Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
retrat literari
Literatura
Descripció dels trets exteriors i dels costums i trets morals d’una persona.
Reuneix, doncs, les característiques pròpies de la prosopografia i de l'etopeia Hom anomena sovint retrat la descripció en què predomina un dels dos aspectes, o àdhuc exclou totalment l’altre El retrat és pràcticament emprat en tots els gèneres literaris i ja des d’antic destaquen noms com Ovidi sobretot en Les Metamorfosis , Lucà i especialment Sallusti, amb un retrat exemplar de Catilina El retrat fou prefixat rígidament en els tractats de retòrica medieval quant a la descripció dels seus elements, l’ordre, etc i d’allí passà a les literatures en vulgar Retrats retòrics es troben en el…
antologia
Literatura
Recull de texts de diversos autors o de diverses obres d’un mateix autor, fet amb criteris històrics, temàtics, crítics o didàctics.
Denominada també, segons les èpoques i les especialitzacions, analectes, crestomatia i florilegi, la forma antologia deriva de les recopilacions d’epigrames grecs, iniciades vers el s II aC per Meleagre de Gadara, les quals, actualment perdudes, foren en gran part integrades en l’anomenada Antologia Palatina composta pel poeta bizantí Céfalas s X i en l' Anthologia diaphorōn ‘epigrammáton ‘Antologia d’epigrames notables’ de Màxim Planudes i obtingueren una gran difusió La modalitat de les antologies, que hom ha donat a totes les literatures i a tots els temps, produí els anomenats cançoners,…
filosofia bizantina
Filosofia
Moviment ideològic que va del segle VI al XV dins l’àmbit d’influència de l’Imperi Bizantí, caracteritzat sobretot per la incorporació de la filosofia grega al cristianisme.
Aquest moviment presenta una fisonomia pròpia en la qual hom pot destacar els trets següents una filosofia orientada originàriament a la religió, implicada en les lluites teològiques cristologia, iconoclàstia, hesicasme i amb el predomini d’un misticisme espiritual que afavorí la incorporació del neoplatonisme en el cristianisme, gràcies sobretot a la influència del Pseudo-Dionisi i a la difusió que en féu Màxim el Confessor un gust predominant de la intuïció metafísica profunda tendent a copsar la unitat del món i el lloc que l’home ocupa en l’ordre universal una certa tendència al…
evangelis apòcrifs
Cristianisme
Conjunt dels escrits que, tot i referir-se a la vida i al misteri de Jesús, no han estat reconeguts per l’Església, la qual no els ha inclosos en el cànon del Nou Testament.
Sense caure en una sobrevaloració exagerada d’ells —com féu en altres temps l’escola de Tübingen—, hom no pot tampoc pretendre de desconèixer aquests evangelis, car són testimoniatge de la fe popular —que es revestia d’una fantasia desbordant, pròpia de la mentalitat oriental— i també, sovint, dels corrents herètics o heterodoxos del cristianisme, alhora que serveixen per a conèixer l’origen de tot de tradicions i costums, més o menys folklòrics, que han arribat —barrejats amb la fe autènticament evangèlica— fins avui En llur forma actual o en llur nucli primitiu, alguns d’aquests evangelis…
insurrecció reialista
Història
Aixecament esdevingut al Principat de Catalunya l’any 1822.
L’oposició absolutista al règim liberal instaurat el 1820 per l’alçament de Riego provocà la revolta armada, de guerrilles disperses, que sovint recollien les experiències i els homes de la guerra contra Napoleó i que només a Catalunya, al País Basc i a Navarra tingueren una veritable organització Després d’intents com el de Manresa juliol del 1821 i de l’aparició de partides soltes al començament del 1822, la vertadera insurrecció organitzada esclatà simultàniament en diversos punts del Principat a mitjan abril del 1822, obra de la xarxa conspiradora muntada pel grup …
eugenèsia
Biologia
Sociologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia els factors socialment controlables que poden augmentar o disminuir les qualitats racials de les generacions futures, tant en l’aspecte físic com en el psíquic.
Des de temps antic hi ha hagut el desig de preservar la qualitat de l’espècie humana i fins i tot de millorar-la Així, per exemple, Soló a Atenes i Licurg a Esparta establiren un seguit de lleis que hom pot qualificar d’eugèniques Bé que la idea de seleccionar els millors i d’afavorir-ne la reproducció ja era antiga, no fou definitivament establerta fins al s XVI en la Utopia 1516 de Tomàs Moro, i després en La ciutat del Sol 1623 de TCampanella El científic anglès Francis Galton, cosí germà de ChDarwin, pot ésser considerat com el fundador de l’eugenèsia en la seva obra cabdal…
ortografia
Gramàtica
Part de la gramàtica que ensenya la recta escriptura de les paraules i dels altres signes gràfics, com els d’accentuació i puntuació.
El concepte d’ortografia suposa l’acomodació de l’escriptura de la llengua a unes normes establertes segons criteris etimològics, com també d’evolució i d’ús lingüístic, en relació amb les quals hom jutja correcta o incorrecta la transcripció de les formes orals dels subjectes parlants, susceptibles potser d’ésser escrites de més d’una manera, segons els usuaris Així, en les diverses èpoques de la història de les llengües hom parla més aviat de grafies que d’ortografies dels diversos estadis sincrònicament considerats Pel que fa a les llengües romàniques i, per tant, al català, a l’època…
literatura quítxua
Literatura
Literatura conreada en quítxua.
El seu coneixement resta dificultat pel fet que l’època daurada de la cultura homònima no coincideix amb l’època en què han estat fixats els testimoniatges escrits mentre que la primera és la de la sobirania incaica, la segona correspon al de la dominació estrangera castellana això fa que tot el que sabem resti sotmès a la violència deformadora que envoltà l’enderrocament de l’estat incaic Amb tot, una part ha pogut sobreviure a l’ensulsiada política i religiosa de la cultura incaica les composicions que ens han arribat per mitjà dels cronistes primerencs són de caire religiós,…
literatura mallorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Mallorca en català literari o dialectal.
La literatura mallorquina començà a partir de l’any 1229, quan Jaume I de Catalunya-Aragó conquerí l’illa de Mallorca i la poblà amb catalans Des d’aleshores, Mallorca formà part de l’àmbit català, tot i que ja des del s XV algú parlà de llengua mallorquina contraposant-la a catalana De fet, però, fins a la modernització del català escrit del Principat, començada molt abans de la codificació de Fabra, resulta molt difícil de distingir, a partir de la llengua, l’origen mallorquí d’un escriptor o d’una obra D’altra banda, hi hagué una mobilitat notable entre els diversos Països Catalans A l’…
mariologia
Cristianisme
Conjunt d’estudis dedicats a Maria
.
Bé que com a branca independent de la teologia no aparegué sinó a partir de l’època posttridentina, la mariologia, com a intent d’aprofundir el misteri marià, es troba ja als inicis de la tradició cristiana, en els símbols trinitaris i en els dos grans concilis cristològics d’Efes 431 i de Calcedònia 451 el tema mariològic hi és subordinat al de l’encarnació del Fill, “concebut per obra de l’Esperit Sant, nascut de Maria, verge”, la qual és proclamada “Mare de Déu” Theotokos en el context del dogma de les dues natures en el Crist Del s V al XVI l’interès es concentrà cada vegada més en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina