Resultats de la cerca

Comerciant a Lió, es convertí 1173 en sentir contar la llegenda de sant Aleix i, després d’abandonar la muller i les filles en un monestir, inicià una vida de captaire i de predicador ambulant al qual s’uní una multitud de seguidors coneguts com a pobres de Lió Difongué la traducció dels Evangelis al provençal, obra de Bernat Ydros i d’Esteve d’Anse Expulsat de la diòcesi de Lió 1177, apellà al concili III del Laterà 1179, on fou reconegut l’estil de vida dels pobres , però no pas llur llibertat de predicació, precepte que no obeí Expulsat novament de Lió amb tots els seus seguidors 1181,…

Fill i sucessor 584 de Khilperic I, rei de Nèustria, i de Fredegunda morta el 597, la qual governà durant la seva minoritat Vençut a Dormelles 599 o 600 i a Étampes 604 pels seus cosins Teodebert II d’Austràsia i Teodoric II de Borgonya, perdé la regió que rebé el nom de Dentelin, la qual, però recobrà Morts els seus cosins, fou cridat a Austràsia pels enemics de la reina Bruniquilda es desembarassà dels quatre fills de Teodoric II i esdevingué rei de tots els francs 613 Reuní a París 614 un concili de bisbes i una assemblea de notables l’edicte que se'n seguí reconegué les…

Casada amb Lleó IV, en morir aquest, aconseguí la successió per al seu fill Constantí, però s’emparà del poder com a regent 780-790 Contrària als iconoclastes i desitjosa de recuperar la sobirania d’Itàlia, convocà el concili II de Nicea 787, a favor del culte de les imatges iconoclàstia Poc temps després, enderrocada pel seu fill, tragué profit de la impopularitat d’aquest, el 797 l’eixorbà i tornà a regnar, fins que fou deposada per un complot dirigit pels alts dignataris 802, que en decretaren l’exili Dona intrigant i cruel, deixà la frontera al descobert i a mercè dels…

Estudià a Girona, a Alcalá 1515, a París i a Bolonya, on es doctorà en dret canònic i en teologia 1528 Tornà a Catalunya, cridat pels consellers de Barcelona, i fou catedràtic de filosofia 1543-47 i de teologia 1547-60 de la Universitat barcelonina, de la qual és considerat el restaurador El 1560 assistí al concili de Trento, i en tornar-ne es retirà a l’abadia de Vilabertran, d’on era abat Els seus estudis històrics i lexicogràfics sobre els texts originals grecs i hebreus de la Bíblia, que comparà amb la versió llatina de la Vulgata , restaren inèdits Els seus deixebles…

Fill de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona Destinat a la carrera eclesiàstica, estudià a la Universitat de Lleida i obtingué algunes dignitats La mort dels seus germans canvià d’aspecte la seva actuació Prengué part en l’expedició de Sícilia i fou fet presoner al setge de Castrogiovanni quan lluitava per alliberar el seu parent Berenguer Arnau II de Cervelló i de Queralt 1394 El rei Martí, del qual era camarlenc, li encarregà d’ajudar el seu pare al govern de Catalunya 1397 L’any següent l’envià com a ambaixador al papa i al rei de França, i després li féu tractar el matrimoni d’un fill…

Tota ella és marcada per les lluites iconoclastes iconoclàstia, iniciades arran d’un edicte del primer sobirà, Lleó III 725, contra el culte de les imatges i continuades pel seu fill i successor Constantí V Després que l’emperadriu Irene, regent en nom del seu fill Constantí VI, hagués restablert el culte de les imatges amb el concili II de Nicea 787, el darrer sobirà isàuric, Lleó V l’Armeni, inicià 813 un nou període iconoclasta, el qual no es clogué, amb una nova victòria ortodoxa, fins el 843, després ja de la seva mort Durant aquest període es perderen bona part de les…

Prengué part a la campanya de Múrcia 1296 Fou procurador reial a València 1301 Tingué litigis amb el seu oncle Guillem d’Anglesola, el qual vengué al Temple alguns dominis que tenia en comú amb la seva mare Margelina 1304 Al setge de Montsó fou enviat a tractar amb els templers, però no reeixí 1308 Lluità a la conquesta d’Almeria 1309 Fou un dels ambaixadors al concili de Viena del Delfinat 1311, del qual deixà una relació escrita El rei li vengué Vespella en feu 1314 Fou conseller de Jaume II i lloctinent de procurador a València “dellà Xixona” per l’infant Alfons 1320 Amb el…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid, es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Ordenat de sacerdot el 1913, ocupà diferents càrrecs en el bisbat de Segòvia abans de ser designat bisbe de Lleida 1947-67 La seva tasca episcopal se centrà en la recuperació d’un bisbat trasbalsat per la guerra i la postguerra els edificis del seminari, el vell i el nou, foren convertits en camps de concentració amb l’entrada de les tropes franquistes a la capital del Segre Representant genuí del nacionalcatolicisme, no assimilà els canvis dins l’Església en…

Les primeres notícies són del 589, en què el seu bisbe Muttus assistí al tercer concili de Toledo Hom creu que la primitiva basílica, seu del bisbat, es trobava a l’església de Sant Feliu, situada al peu del castell, on s’han descobert els fonaments d’una primitiva basílica i un cippus romà, aprofitat com a base d’altar, del qual hom esborrà la inscripció pagana i n'hi gravà una altra, al segle VII, amb el nom del bisbe Anastasi Les darreres notícies són de l’any 693, amb el bisbe Isidor II, cosa que permet de suposar que desaparegué amb la invasió dels àrabs Alguns autors han…

Baró de Cotes, senyor d’Albalat, de Segart, de Montalt i de Comediana, fill de Guillem de Blanes i de Damiata de Castellar Participà en les bandositats valencianes contra els Vilaragut i els Soler 1379-98 Fou algutzir del rei Joan II i majordom del rei Martí l’Humà, justícia 1404 i governador 1413 de València Portà a terme nombroses ambaixades a l’infant Martí, a Sicília 1392 a França, per l’empresonament de Ramon de Blanes 1396 pels afers del Cisma, a Castella 1397 prop de Benet XIII 1402 —que ell ajudà a fugir d’Avinyó el 1403—, i al concili de Pisa 1409 Enrolat en les tropes…