Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
siracusà | siracusana
petalisme
Història
Institució antiga de Siracusa, semblant a l’ostracisme atenès, per la qual els noms dels qui havien d’ésser exiliats eren escrits en una fulla (πέταλον) d’olivera.
Institució antiga de Siracusa, semblant a l'ostracisme atenès, per la qual els noms dels qui havien d’ésser exiliats eren escrits en una fulla πέταλον d’olivera
baquíade
Història
Membre d’una gran família aristocràtica que governà Corint durant la segona meitat del s VIII i la primera meitat del VII aC.
Els baquíades eliminaren la monarquia i instauraren una oligarquia familiar Afavoriren el comerç i l’exportació de productes corintis Fundaren les colònies de Siracusa i Cercira 734 aC, en la qual es refugiaren en ésser expulsats de Corint per la revolta de Cípsel 657 aC Al sIV aC, una de les dinasties semibàrbares de Macedònia en reivindicà l’ascendència
dòric
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grec antic, pertanyent al grup occidental.
Comprenia els subdialectes de Mègara, Corint, Lacònia, Messènia, Heraclea, els de les illes de Creta, Rodes, Kos, Thḗra i Egina, i els de les colònies gregues a Itàlia Siracusa i Tàrent En no tenir una variant culta unificada, el dòric no tenia una literatura pròpia, sinó que es presenta en certes produccions literàries combinat amb altres variants dialectals
art sicilià
Art
Art desenvolupat a Sicília.
Bé que inserit dins l’art italià, per les seves característiques té una importància prou considerable per a ésser tractat d’una manera particular El Paleolític superior és ben representat a San Teodoro, a Trapani i a l’illa de Lavanzo, on han estat descobertes pintures rupestres d’estil francocantàbric també hi figuren l’Aurinyacià superior i mitjà, el Mesolític i el Neolític, sobretot a Stentinello, amb una cultura i una producció de ceràmica àmpliament difoses Poques són, en canvi, les restes conservades dels primitius sículs i sicans Un dels moments definitius per a l’art sicilià es…
català
Història
Membre d’un partit de la noblesa siciliana, anomenat així per l’origen català o aragonès de la major part dels seus components.
Del 1348 al 1362, especialment, disputà el predomini polític a Sicília al partit llatí, que representava part de la noblesa indígena, progenovesa i proangevina Els Alagó o Alagona , els Peralta, els Montcada, els Vallguarnera foren els membres més destacats del partit, en el qual militaren també, en alguns moments, d’altres nobles d’origen sicilià, com els Rosso, els Spadafora, els Ventimiglia o els Sclafani Dominaven la zona meridional i oriental de l’illa Val di Noto, Siracusa i Catània Tingueren l’ajut del rei Pere III de Catalunya-Aragó, que el 1349 els envià una flota per…
mamertí | mamertina
Història
Individu del cos de mercenaris del tirà Agàtocles de Siracusa.
A la mort d’aquest, els mamertins tornaren a la península Itàlica 289 aC i s’apoderaren de Messina, però foren derrotats, successivament, per Pirros i pels romans
mim
Teatre
En teatre grec i llatí, comèdia curta festiva i realista.
Solia tenir poques escenes i pocs personatges i no hi havia intervenció del cor l’estructura, segons sembla, fou creada per Sofró de Siracusa s V aC són conservats fragments de mims seus i d’Herodes, entre els grecs, i de Dècim Laberi i Cneu Matius, entre els romans El caràcter satíric que tenia entre els grecs esdevingué grotesc amb els romans Representava sàtires polítiques, religioses, de costums o paròdies literàries, amb acompanyament de cant Similar a l'atellana en molts aspectes tipus característics, diàlegs enginyosos, etc, se'n diferenciava en la manca d’ús de màscares i en el fet…
cònsol de catalans
Història
Nom que hom donà als cònsols d’ultramar que representaven els interessos del comerç català.
Bé que els primers nomenaments foren fets pels reis el 1253 consta ja l’existència d’un alfòndec i d’un cònsol de catalans a Tunis, Jaume I concedí a Barcelona el 1266 el privilegi ampliat el 1268 de designar, entre els mercaders de la ciutat, anualment, els cònsols amb jurisdicció sobre tots els catalans compresos amb aquesta designació tots els súbdits de la corona si aquests no restaven al port per al qual havien estat designats tot el període, podien deixar-hi un lloctinent El càrrec era molt cobejat, per tal com el dret de consolat o consolatge representava una renda important Al…
literatura alexandrina
Literatura
La literatura grega que, des d’Alexandre el Gran fins a August, es desenvolupà sobretot en els grans centres del Mediterrani oriental, i que tingué a Alexandria d’Egipte el focus d’irradiació més important.
D’aquí que el mot alexandrí, evocador d’un estil particular, sigui aplicat no sols a l’activitat literària sorgida en aquella ciutat sinó a la d’altres focus secundaris com Pèrgam, Siracusa, Antioquia, Tars, etc En aquests centres urbans, exponents d’una nova societat i de població bigarrada i cosmopolita, entraren en crisi la concepció del món i la sensibilitat clàssiques, les quals, en ésser substituïdes per valors nous, donaren lloc a una literatura d’orientació i resultats radicalment diferents que, segles després, repercutiren en el món occidental, ja que permeteren la…