Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
home propi
Història
Dret català
Del segle XI al XV, aquell qui per raó de la seva adscripció a la terra estava sota la dependència del senyor del mas o la borda, o bé el que estava sotmès a un senyor per raó de vassallatge (remença).
mostassà
Història
Funcionari municipal propi d’algunes poblacions de la corona catalanoaragonesa.
Tenia al seu càrrec la vigilància i el contrast dels pesos i les mesures que servien per a la venda del pa, el vi, l’oli i les robes, sancionar els infractors, comprovar en els mercats la bona qualitat dels queviures i productes i llurs preus, i vetllar per les obres fetes pels particulars en llurs cases Per a dur-ho a terme, disposava de dos ajudants, o saigs El càrrec fou creat per Jaume I a València arran del Repartiment després de la conquesta, i delimitat el 1283 L’elecció, anual, tenia lloc per Sant Miquel i, després, la vigília de l’esmentada festa El càrrec tingué un gran relleu, i el…
home soliu
Història
Dret català
Del segle XII al XV, a la Catalunya Vella, l’home propi o de remença que estava sota la dependència exclusiva d’un sol senyor i no podia prendre terres d’altres en emfiteusi.
Generalment, la condició d’home propi portava inherent la condició de soliu i no sotmetre's a altre vassallatge Els homes solius no podien ésser protegits per cap altre senyor, ni tan solament pel rei, davant el seu senyor directe, ni desemparar el mas o la borda sense redimir-se, i menys refugiar-se en viles, ciutats, castells ni altres llocs privilegiats Segons els autors dels segles XIV i XV, els homes solius es dividien en tres menes rústecs , o sia els homes de mas, borders , els que habitaven una borda i joves homes , els que depenien del mas o la borda establerts als seus pares
xa
Història
Títol propi dels sobirans de Pèrsia.
Significa ‘rei’, i prové de la denominació ostentada pels sobirans aquemènides de l’antiga Pèrsia Sovint és ampliat amb šāhinšāh , que significa ‘rei de reis’
stadhouder
Història
Càrrec oficial propi dels Països Baixos.
Fou donat originàriament al lloctinent del sobirà en un país o província Més tard foren les províncies mateixes les qui el nomenaren com a cap suprem dels exèrcits, i es féu hereditari en els Nassau-Orange fins que esdevingueren reis
edil
Història
Magistrat romà, originàriament propi de la ciutat de Roma.
Vers el 495 aC foren creats els edils de la plebs, dos plebeus encarregats de la cura dels edificis on hom es reunia per als plebiscits El 376 aC hi foren afegits els edils curuls, patricis, que s’encarregaven de la policia municipal, salut pública, control de queviures i preus dels mercats, i de les obres públiques carrers, clavegueres i edificis públics, com també de l’organització dels espectacles i dels proveïments de la ciutat L’any 44 aC, Juli Cèsar creà els edils ceriales , especialment encarregats dels proveïments, que duraren fins al s III dC De Roma el càrrec s’estengué…
gens
Història
A Roma, grup de diverses famílies que descendien d’un avantpassat comú.
La gens era un veritable clan que tenia el propi cap, un culte propi i un nom gentilici que portaven tots els seus membres La reunió dels caps patres de les famílies que formaven els poblats primitius donà origen a un consell d’ancians o senat A l’època etrusca les gentes augmentaren llur influència, constituïren el patriciat i posseïren el poder A la llarga, però, mantingueren lluites amb la plebs i les famílies menys importants minores i hagueren de claudicar i d’acceptar que la plebs adquirís drets polítics A partir d’aquest fet, la gens perdé la cohesió i la força política, fins que…
comtat
Història
Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un comte.
El comtat carolingi era la principal unitat administrativa de l’Imperi era subdividit en circumscripcions menors i en termes generals seguia els límits de les divisions romanes sovint apareix amb el nom de pagus Amb el feudalisme, el mot significa un feu o una terra senyorial dependent d’un comte i lligat al seu títol Alguns grans feus, com Flandes i Tolosa, esdevingueren comtat-paria paria Els territoris catalans que apareixen amb el títol de comtat són Barcelona, Osona pràcticament sense comte propi, Manresa sense comte Girona, Empúries, Peralada sense comte Rosselló, Conflent…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina