Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
romaic | romaica
Història
Relatiu o pertanyent a la història, la cultura i, en especial, la llengua de la Grècia moderna.
El terme que procedeix del grec ‘rωμαῖοσ, ‘romà' fou emprat a l’època bizantina per oposició a ἕλλην, ‘hellè’, considerat pels cristians com a sinònim de ‘pagà’ per a anomenar els grecs, perquè habitaven l’imperi Romà d’Orient Durant l’època de dominació dels turcs, aquests designaren els grecs amb aquest mateix nom rūm, que ha perdurat fins avui
metec
Història
A la Grècia antiga, nom donat als estrangers que residien, d’una manera estable, en una ciutat.
Hom sap que a Atenes no podien participar en la vida política ni tampoc ostentar càrrecs polítics Eren obligats a pagar alguns imposts per poder residir a la ciutat, exercir-hi el comerç, etc, i constituïen, generalment, un percentatge elevat en el conjunt de la població Actuaven en diverses professions ceràmica, banca, comerç, oficis liberals i solien viure al Pireu
sicilià | siciliana
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent de les costes de Grècia, colonitzà l’illa de Sicília.
Bé que hom suposa aquesta terra habitada ja des del Plistocè, segons els antics, els qui li donaren una certa organització i un cert desenvolupament fins al moment de la colonització grega foren els sículs sícul i els sicans Ben poques són les notícies de llur civilització algunes restes de santuaris, prop de Palagònia i d’Hiblea, etc Quan els fenicis fundaven alguns centres a la costa occidental, arribaren els grecs de la Calcídica a partir del 735 aC, fundaren nombroses i riques colònies i, amb el desplaçament dels pobladors indígenes, imposaren a l’illa llur civilització i llurs costums
dori | dòria
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que envaí Grècia al s XII aC i s’imposà als aqueus.
La llegenda els feia descendents d’Heracles i afirmava que tornaren a llur pàtria d’origen, però l’arqueologia ha demostrat que el segon millenni eren establerts a la conca del Morava i que tingueren contactes solament esporàdics amb la civilització micènica La invasió es dirigí cap a Tessàlia, i s’establiren principalment al Peloponès, on derrotaren els aqueus refugiats a l’Arcàdia També s’establiren a Creta, a Rodes i a les costes de la Cària, on fundaren l’Hexàpolis Dòrica Fins al s IX aC els doris crearen un règim de feudalisme senyorial entorn de les antigues ciutats aquees d’Argos i…
capità | capitana
Història
Militar
Oficial de l’exèrcit de terra, de grau superior al tinent i inferior al comandant, a qui reglamentàriament correspon el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.
Antigament el capità no era un grau jeràrquic, sinó simplement el qui comandava una major o menor quantitat de tropa o gent armada Aquest grau fou establert a França al s XIV, i a Castella durant el regnat d’Isabel I, amb l’organització de la milícia Amb la creació del terç al s XVI, el capità creà, comandà i administrà una companyia tot nomenant els càrrecs subalterns A partir del 1702, el terç fou substituït pel regiment, i el capità ocupà el lloc entre el major i el primer tinent La llei de 1878 el collocà entre el comandant i l’alferes i, finalment, amb la llei del 1889, fou establert el…
Internacional Socialista
Història
Organització d’abast mundial que agrupa la majoria dels partits socialistes i socialdemòcrates.
Sorgida a Frankfurt del Main el 1951 com a resultat d’un dels intents de reconstruir la Segona Internacional, té la seu a Londres Els seus òrgans de govern són el congrés, format pels membres de tots els partits, que en reunions bianuals determina les grans directrius de l’organització i aprova l’admissió de nous membres i els estatuts L’òrgan executiu és el consell, el qual, format per un representant de cada partit, adopta les resolucions amb relació a la conjuntura política del moment, elegeix el president i el secretari i proposa els nous membres Per últim, un buró format per delegats de…
Zaratustra
Història
Fundador del mazdaisme.
D’acord amb les notícies dels Gāthā , de dubtosa versemblança històrica, Zaratustra era un sacerdot, de la família dels Spitama, que predicà les revelacions rebudes d’Ahura Mazdā i que, malgrat la fredor i l’hostilitat del sacerdoci tradicional, obtingué la conversió del rei Vištāspa i inicià una gran obra de reformador, reforçada pel matrimoni amb la filla del ministre Jamāspa Davant aquestes dades directes, les altres sobre el lloc del naixement i sobre els llocs i l’època de la seva predicació són molt escasses i contradictòries La tradició el fa originari de Rhages actual Ràyy, prop de…
sicofanta
Història
A l’antiga Grècia, aquell qui, de pròpia iniciativa, denunciava a l’autoritat les infraccions de la llei.
Relacionat originàriament, sembla, amb la denúncia de l’exportació clandestina de les figues de l’Àtica, el terme acabà tenint un sentit pejoratiu, referit als acusadors per lucre
societat secreta
Història
Religió
Sociologia
Nom donat a una gran varietat d’associacions i organitzacions caracteritzades per una iniciació secreta o per altres rituals, per l’ús d’insígnies, símbols o altres signes de reconeixement, i sovint per uns costums i un llenguatge particulars.
Fenomen conegut en totes les civilitzacions, llurs límits són sovint difícils de precisar, sobretot en les cultures primitives, on el ritualisme i el secret marquen les diverses clases i funcions dins el clan sacerdots, guerrers, dones, etc Ben sovint és difícil de destriar-les d’algunes sectes Els primers testimonis històrics són en relació amb els cultes orientals, amb les religions de misteris de l’antic Egipte, de Grècia i de Roma misteri 1 i amb certes escoles filosòfiques, com el pitagorisme o el neoplatonisme El secret fou també característic del primitiu cristianisme,…
frigi | frígia
Història
Individu d’un poble de l’Àsia Menor procedent de Tràcia que s’establí a Frígia el segon mil·lenni aC, després de passar els Dardanels a causa de la pressió dòria.
L’empenta de tots aquests invasors per terra i mar posà fi a l’imperi hittita i proporcionà espai vital als frigis, que a llurs dominis occidentals constituïren un regne amb capital a Gòrdion, vora el riu Sangários Segons la tradició grega, els seus reis prenien alternativament el nom de Gòrdios o de Mides, i hom els relaciona amb mites grecs sobre l’agricultura nus gordià per a lligar el jou i la riquesa Mides, que envià ofrenes a Delfos al s VIII aC Aquest país fou el llaç d’unió entre la cultura oriental i els savis jonis, la qual unió donà peu als orígens de la ciència grega També donà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina