Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
Tunísia
Estat
Estat del N d’Àfrica, que limita al N i a l’E amb la Mediterrània, al SE amb Líbia i a l’W amb Algèria; la capital és Tunis.
La geografia física Tunísia és constituïda per tres regions naturals el Tell, l’estepa i el desert El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s’estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals falles i fosses tectòniques hi davallen l’Atles del Tell i l’Atles Saharià, i s’hi uneixen formant la serralada tunisiana al NW, les serralades litorals Kroumirie i Mogods, poc elevades 1203 m, continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants 800-1500 mm/any, són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc Les…
Habib ibn Ali Bourguiba
Política
Polític tunisià.
Cursà lleis a la Sorbona Militant del partit Destour, se’n separà el 1934 i fundà el Parti Socialiste Destourien La seva intensa activitat a favor de la independència de Tunísia el convertí en l’interlocutor amb el govern de Mendès-France President de l’assemblea nacional i cap del govern del nou estat tunisià independent 1956, deposà el bei i proclamà la república 1957, de la qual esdevingué president En l’economia, assajà amb poc èxit un socialisme moderat Feu costat al FNL d’Algèria i aconseguí la retirada de les forces franceses de la base de Bizerta, bé que en general…
Matmata
© Fototeca.cat-Corel
Lleó Africà
Geografia
Nom amb què és conegut al-Ḥasan ibn Muḥammad al-Wazzān al-Zayyātī, geògraf.
Establert a Itàlia, entrà en el cercle científic del papa Lleó X, es convertí al cristianisme prengué el nom de Giovanni Leone i escriví, en italià, una descripció de l’Àfrica del nord 1526, fruit dels seus nombrosos viatges anteriors Refugiat a Tunísia, sembla que tornà a l’islam
Charles-Jules-Henri Nicolle
© Fototeca.cat
Biologia
Bacteriòleg francès.
Membre d’una família de metges molt lligats a Pasteur, dirigí, des del 1903 fins a la mort, l’Institut Pasteur de Tunísia, on investigà sobretot el tifus exantemàtic, en descobrí la forma de transmissió per polls i féu possible la profilaxi de la malaltia També descobrí un mètode de vacunació contra el xarampió Li fou atorgat el premi Nobel de medicina el 1928
Muḥammad ibn al-Abbār
Historiografia
Literatura
Historiador, tradicionista i poeta andalusí.
De família originària d’Onda, fou secretari dels governadors almohades de València Durant el setge cristià se n'anà a la cort hàfsida de Tunísia per a demanar ajuda i, perduda la ciutat, hi tornà per ocupar el càrrec de cap de la cancelleria 1238 Caigut en desgràcia, morí executat, i la seva obra fou cremada És autor de la Takmilat li-kitāb al-Ṣila , continuació de la Ṣila d’ibn Baškuwāl, d’una collecció de biografies, al-Hulla al-Siyarā' Escriví poemes en què es planyia sobre la pèrdua de València
Zayyān ibn Mardaniš
Història
Darrer senyor del regne musulmà de València (1229-38).
Resident a Onda i membre d’una noble família local, aprofità el desprestigi del governador almohade Abr Zayd, que es retirà a Sogorb davant l’amenaça de revolta, per a installar-se a l’alcàsser de València i declarar-se independent Durant la campanya de Jaume I a Mallorca féu diverses ràtzies Peníscola, Ulldecona, etc, que no feren sinó precipitar la conquesta de València Vençut en la batalla del Puig, es replegà a la capital, i després de 5 mesos de setge, capitulà Abandonà l’alcàsser el 8 d’octubre havent aconseguit una treva de set anys, intentà debades de consolidar-se a diverses places…
Bettino Craxi
Literatura italiana
Història
Política
Polític i escriptor italià.
Diputat pel partit socialista des del 1968, el 1976 esdevingué secretari general d’aquest partit Fou cap de govern en 1983-86 i posteriorment retornà al seu escó de diputat En descobrir-se, el 1992, la seva implicació en diversos escàndols de corrupció relacionats amb el finançament dels partits polítics, hom inicià un procés contra ell El 1993 dimití la secretaria general del PSI i fugí a Tunísia l’any següent, que fou condemnat a presó in absentia pels tribunals italians El 1998 li foren retirats part dels càrrecs És autor de Socialismo e realtà 1973 i Costruire il futuro 1977
H̱ayrān
Historiografia
Historiador àrab.
De família originària de Sevilla, fou un hàbil polític i ocupà càrrecs importants en diverses corts nord-africanes i andalusines, fins que, després d’ésser empresonat per Tamerlà a Síria, es refugià al Caire, on fou gran cadi fins a la mort És autor d’una història universal, al-'Ibār , que encapçalà amb un monumental pròleg Muqaddima , conegut per Prolegòmens , que constitueix la primera anàlisi científica de les estructures econòmiques, socials i polítiques que condicionen la història Ultra sociòleg i filòsof, és considerat sovint com el creador de la història científica utilitzà amb…
Muḥammad Bouazizi
Política
Comerciant de carrer tunisià.
En protesta per la confiscació dels seus béns i per l’assetjament i la humiliació que patí a mans de la policia municipal, el 17 de desembre de 2010 es calà foc i patí unes ferides que li provocaren la mort El seu acte es transformà en un catalitzador per a la revolució a Tunísia, que acabaria amb la fi del règim de Ibn ‘Alī al gener del 2011, després de 23 anys al poder L’èxit de les protestes a Tunísia inspirà manifestacions i revoltes a diversos països àrabs i a d’altres indrets del món El 2011 li fou concedit pòstumament el premi Sakharov, juntament amb altres…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina