Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
crèdit de signatura
Economia
Compromís pel qual una entitat bancària respon, mitjançant la seva signatura, per un client si a aquest li és exigida una quantitat en complir-se uns requisits (aval per a la contractació d’obres, etc).
No hi ha mobilització de fons si no s’executa i, per tant, no figura en el passiu
expansió
Economia
Fase del cicle econòmic caracteritzada per una prosperitat generalitzada de l’activitat econòmica.
Quan es donen causes estranyes al procés de producció que fan preveure la possibilitat d’augmentar els guanys es produeix una mobilització intensiva dels recursos, amb el consegüent increment del producte Aquesta fase, generalment acompanyada d’inflació, és frenada quan el creixement dels preus afecta la demanda o quan hom arriba a la plena utilització dels recursos
refinançament
Economia
En l’àmbit de les empreses i organitzacions, realització d’operacions de crèdit per a reemplaçar una estructura creditícia (volum, cost, terminis, garanties) per una altra.
El refinançament pretén en general d’aconseguir una estructura millor, tot i que de vegades en resulti una de neutra o pitjor, per tal com és obligada pels venciments En l’àmbit bancari, és l’endeutament fet per a poder concedir crèdits mobilització de recursos dins el mateix sistema bancari, i també, és la cessió de crèdits a tercers per a obtenir liquiditats i concedir nous crèdits
Joan Porqueras i Fàbregas
Economia
Història
Política
Economista i polític.
Fill d’un taverner, estudià tenidoria de llibres Ferit durant els fets de la Setmana Tràgica, anà a l’Argentina De nou a Barcelona treballà primer de taverner i després en diverses ocupacions venedor d’automòbils, empleat de banca, organitzador del Centre Internacional d’Intercanvi a Barcelona, etc Participà en les eleccions municipals del 1931 com a candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya Des d’aquest mateix any fou membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT Fundà, a redós de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya, on impartí tres…
titulització
Economia
Tècnica de l’economia bancària, per la qual un crèdit concedit és incorporat a un títol negociable, a fi de permetre’n la mobilització de recursos, o sigui la seva conversió en liquiditat (amb reestructuració del balanç, d’actiu i passiu).
Convertida en una pràctica per a reduir els riscos dels balanços dels bancs, la titulització s’expandí i s’emprà per a tota mena de crèdits, entre els quals els hipotecaris i, dins d’aquests, els subprime D’aquesta manera, el deute garantit tenia cada cop més préstecs hipotecaris com a actiu subjacent Al llarg de la primera dècada del s XXI aquesta pràctica esdevingué creixent en els bancs d’inversió i una de les vies principals d’ingressos per a les agències de ràting Aquests productes es traslladaren a tota mena d’inversors institucionals atesa la bona qualificació creditícia que en feien…
planificació territorial
Economia
Procés de decisió pel qual hom determina les directrius i, de vegades, els detalls dels usos del sòl, els moviments de persones i de mercaderies, els equipaments col·lectius i l’ordenació de l’habitatge d’una àrea de dimensions variables i per a un cicle temporal també variable.
Als Països Catalans, té els precedents més remots en l’interès de les monarquies dels s XVII i XVIII per les fronteres, obstacles i accessos tant naturals com artificials en funció d’objectius politicomilitars, que es manifestaren en tres grans projectes Georgetown, a Maó, 1711 la Barceloneta, 1753 i Sant Carles de la Ràpita, a l’entrada dels Alfacs el 1788 Posteriorment, s’hi interessà indirectament el mercantilisme autòcton Romà i Rossell, Caresmar, Dou arran de l’interès per les transformacions del món agrari i l’impuls a la indústria També el putting-out d’Alcoi i especialment la…
borsa
© Fototeca.cat-Corel
Economia
Mercat organitzat i abstracte, en el qual es reuneixen professionals, de forma periòdica, per tal de realitzar compres i vendes de valors (públics o privats) o productes.
És organitzat per l’existència d’una reglamentació i la presència de mitjancers, i és abstracte per tal com les operacions s’estableixen sense que calgui la presència material de les mercaderies Dins la borsa, la presència de mitjancers que relacionen venedors i compradors esdevé una característica predominant Quant a l’objecte de les transaccions, es distingeix entre la borsa de mercaderies , coneguda usualment per llotja , i la borsa de valors En les borses de mercaderies s’intercanvien essencialment productes agrícoles, certs minerals, etc Les borses de treball, en què la mercaderia és…
banca
Economia
Negoci de custòdia de dipòsits i d’oferta de diners en forma de préstec.
L’organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit , el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari , que comprèn, d’una banda, un banc central , autoritat monetària que forma part de l’administració de l’estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l’estat de l’altra, inclou un conjunt d’organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d’estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits El diner dipositat en el…