Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
guerra de Líbia
Conflicte armat desenvolupat a Líbia el 2011 i que comportà la caiguda del règim de Gaddafi.
Al març del 2011, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovà dues resolucions La 1970 obria una investigació per crims contra la humanitat comesos per la violenta repressió exercida per les forces militars del govern presidit per Moammar al-Gaddafi sobre els ciutadans que es manifestaven pacíficament en demanda de llibertats i democràcia i posteriorment, la Resolució 1973, del 17 de març, que permetia la intervenció militar estrangera per establir l’exclusió aèria de Líbia amb l’objectiu de protegir la població civil d’atacs de les forces governamentals La resolució…
Idrīs I de Líbia
Història
Primer emir de la Cirenaica (1949-51) i rei de Líbia (1951-69).
Aliat dels britànics durant la Segona Guerra Mundial, amb llur ajut assolí el tron del nounat regne de Líbia Durant el seu govern aquest entrà a formar part de la Lliga Àrab 1953 i fou acordat l’establiment de bases britàniques 1953 i nord-americanes 1954, en canvi d’ajuda econòmica El 1969, aprofitant un viatge que féu a Turquia, l’ala esquerra de l’exèrcit el destronà i fou proclamada la república àrab de Líbia Exiliat a Grècia i després a Egipte, abdicà la corona, i l’any 1974, adquirí la ciutadania egípcia
Italo Balbo
Història
Militar
Militar italià.
Prengué part activa en la presa del poder pel feixisme Fou ministre de l’aire i cap de l’aviació militar 1929-33 L’any 1939 Mussolini el nomenà governador de Líbia Morí el 1940 a conseqüència d’un error de les pròpies defenses antiaèries
Unió de les Repúbliques Àrabs
Història
Organisme federatiu d’Egipte (aleshores RAU), Síria i Líbia (setembre del 1971) d’acord amb les conclusions de la conferència que tingueren a Bengasi els caps d’estat Sadat, Assad i Gaddafi (abril del 1971).
Regida pel consell presidencial dels tres caps d’estat, pretenia la fusió de tots tres països, i per això la seva competència s’havia d’estendre a decisions de guerra i de pau, defensa, economia, instrucció i informació De fet no reeixí Egipte i Síria trencaren les relacions després que aquesta intervingué al Líban 1976 També les relacions de Líbia i Egipte es deterioraren pels atacs mutus de llurs caps d’estat 1975
Organització dels Països Àrabs Exportadors de Petroli
Organització creada, a la conferència de Bagdad (1968), per l’Aràbia Saudita, Kuwait i Líbia per aconseguir cooperació entre els estats membres pel que fa a l’explotació i la comercialització de llur petroli.
També en són membres Líbia, Algèria, Bahrain, l’Iraq, Egipte exclòs en 1979-89, Qatar, l’Aràbia Saudita, Síria i els Emirats Àrabs Units Tunísia abandonà l’organització el 1987 Tot i controlar el 25% de la producció mundial de petroli 1992, la diversitat d’interessos i d’orientacions polítiques han frenat l’acció conjunta i àdhuc han provocat conflictes entre els seus membres invasió de Kuwait per l’Iraq el 1990 i la guerra del Golf Pèrsic La seu és a Kuwait
Gas Natural SA
Economia
Empresa introductora del gas natural a l’Estat espanyol.
La iniciativa correspongué a Pere Duran i Farell La societat fou constituïda el 1965 per Catalana de Gas i Electricitat , Exxon Corporation i bancs espanyols Importava gas natural en forma líquida dels camps que Exxon tenia a Líbia, fins a la factoria de la Zona Franca de Barcelona, on era gasificat Els subministraments regulars començaren el 1971 Exxon vengué la seva participació i Algèria substituí Líbia en el subministrament de gas natural El 1975 l’empresa cedí a l’Empresa Nacional del Gas ENAGAS, de l’INI, tota la planta gasificadora, i a Catalana de Gas i…
Idi Amin Dada
Militar
Política
Militar i polític ugandès.
Membre de l’exèrcit colonial britànic, assolida la independència del país 1962 fou cap de l’exèrcit de terra i de l’aire 1966-70 El 1971 dirigí el cop d’estat que deposà el president Milton Obote, al qual succeí Dictador d' Uganda , assumí poders creixents i s’acostà a Líbia i a l’URSS Expulsà la població asiàtica del país, cosa que perjudicà l’economia, i instaurà un dels règims més repressius i sagnants de l’Àfrica postcolonial El 1976 s’autoinvestí president vitalici El 1979 l’oposició i l’exèrcit de Tanzània l’enderrocaren, i fugí, primer a Líbia i després a l’…
Primavera Àrab
Història
Nom que rep la sèrie de revoltes antigovernamentals que tingueren lloc en diversos estats arabomusulmans durant l’any 2011.
La primera de les revoltes tingué lloc a Tunísia S’inicià com una protesta contra l’atur i les restriccions polítiques Arran de la mort d’un jove manifestant per la policia, adquirí grans dimensions i acabà amb l’enderrocament del règim presidit per Zine al-Abidine Ben ‘Alī al gener del 2011 Des d’aleshores se succeïren els aixecaments populars antigovernamentals en diversos d'aquests països, tots ells dominats per règims laics autoritaris o obertament dictatorials Destacaren sobretot els d’Egipte i Líbia, estats en què, després de dures pugnes, els manifestants aconseguiren la…
República Àrab Unida
Història
Nom que prengué la unió d’Egipte i Síria després del plebiscit del 1958 i que continuà mantenint Egipte després de la secessió de Síria (1961) per significar la seva pretensió de centre d’una vasta federació àrab (panarabisme).
El nom fou canviat per República Àrab d’Egipte després de la creació, a Bengasi 1971, de la Unió de les Repúbliques Àrabs URA entre Egipte, Síria i Líbia
Moammar al-Gaddafi
Militar
Política
Militar i polític libi.
Essent capità, el 1969 dirigí el cop d’estat que derrocà la monarquia d' Idrīs , després del qual esdevingué comandant en cap de les forces armades, primer ministre 1970-72, ministre de defensa 1970, president del Consell de la Revolució Líbia 1970-77 i president de la República 1977 El 1970 féu desmantellar les bases britàniques i dels EUA i expulsà del país els habitants d’origen europeu Fins els darrers anys del segle XX, la seva política interna es caracteritzà per la virulència antioccidental, el fervor islàmic, el culte a la personalitat plasmat, a semblança d’altres líders…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina