Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
classe cristal·lina
Mineralogia i petrografia
Conjunt de diversos elements de simetria cristal·logràfica puntual, combinats entre ells mateixos de manera que siguin compatibles i que no produeixin elements de simetria diferents dels cristal·logràfics.
Ha de complir també totes i cadascuna de les condicions per a tenir l’estructura matemàtica de grup Les classes cristallines poden tenir l’estructura de grup o bé de subgrup, i en aquest últim cas hom obté políedres geomètrics deduïts dels engendrats en els grups Hi ha un total de 32 classes cristallines de simetria possibles
mini
Pintura
Mineralogia i petrografia
Química
Substància pulverulenta, de pes específic 9 i d’un color que va del taronja al vermell segons les dimensions de les partícules.
El mini natural no presenta una simetria definida En la indústria hom l’obté per escalfament de plom al voltant dels 500°C primerament es forma litargiri PbO, el qual, per posterior oxidació, es transforma en mini És insoluble en aigua i molt resistent als àcids minerals Antigament el mini fou molt emprat com a colorant per a tintes i pintures actualment hom l’utilitza en la fabricació de vidre de plom, en la preparació d’esmalts i vernissos sobretot pel seu poder cobrent i per la seva resistència a l’oxidació, com a fundent, etc
fil·losilicats
Mineralogia i petrografia
Grup de silicats caracteritzats pel fet de tenir estructura laminar.
Són constituïts per tetràedres de SiO 4 4 - , amb els tres vèrtexs units amb els de llurs veïns formant capes de SiO 4 4 - En la forma més simple d’aquesta unió hom obté una xarxa plana hexagonal de SiO 4 4 - Dues d’aquestes capes es poden enllaçar per mitjà de cations, de manera que restin unides íntimament formant estrats, i aquests s’uneixen entre ells també per mitjà de cations, com en el cas del grup de les miques, o més senzillament per mitjà de molècules d’aigua, com en els minerals argilosos
espodumena
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i liti, LiAlSi2O6
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics de gran longitud i en masses aplanades Té una duresa 6,5 i una densitat 3,1-3,2 De color blanc o gris blanquinós n'hi ha algunes varietats transparents de color de rosa i violaci kunzita o verd hiddenita Pertany al grup dels piroxens, i la seva composició química és molt constant, bé que de vegades el sodi substitueix el liti Per alteració hom n'obté minerals argilosos N'hi ha jaciments importants a la Kings Mountain Carolina del Nord, i la varietat kunzita es dóna a Madagascar i Pala Califòrnia
zircó
Mineralogia i petrografia
Silicat de zirconi, ZrSiO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls de forma prismàtica acabats en piràmides Té una duresa de 7,5 i una densitat de 4,6-4,7 Normalment és de color marró o vermellós, però també pot ésser incolor, gris, verd o violeta Algunes d’aquestes varietats són utilitzades en joieria hom n'obté la varietat de color blau tractant el zircó natural És un mineral accessori, molt freqüent en les roques ígnies i les pegmatites de les famílies del granit, la sienita, etc Resisteix molt l’erosió mecànica i química, i per això és freqüent, com a mineral detrític, a les…
lutita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica amb un diàmetre dels grans inferior a 1/16 mm.
La roca és formada per grans molt fins, més del 50% dels quals són de mida inferior a 0,625 mm Segons la mida del gra, pren noms diferents llims quan té els grans d’entre 0,625 i 0,004 mm, i argiles amb els grans més petits de 0,004 mm Pot tenir estructures sedimentàries i variar de color, de fissibilitat i de contingut de matèria orgànica, i pot contenir fòssils Els minerals principals són del grup de les argiles, com ara la caolinita, lamontmorillonita i la illita, a més de clorita i quars de mida del llim, i també conté feldspats i carbonats Per a determinar la composició mineralògica de…
diagrama de Laue
Mineralogia i petrografia
Diagrama que hom obté en recollir sobre una placa fotogràfica la figura de difracció que resulta de fer passar a través d’un cristall prim un feix de raigs X policromàtic i finament col·limat.
Hom observa en el diagrama de Laue, anomenat també lauegrama , una distribució de taques clares, com a conseqüència del fet que el cristall difracta solament les longituds d’ona per a les quals existeix, en el cristall, un conjunt de plans reticulars parallels, separats una distància d i inclinats un angle θ tals, que es compleixi la llei de Bragg L’estudi de la distribució de les taques del lauegrama permet de fer determinacions ràpides de l’orientació i la simetria dels cristalls i estudiar-ne les imperfeccions