Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
batalla de Balaklava
Història
Militar
Batalla lliurada durant la guerra de Crimea a la ciutat de Balaklava —port d’Ucraïna, 9 km al sud-est de Sebastopol—.
Les tropes russes, que foren vençudes, hi atacaren les angleses, que ocupaven la ciutat 25 d’octubre de 1854 En la batalla fou delmada, per una mala interpretació d’una ordre, la famosa brigada de cavalleria lleugera britànica
el Marquesat
Història
Contrada originada històricament al marquesat de Camarasa i a la vegueria del mateix nom, que persistí fins al segle XVII.
En aquesta època d’extensió màxima comprenia 18 termes, que ocupaven bona part de l’alta Noguera sense la vall d’Àger ni el Segre mitjà, el nord del sector urgellenc de la baixa Noguera i l’extrem sud-est de la conca de Tremp, amb un total d’uns 520 km 2 i 3 000 h el 1981
bucaner
Història
Aventurer d’origen europeu establert a les Antilles (s XVI).
Els bucaners ocupaven les illes de Santo Domingo i San Cristóbal i es dedicaven a l’agricultura, la caça i el comerç Expulsats el 1630 per Fadrique de Toledo, es concentraren a l’illa de la Tortuga i actuaren contra les colònies castellanes Aliats amb els filibusters, prengueren part en la presa de Panamà, comandats per Henri Morgan 1671 El tractat d’Utrecht 1713 significà pràcticament llur desaparició
Constantí X Ducas
Història
Emperador bizantí (1059-67).
Fou ministre i amic d’Isaac I, el qual succeí quan abdicà Adversari de la noblesa militar, reduí l’exèrcit en moments de greus amenaces exteriors Durant el seu regnat els turcs iniciaren la conquesta d’Armènia 1064, al mateix temps que els magiars ocupaven Belgrad Continuà la conquesta de les possessions bizantines d’Itàlia Aconseguí, per obra dels normands, que el califa fatimita concedís un barri als cristians de Jerusalem
Flavi Rufí
Història
Ministre romà d’origen aquità.
Nomenat per Teodosi magister officiorum i cònsol 392, succeí Tacià com a prefecte del pretori A la mort de Teodosi 395, fou guia d’Arcadi a l’Orient Obtingué d’Honori l’expulsió de les tropes de Flavi Estilicó , que, amb el pretext de plantar cara a Alaric, ocupaven la Mèsia i la Tràcia, i de deixar el contingent oriental de l’exèrcit als capitans gots Gaina i Timasi, però fou mort per un soldat per ordre de Gaina
strelec
Història
Soldat d’un cos d’infanteria amb armes de foc (arcabussos) creat a Rússia a mitjan segle XVI per Ivan IV el Terrible.
Força especial que defensava el poder de l’estat centralitzat rus, de servei al Kremlin, a les fronteres i ciutats de Rússia, era un cos vitalici i hereditari, privilegiat per la seva funció i la seva força Els strel’cy rebien terres i ocupaven càrrecs administratius i polítics i comercials en temps de pau A causa de les derrotes sofertes per llur ineficàcia i de les insurreccions protagonitzades per ells, foren eliminats de vegades de forma sagnant, a la fi del s XVII, per Pere I, i s’integraren en la infanteria regular
Guillem d’Oms de Santapau i Fabra
Història
Noble.
Baró de Santa Pau i Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms, etc Guillem I d’Oms de Santapau Fill de BerenguerV d’Oms Heretà del seu pare la capitania del castell de Cotlliure El 1471, mort ja aquest, secundà l’acció del seu oncle Bernat d’Oms i de Santapau, fins aleshores senescal de Perpinyà, contra els francesos que ocupaven el Rosselló Acabada la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó, li fou retornat el castell de Finestres, retingut pels remences, gràcies a la intervenció del rei
baró
Història
Persona que posseeix el títol de baró.
El títol de baró, amb la categoria de par, fou establert a França i a Anglaterra a partir del s XIV al s XVI l’emperador Carles V l’introduí als seus regnes, i tot seguit esdevingué utilitzat a la majoria de països europeus Als Països Catalans, però, ja des del s XIV foren concedits títols de baró a certs nobles posseïdors de terres senyorials d’alguna extensió, els quals ocupaven el darrer lloc dins la noblesa titulada catalana tanmateix, no fou fins l’any 1798 que aquest títol fou equiparat als altres del regne El títol de baró fou atorgat més fàcilment després de l’abolició de…
ilerget | ilergeta
Història
Individu d’un poble preromà, del grup ibèric, un dels més importants, territorialment, de la vall central de l’Ebre.
El nucli central corresponia a les comarques que volten la ciutat de Lleida, la més destacada dels ilergets, que a les monedes que encunyà donà el nom d’ Ildirda o Iltirta , llatinitzat en Ilerda a l’època romana Hom suposa que el límit nord podia haver estat el Montsec, i el meridional, l’Ebre A l’est tenien per veïns els lacetans i els cossetans, i per l’oest ocupaven, més enllà del Cinca, les conques dels rius Alcanadre i Aragó, entre les serres de Guara i d’Alcubierre Les fronteres amb els lacetans i els cossetans són molt vagues hom atribueix la Segarra als ilergets o als…
camarlenc
Història
En certes corts europees, oficial palatí encarregat dels serveis domèstics —llevat el de taula— del sobirà.
A la cort dels reis catalans era el cap dels serveis de la cambra reial Hom pot trobar-ne un precedent en el comes cubiculariorum de la cort visigoda Les seves funcions foren fixades a les ordinacions del 1344 de Pere III hi havia dos camarlencs un dels quals era el primer camarlenc , i a ells corresponia la guarda i custòdia del rei, l’aparellament de la cambra reial o de la tenda de campanya, el proveïment i la cura del vestuari i de l’armeria del rei, i la guarda del segell secret esdevenien cavallers pel fet d’exercir el càrrec i podien dormir armats a la mateixa cambra reial D’ells…