Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
cérvol dels pantans
Zoologia
Cérvol, de la família dels cèrvids, d’uns 120 cm d’alçada.
El banyam és petit i poc ramificat És propi d’algunes regions de Bolívia, del Paraguai i del Brasil
platirrins
Zoologia
Infraordre de primats antropomorfs que comprèn els simis del continent americà.
Tenen el nas pla i la cua llarga i prènsil Són arborícoles i habiten als boscs des de Mèxic fins al Brasil
mandioca
Botànica
Agronomia
Alimentació
Planta herbàcia perenne o fruticosa, de la família de les euforbiàcies, de fins a 3 m d’alçària, d’arrels tuberoses i de fulles digitades.
Originària del Brasil, és conreada profusament a tota l’Amèrica tropical Pel seu contingut en carbohidrats, la mandioca substitueix, en certs països, els cereals en la dieta alimentària En molts països desenvolupats, com a valuosa font de midó, la mandioca és coneguda sota una forma granulosa anomenada tapioca Els tubercles tenen també algunes aplicacions industrials en la indústria tèxtil, en la fabricació d’explosius producció de cola i dextrina, en la indústria de blanqueria i en la fabricació d’alcohol Quant a les fulles, són verdura popular en moltes regions africanes i,…
dasipròctids
Agutí (Dasyprocta azarae)
Bernard DUPONT (cc-by-sa-2.0)
Zoologia
Família de rosegadors de gran talla, puix que poden passar del mig metre de longitud total.
Són de distribució típicament americana, car habiten entre Mèxic i el Brasil Tenen potes molt llargues adaptades per a la cursa La família és integrada per quatre gèneres el Dasyprocta , en el qual hom inclou els veritables agutís el Myoprocta , els representants del qual són més petits que els del gènere anterior i el Cuniculus i el Stictomys , que comprenen les pacas
cafè
Tassa i grans de cafè
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Beguda estimulant originària d’Aràbia obtinguda per infusió dels grans de cafè torrats i molts.
A Turquia i altres països europeus orientals hom prepara la beguda escalfant el cafè molt fi dins l’aigua fins a l’ebullició cafè turc hom es beu el líquid quan només resta al fons de la tassa la part insoluble Al Brasil hom sol fer una percolació directament dels grans de cafè en resulta una infusió suau i molt aromàtica Als països d’influència anglosaxona i a l’Europa central i septentrional la beguda, obtinguda per percolació suau, és lleugera i poc amargant Als països llatins el cafè, obtingut per percolació o per vapor cafè exprés , és més concentrat, de color més fosc i…
cafè
Grans de cafè, verd i torrat
© Fototeca.cat
Alimentació
Economia
Gra del cafè.
El seu ús és testimoniat des del segle VIII, de primer com a aliment, després com a base d’una beguda fermentada i com a medicina, i finalment en infusió Actualment el cafè sol ésser objecte d’una preparació abans del consum després de treure’n la polpa, a fi d’eliminar l’exocarp del fruit, i d’una fermentació espontània, tolerada a fi de fluïdificar el mesocarpi, hom procedeix a un rentatge, que deixa el gra lliure, i a un assecatge ulterior Els grans, aspres i amargants, rarament són consumits així cafè verd , bé que han estat emprats com a febrífug i antireumàtic generalment hom els…
soia
Planta de soia
Hiro zip post (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles trifoliolades, de flors violades i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es destrueix per la…
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
sucre
Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…
fruita de la passió
Fruits i flor de la fruita de la passió
Johnocampo (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Fruit de Passiflora edulis, família de les passifloràcies, planta enfiladissa autòctona del Brasil, molt conreada als tròpics.
El fruit és una baia de la mida d’un ou, amb la pell arrugada i de color púrpura quan és madur En aquest estat, té un aspecte ben poc atractiu i sembla que el fruit estigui passat, però en realitat és quan està a punt per a consumir-lo El que es menja és la polpa, de gust agredolç i refrescant, que envolta les petites llavors negres i brillants que hi ha a l’interior Si el fruit es menja fresc es mengen també les llavors, ja que la polpa és inseparable d’aquestes El suc d’aquesta fruita, ja sense les llavors, és una beguda molt popular als països on es produeix i es fa servir també per a…