat i inventariat, és ofert a la consulta pública a la Casa de l’Ardiaca Es refereix principalment als s XVIII i XIX Cal destacar per les moltes referències a actuacions comercials catalanes, l'Archivio Datini, a Prato, s XIV i XV, la documentació del banquer del s XVI Simón Ruiz,…

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i el 1950 guanyà la plaça de bibliotecària a Sitges Biblioteca Santiago Rusiñol, on treballà fins al 1990, quan es jubilà Començà la collecció local amb l’ajuda de Ramon Planes i Izabal, va mantenir i augmentar el llegat Rusiñol, va tenir cura de les colleccions Utrillo i Semir, alhora que la biblioteca es convertia en l’escenari de la vida cultural sitgetana amb classes de català, conferències, etc El 1995 posaren el seu nom a una sala de la biblioteca L’any 1983 impulsà la creació de la segona biblioteca de Sitges, la Biblioteca…

Llicenciada en filologia clàssica 1966 i diplomada en biblioteconomia i documentació 1974 Restablerta la Generalitat de Catalunya, fou cap del Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic entre el 1980 i el 1983 Durant aquest període, i amb la collaboració de Pilar Llopart, contribuí decisivament a posar les bases de l’actual sistema bibliotecari de Catalunya, a partir de la creació de l’Institut Català de Bibliografia, la promulgació de la Llei de biblioteques, l’adaptació i la traducció al català de la normativa de catalogació internacional i l’inici del mapa bibliotecari de…

De formació autodidàctica, el 1957 s’establí a Barcelona Ha treballat a l’Editorial Bruguera 1957-65, La Vanguardia 1965-68, i a les editorials Labor 1968-93 i Biblograf 1996-97 Autor d’una vintena de llibres i desenes d’articles sobre bibliologia, edició, arts gràfiques, lexicografia, ortotipografia, redacció i història del llibre, ha dirigit màsters especialitzats Fou president d’honor del Comitè Espanyol de l’Associació Internacional de Bibliologia 1991-97, president de l’Associació Espanyola de Bibliologia 1997-2000 i president de l’Associació Internacional de Bibliologia…

Estudià a Sant Pau del Camp, de Barcelona, d’on fou professor en 1800-03 Havent tornat a Ripoll, fou nomenat paborde d’Aja i arxiver del monestir Publicà un treball polèmic, en castellà, contra el projecte de constitució religiosa de Juan Antonio Llorente 1822 i el Cristiano pacífico 1835, amb el pseudònim de Sebastián Driala Adquirí anomenada pel seu intens treball en l’ordenació de l’arxiu del monestir de Ripoll, pels seus apunts històrics manuscrits guardats en part a l’arxiu de la mesa episcopal de Vic i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i pel seu carteig sobre temes d’…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1746 i ensenyà humanitats a Cervera Establert a Ferrara després de l’exili del 1767, hi dirigí la biblioteca pública, per a la reestructuració de la qual redactà un interessant memorial, encara inèdit Afeccionat a les lletres hebraiques i rabíniques, es relacionà amb l’hebraista piemontès Gian Bernardo De Rossi, professor a la Universitat de Parma Publicà, esparsos, diferents poemes llatins i grecs Home de la Illustració, defensà les Reflexiones morales del pare Lallemand sobre el Vell Testament Madrid 1790, s’interessà per la teodicea de Leibniz i publicà…

Exercí a la Biblioteca Pública de Maó i publicà diversos treballs sobre aquesta Índice de las obras que han ingresado en la Biblioteca de Mahón 1883, em> Catálogo 1885-1901, Reseña de los incunables , entre altres

Nascuda a Cuba, retornà amb la seva família a Barcelona, on féu els primers estudis A l’inici de la Guerra Civil Espanyola tornaren a Cuba, on Rovira rebé la formació universitària en biblioteconomia 1938-41, que culminà amb el doctorat en filosofia i lletres 1950-52 La seva tesi, Los epígrafes en el catálogo diccionario , fou publicada el 1952 i reeditada el 1966 Fou professora de biblioteconomia a la Universitat de l’Havana 1952-54 i directora de la biblioteca de la Universitat Catòlica de Santo Tomás de Villanueva, a la mateixa ciutat 1953-60 Dirigí la revista Cuba…