Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Antoni Bergnes de las Casas

Antoni Bergnes de las Casas
© Fototeca.cat
Filologia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Hel·lenista i editor.
Estudià filosofia i idiomes, i residí un temps a Londres 1824-25 i 1830 Regentà la càtedra de francès de l’Escola d’Idiomes de la Junta de Comerç de Barcelona 1830 i la de llengua grega a la Universitat de Barcelona 1834-75, de la qual fou rector 1868-75 Publicà diverses gramàtiques 1833, 1847 i 1858 i crestomaties de la llengua grega 1847-61 El 1831 creà l’empresa Bergnes i Companyia, en què adoptà l’estètica editorial romàntica i contribuí a difondre autors moderns, sovint traduïts per ell mateix D’aquesta editorial són conegudes unes 265 produccions, caracteritzades per l’elegància i la…
,
Thomas Bach

Thomas Bach
© Comité Olímpic Internacional / Laci Perenyi
Esport general
Esgrima
Advocat, tirador i dirigent esportiu alemany
Llicenciat en dret a la universitat de la seva ciutat natal 1979 i doctorat el 1983, ha ocupat nombrosos càrrecs públics i privats, entre els quals destaquen el de director de relacions internacionals de l’empresa de material esportiu Adidas 1985-88, assessor del Ministeri d’Economia del govern federal 1988-90 i assessor de Siemens AG 2000-08 L’any 2010, a proposta del Partit Liberal, fou membre de l’Assemblea Federal, òrgan que escull el president d’Alemanya Els anys setanta començà a practicar l’esgrima i s’especialitzà en floret El 1973 fou subcampió amb l’equip alemany en els campionats…
Cristià d’Oriola
Esgrima
Esportista.
Estudià a Perpinyà i a la facultat de dret de Montpeller Quatre vegades campió d’esgrima a Lisboa 1947, al Caire 1949, a Brusselles 1953 i a Luxemburg 1954 Obtingué medalla d’argent als jocs olímpics de Londres 1948 i d’or als de Hèlsinki 1952 i de Melbourne 1956
Juli Moll i Gómez de la Tía
Filologia
Filòleg.
Llicenciat en filologia romànica, destacà especialment en l’estudi de la toponímia i l’onomàstica, i també en qüestions de normativa lingüística, de l’ús de l’estàndard als mitjans de comunicació i de lexicografia Treballà com a corrector per a Edicions 62 i per a Curial, de redactor tècnic en terminologia científica a la Gran enciclopèdia catalana i d’assessor en matèria de toponímia de la Gran geografia comarcal de Catalunya Vinculat amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya com a tècnic en toponímia 1998-2012, la seva aportació fou fonamental per a la sistematització i normalització dels…
David Vilaseca

David Vilaseca
© www.laltraeditorial.cat/
Literatura catalana
Filologia
Escriptor i filòleg.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1987, fou un dels fundadors de la revista literària universitària Ratlles quatre de la mateixa universitat la dècada de 1980 i coordinà, amb Ruth Galve, l’ Antologia poètica universitària 1985 L’any 1989 feu un màster de literatura comparada a la Universitat d’Indiana EUA i, el 1992, es doctorà a la Universitat Queen Mary de Londres Després de treballar a la Universitat Autònoma de Barcelona 1993, el 1994 començà a exercir a la Universitat de Southampton Regne Unit, fins l’any 2000, que s’incorporà al Royal Holloway College de…
Fernando Sánchez Dragó

Fernando Sánchez Dragó (2013)
© El Hormiguero
literatura castellana
Periodisme
Filologia
Escriptor, periodista i filòleg castellà.
Llicenciat en filologia romànica 1959 i en llengües modernes 1962 per la Universitat de Madrid, es doctorà en lletres 1962 Des de la dècada dels anys seixanta, i fins als noranta, fou professor de llengua i literatura espanyoles en diverses universitats de l’Estat espanyol i de l’estranger, especialment d’Itàlia i del Japó Com a periodista fou corresponsal, columnista, articulista i publicà reportatges en diverses publicacions periòdiques Cambio 16 , Diario 16 , Época , El Mundo , Tiempo , Próximo Milenio , Año Cero , Vogue , etc També fundà i dirigí la Revista Literaria Aldebarán 1955-56 i…
José Leite de Vasconcelos
Etnografia
Filologia
Filòleg i etnògraf portuguès.
Preocupat pels orígens del seu país, conreà aspectes extralingüístics Religiões da Lusitânia 1897-1913, Etnografia Portuguesa 1933-42, Tradiçoes populares de Portugal 1882 Són encara fonamentals Esquisse d’une dialectologie portugaise 1901 i, sobretot, Lições de Filologia Portuguesa 1911, punt de partença de la filologia moderna al seu país
Julià Bernat Alart
Historiografia catalana
Filologia
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, filòleg i arxiver.
Vida i obra Figura entre els erudits rossellonesos més illustres del segle XIX pel valor científic i l’envergadura de la seva obra, tant la publicada com la inèdita L’obra filològica d’Alart —referida de manera especial i gairebé exclusivament als antics comtats del Rosselló i la Cerdanya— té més importància i extensió en relació amb la dels seus contemporanis Joan Coromines, en diverses obres seves, crida l’atenció sobre el gran valor científic de l’obra d’Alart, que considera cabdal per a la filologia catalana i, especialment, per a l’estudi històric del lèxic català Això no obstant, tant…
, ,
Ignasi Casanovas i Camprubí
Filosofia
Historiografia catalana
Filologia
Lingüística i sociolingüística
Filòsof, filòleg, medievalista i traductor.
Vida Essent estudiant al Seminari de Vic 1885, entrà a la Companyia de Jesús el 1888 Posteriorment estudià a Veruela 1888 i a Tortosa 1892, ciutat en la qual exercí de sacerdot 1903 i on tingué com a mestre el pare Vélez, fundador de Monumenta Historica Societatis Jesu , que li despertà la vocació històrica L’any 1905 fou destinat a la residència del Sagrat Cor de Barcelona, on residí fins que la Companyia de Jesús fou suprimida durant la Segona República 1932 Dirigí l’Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves Ben relacionat amb els exponents de la cultura catalana del moment, fou…
, ,
Pere d’Antist
Esgrima
Història
Mestre d’esgrima d’Alfons el Benigne, de Pere el Cerimoniós i dels fills d’aquest, Joan i Martí; fou també porter reial.
El 1336 fou enviat pel rei Pere a Utiel amb altres consellers seus a fi de parlamentar amb el noble rebel Pere de Xèrica els missatgers foren empresonats per aquest, tret d’Antist, que pogué fugir i avisar el rei de la trampa preparada contra ell mentre esperava, desprevingut, en terres de Pere de Xèrica, llur retorn