Resultats de la cerca

És utilitzada en la dinàmica de fluids Es considera que un fluid té vorticitat positiva quan el moviment és ciclònic sentit antihorari a l’hemisferi nord i el contrari a l’hemisferi sud i vorticitat negativa quan és moviment anticiclònic moviment horari a l’hemisferi nord i el contrari al sud En fluids geofísics com és l’oceà, la vorticitat planetària es defineix per f=2Ω sin α, on α és la latitud

Hom acostuma a considerar l’ anomalia tèrmica per a indicar la diferència entre el valor mitjà anual de la temperatura en un lloc donat i el valor que li correspondria segons la latitud Quan la mitjana anual és més gran que la temperatura del parallel, l’anomalia és positiva , i en cas contrari, negativa Les isoanòmales són les línies que uneixen els punts d’anomalia iguals

Quan fa bon temps aquests corrents són constituïts pels moviments d’ions positius en sentit vertical cap a la superfície terrestre i d’ions negatius en sentit contrari, a causa del camp elèctric vertical de dalt a baix existent entre la ionosfera i la superfície terrestre Aquests elements poden considerar-se, respectivament, com les plaques positiva i negativa d’un condensador, el condensador tellúric, amb l’atmosfera com a dielèctric En el cas de les tempestes, els corrents elèctrics tenen noms específics llamps, llampecs, etc

El nom derivat de l’àrab mawsim o del malai monsin significa, justament, estació, i fins a la fi del segle XIX designava els vents de superfície que canvien de direcció d’hivern a estiu La moderna aerologia, però, l’aplicà a la variació estacional dels vents en altitud, relacionada amb l’oscillació de la temperatura Scherhag, 1948 Finalment, les radiosondes descobriren a la baixa estratosfera a uns 21 km alt un gir total de la direcció dominant dels vents també hivern i estiu, però en sentit completament contrari al monsó superficial És un factor independent del monsó tèrmic de…

Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents Així es desencadena un flux d’aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió Els gradients forts de pressió, que hom representa en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha…

La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més dens, a mesura…