Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
pirrotina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de ferro, Fe 1 - x
S.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, en cristalls plans o en masses irregulars Té un color groc, una duresa 3,5-4,5 i una densitat 4,58-4,65 L’esclat és metàllic La pirrotina té sempre un petit dèficit de ferro, tal com ho indica la seva fórmula Té un magnetisme variable Hom pot trobar-la en roques ígnies bàsiques i també a les pegmatites i jaciments metamòrfics de contacte Actualment és una mena ferrífera molt rica hom n'extreu també el sofre per a la producció d’àcid sulfúric
Lluís Amorós i Portolès
Mineralogia i petrografia
Cristal·lògraf.
Estudià ciències naturals a Barcelona 1940-43 i es doctorà a Madrid 1945 El 1954 guanyà la càtedra de cristallografia i mineralogia de la Universitat de Sevilla el 1955 passà a la de Barcelona i l’any següent a la de Madrid Rebé el premi de recerca del CSIC el 1963, organisme del qual fou conseller Professor a la Universitat de Pennsilvània, es formà en l’escola encapçalada per Francesc Pardillo i s’especialitzà en l’estudi de la difracció dels cristalls per mitjà dels raigs X Membre de l’Academia de Ciencias de Córdoba Argentina, és autor de Cristaloquímica 1951, Cristalofísica…
granat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Conjunt de minerals isomorfs, de fórmula general X 3
Y 2
(SiO 4
) 3
, que pertany al subgrup dels nesosilicats (X pot ésser calci, alumini, magnesi, ferro o manganès divalents, i Y, alumini, ferro o crom trivalents).
Comprèn diferents espècies, com almandina, pirop, espessartita, grossulària, andradita i uvarovita Cristallitzen en el sistema cúbic i tenen correntment un color vermell fosc o marró vermellós Tenen un esclat de vidre o de resina, una duresa de 7-7,5 i una densitat de 3,6-4,3 Són utilitzats com a abrasius, i els exemplars transparents, en joieria
Auguste Bravais
Física
Mineralogia i petrografia
Físic i mineralogista francès.
Professor d’astronomia a la Universitat de Lió i de física a l’École Polytechnique de París Elaborà la teoria reticular dels cristalls, en la qual explica la possibilitat de formar xarxes cristallines tridimensionals per apilament de xarxes planes, i deduí les 14 xarxes de translació o de Bravais 1850 sistema cristallí Aquestes xarxes ja havien estat descrites el 1850 per Frankenheim La teoria reticular, que permet d’explicar l’anisotropia i la simetria dels cristalls, ha estat comprovada per mitjà de la difracció de raigs X
feldespat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals de fórmula general XZ4O8 (X essent sodi, potassi, calci o bari, i Z, silici i alumini).
Pertanyen al grup dels tectosilicats, és a dir, els tetràedres del SiO 4 van enllaçats entre ells per tetràedres de Al 2 O 3 en totes tres dimensions de l’espai Tots els minerals d’aquest grup són solucions sòlides de l' ortoclasa AlKSi 3 O 8 or, l' albita NaAlSi 3 O 8 ab i l' anortita CaAl 2 Si 3 O 8 an Tots els minerals d’aquest grup s’assemblen molt per les propietats físiques, però, segons la cristallització, formen dos subgrups el del feldespat de potassi i bari, de simetria monoclínica, i el de sodi-calci plagiòclasis, de simetria triclínica Els feldespats potàssics es presenten en…
abellaïta
© Josep Soldevilla
Mineralogia i petrografia
Hidroxilcarbonat de plom i sodi, de fórmula química NaPb2(CO3)2(OH).
L’abellaïta, considerada un cas típic de mineral de nova formació de l’Antropocè, no existia a la natura fins que una activitat minera en facilità l’aparició Fou trobat per primera vegada a la mina Eureka de Castellestaó, a la Torre de Cabdella Pallars Jussà, dedicada a l’extracció d’urani fins a la dècada de 1970 En aquest cas, el mineral es forma per l’exudació i precipitació d’aigües meteòriques enriquides en sodi i plom a les parets de la mina Joan Abella, gemmòleg i especialista en diamants de la Universitat de Barcelona, fou qui descobrí aquest nou mineral, i Jordi Ibáñez, director…
caolinita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, generalment en masses compactes, farinoses o fàcilment esmicolables; més rarament, en petites escates de contorn hexagonal o ròmbic.
És molt poc dura 1-2,5, de pes específic 2,2-2,6, de color blanc o diversament tenyit per impureses, opac o translúcid, amb lluïssor nacrada i tacte gras Component essencial del caolí, es troba també en argiles i sòls, associada amb feldespat, quars, corindó i diàspor Estudis fets mitjançant les tècniques òptiques i els raigs X han permès d’identificar dos altres minerals que tenen la mateixa composició de la caolinita, i que, en menor proporció, també formen part del caolí la dickita i la nacrita Les argiles del grup de la caolinita, sovint originades per descomposició de roques…
sal gemma
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Clorur de sodi, NaCl.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és en cubs, de vegades amb les cares excavades en forma d’escala també en masses de gra gruixut o compactes És incolora, bé que a causa de les impureses que conté pot presentar-se lleugerament colorada Té un esclat de vidre i és transparent o translúcida La seva densitat és de 2,164, i la duresa, de 2,5 Popularment és coneguda com a sal o sal comuna i mineralògicament com a halita N'és molt característic el gust salat La seva estructura cristallina fou la primera estudiada pel mètode de raigs X cada àtom de sodi o de clor és…
lutita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica amb un diàmetre dels grans inferior a 1/16 mm.
La roca és formada per grans molt fins, més del 50% dels quals són de mida inferior a 0,625 mm Segons la mida del gra, pren noms diferents llims quan té els grans d’entre 0,625 i 0,004 mm, i argiles amb els grans més petits de 0,004 mm Pot tenir estructures sedimentàries i variar de color, de fissibilitat i de contingut de matèria orgànica, i pot contenir fòssils Els minerals principals són del grup de les argiles, com ara la caolinita, lamontmorillonita i la illita, a més de clorita i quars de mida del llim, i també conté feldspats i carbonats Per a determinar la composició mineralògica de…
diagrama de Laue
Mineralogia i petrografia
Diagrama que hom obté en recollir sobre una placa fotogràfica la figura de difracció que resulta de fer passar a través d’un cristall prim un feix de raigs X policromàtic i finament col·limat.
Hom observa en el diagrama de Laue, anomenat també lauegrama , una distribució de taques clares, com a conseqüència del fet que el cristall difracta solament les longituds d’ona per a les quals existeix, en el cristall, un conjunt de plans reticulars parallels, separats una distància d i inclinats un angle θ tals, que es compleixi la llei de Bragg L’estudi de la distribució de les taques del lauegrama permet de fer determinacions ràpides de l’orientació i la simetria dels cristalls i estudiar-ne les imperfeccions