Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
el·lèbor
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de fulles palmaticompostes, de flors actinomorfes de periant verd, disposades en cima, i de fruits en plurifol·licle.
Les principals espècies del gènere són els marxívols marxívol H foetidus , l' ellèbor verd H viridis , que es fa a terra alta, i l' ellèbor negre H niger , propi dels Alps i conreat en jardineria, que floreix pel desembre, les flors del qual, blanques o rosades, són conegudes com a roses de Nadal
solanàcies
Botànica
Família de personades constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, riques en alcaloides, de fulles simples i alternes, de flors actinomorfes, pentàmeres, hermafrodites, amb el calze persistent i amb el gineceu súper i bicarpel·lar, i de fruits en baia o en càpsula.
Comprèn unes 2300 espècies, naturals de les zones càlides i temperades Solanàcies més destacades Atropa belladonna belladona Capsicum annum pebrotera , pebroter Capsicum annum varietats picants bitxo , nyora , pebrina, pebrot coent pebrot picant, vitet Cestrum parqui cèstrum parqui Cyphomandra betacea cifomandra Datura arborea trompetes Datura stramonium herba talpera , estramoni Hyoscyamus sp jusquiam Hyoscyamus albus jusquiam blanc Hyoscyamus niger jusquiam negre Lycium europaeum arç de tanques , cambronera, ullastre d’ase Lycium intricatum arç intricat Lycopersicum esculentum tomaquera ,…
mandioca
Botànica
Agronomia
Alimentació
Planta herbàcia perenne o fruticosa, de la família de les euforbiàcies, de fins a 3 m d’alçària, d’arrels tuberoses i de fulles digitades.
Originària del Brasil, és conreada profusament a tota l’Amèrica tropical Pel seu contingut en carbohidrats, la mandioca substitueix, en certs països, els cereals en la dieta alimentària En molts països desenvolupats, com a valuosa font de midó, la mandioca és coneguda sota una forma granulosa anomenada tapioca Els tubercles tenen també algunes aplicacions industrials en la indústria tèxtil, en la fabricació d’explosius producció de cola i dextrina, en la indústria de blanqueria i en la fabricació d’alcohol Quant a les fulles, són verdura popular en moltes regions africanes i, juntament amb…
ranunculàcies
Botànica
Família de ranals constituïda per plantes generalment herbàcies i perennes, de fulles alternes, sense estípules, sovint dividides, de flors acolorides, hermafrodites, generalment actinomorfes, poliandres i de gineceu súper apocàrpic, i de fruits en fol·licle, en núcula o en baia.
Consta d’unes 1 500 espècies, pròpies quasi exclusivament de l’hemisferi nord Ranunculàcies més destacades Aconitum sp acònit Aconitum anthora herba tora , tora Aconitum lycoctonum escanyallops , matallops Aconitum napellus matallops , acònit, escanyallops, herba tora, tora Actaea spicata herba de Sant Cristòfol Adonis aestivalis ull de perdiu Adonis annua ull d’àngel Anemone alpina anemone alpina, viola blanca Anemone coronaria anemone coronària, castanyola Anemone hepatica herba fetgera , fetgera, viola de galàpet, viola de llop, viola de pastor Anemone japonica …
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Arquitectura
Urbanisme
Botànica
Literatura
Jardineria
Arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.
Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1915 Fou deixeble de Francesc d’A Galí i de Jean Forestier Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior dels Bells Oficis i des del 1917 director dels jardins públics de Barcelona Succeí Cebrià de Montoliu com a secretari de la societat La Ciutat-Jardí 1920 Collaborà amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc i vers el 1925 introduí a Catalunya el jardí de paisatge plaça de Francesc Macià, de…
arbre du Ténéré
Botànica
Acàcia que fou considerada l’arbre més aïllat de la terra, al desert del Téneré, al S del departament d’Agadèz (Níger). El 1973, després d’una topada d’un camió, l’arbre mort fou traslladat al Museu Nacional de Níger.