Resultats de la cerca

L’hormona mineralocorticoide predominant és l’aldosterona, i la seva acció de promoure la reabsorció de sodi a la nefrona provoca hipopotassèmia i hipertensió arterial Secundàriament a la hipopotassèmia es desenvolupa una astènia muscular profunda que, en graus extrems, pot arribar a parèsies i fins i tot provocar tetània Quan l’etiologia és un tumor secretor o una hiperplàsia de l’escorça suprarenal l’únic tractament definitiu és la cirurgia Algunes malalties que cursen amb pèrdua d’aigua o sodèmia baixa indueixen el sistema regulador hormonal i nerviós a estimular l’estalvi d’aigua i de…

Les endotelines són secretades principalment per les cèllules endotelials Actuen a través d’uns receptors específics presents a les cèllules de la nefrona i a l’endoteli dels vasos sanguinis d’aquesta que, en ésser estimulats, provoquen una vasoconstricció que disminueix el flux sanguini renal i, per tant, disminueix la diüresi

De l’excés de cortisol, se'n deriva un augment de la producció d’hormones glucocorticoides que provoquen una síndrome de Cushing

L’hospital substitueix com a centre sanitari de referència de l’arxipèlag balear l’antic Hospital Universitari de Son Dureta, que havia funcionat durant més de 50 anys Ubicat a la zona de la finca de Son Espases, a la vora de la carretera de Valldemossa i just al costat del monestir de La Real l’emplaçament fou contestat per diversos sectors de la societat mallorquina, ha tingut un cost d’obra i installacions de 235 milions d’euros i una inversió tecnològica de 85 milions Ocupa una superfície edificada de més de 172000 m 2 i té capacitat per a 1020 llits, 26 sales d’operacions,…

La pediculosi és l’ectoparasitosi més prevalent a Europa, produïda per la infestació de diferents tipus de polls segons la zona afectada cap, tòrax i aixelles, pubis El símptoma fonamental és la pruïja, i s’identifica el paràsit a l’arrel del pèl Es transmet de persona a persona

Es caracteritza per l’abolició temporal o definitiva de les funcions neurològiques de la zona afectada, la qual cosa origina diverses manifestacions, com ara pèrdua de la consciència, paràlisis musculars, alteració de la parla i la visió, entre d’altres Les manifestacions del trastorn també reben la denominació d’ictus, atac cerebral o apoplexia, i popularment s’anomenen feridura

Llicenciat en medicina 1848, es doctorà el 1870 Fou director de l’Hospital Provincial de València, catedràtic de patologia clínica mèdica a la universitat, cofundador de la Societat Espanyola d’Higiene i de l’Institut Mèdic Valencià Tingué una actuació destacada durant les epidèmies dels anys 1854, 1865 i 1870 Publicà Bosquejo histórico de la medicina en Valencia 1876, Lepra de la provincia de Valencia 1877, Topografía médica de Valencia y su zona 1878 i estudis sobre Lluís Collado 1878, Marià Peset i de la Raga, del qual era fill 1878, i Andreu Piquer 1879

Fou metge militar a la guerra del Marroc 1909 i posteriorment de la família reial Professor de patologia i clínica quirúrgica de la Universitat de Madrid 1928, fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueconoruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona És autor de tractats mèdics Patología quirúrgica, 1932 i d’unes memòries De las guerras coloniales a la guerra civil , 1969

Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a Xile En aquest país es llicencià 1947 en medicina amb la tesi La miocarditis crónica chagásica en la zona central de Chile Més tard, fou ajudant de la càtedra de parasitologia i de la càtedra de semiologia a la Universitat de Santiago També collaborà en la secció de chagas de l’escola de medicina i treballà en la segona secció de medicina de l’Hospital San Borja Remarcable promotor de la medicina, fou fundador i metge de la Mutual Catalana de Santiago de Xile El seu germà Josep M…