Resultats de la cerca

Dirigí diversos periòdics, fou director del teatre nacional de Pest i la seva obra de crític exercí una gran influència La seva poesia, d’un patriotisme abrandat però desigual, fou prohibida, i les seves obres aparegueren pòstumament el 1861

Introductor de la crítica moderna a Rússia, fou un abrandat defensor de Glinka i un difusor entusiasta de Liszt i Wagner Compongué òperes com Judith 1863, Rogneda 1865 i La força del mal 1871, on a part les influències de Meyerbeer i Verdi palesa una forta inclinació per temes i motius populars

Mestre d’obres de professió, fou membre de la societat La Jove Catalunya i collaborà a Lo Gai Saber , La Gramalla , La Renaixença —on fou crític teatral amb el pseudònim Claret i Franch —, La Revista Literària , etc Premiat diverses vegades als Jocs Florals de Barcelona, la seva poesia, amorosa o patriòtica, d’un abrandat to romàntic, fou recollida pòstumament a Flors i plors 1911 i a Lectura Popular

Estudià a la Universitat de Kaunas i d’aquesta època juvenil són les seves primeres colleccions poètiques Arran de l’ocupació soviètica deixà el seu país i anà a Alemanya 1944 i després als EUA 1949, on a Boston es dedicà a l’edició d’una Lietuviu Enciklopedija ‘Enciclopèdia lituana’ i més endavant d’una publicació sobre la cultura lituana Lietuviu Dienos ‘Dies lituans’ Poeta de grans contrasts, la seva obra tant es manifesta realista com romàntica, suaument lírica o d’un dramatisme abrandat La temàtica derivà des d’uns inicis sobretot religiosos a un caràcter patriòtic durant l’…

Fill d’un alferes, de ben petit visqué la vida militar Estudià en el Jesus College de Cambridge, on es llicencià el 1737 i fou ordenat de sacerdot poc després Aconseguí una parròquia a Sutton, prop de York, i el 1741 millorà la seva posició casant-se amb Elizabeth Lumley, matrimoni, però, força desgraciat Predicà amb èxit a la catedral de York —ciutat d’intrigues religioses— i començà la seva carrera narrativa amb A Political Romance 1759, on ja apareix la seva preocupació per donar més èmfasi a les opinions que a les accions dins la trama novellística Aquest tret resulta especialment evident…

De família molt humil, pogué estudiar al collegi de Sant Pau del Camp i es graduà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Fou bibliotecari de la biblioteca de Sant Joan i, poc abans de morir, guanyà una càtedra de l’institut La seva vida, curta i malaltissa, estigué sempre marcada per contrarietats econòmiques, sentimentals i polítiques, que el limitaren professionalment Collaborador d' El Vapor , la seva obra més important fou la iniciació dels Recuerdos y bellezas de España , illustrats per F X Parcerisa compongué dos volums sobre Catalunya —el segon acabat per F Pi i Margall—…

De família noble, esmerçà els anys de joventut viatjant per tot Europa El 1772 s’installà a Torí El 1775 decidí de continuar una tragèdia que tenia començada, Cleopatra , que més tard rebutjà S'adonà que no dominava l’idioma italià —el francès era la llengua de l’aristocràcia piemontesa— i es reclogué per dedicar-se a la lectura dels clàssics renaixentistes Petrarca, Dant, Tasso i Ariosto Decidí de donar a Itàlia una tragèdia comparable a la francesa, i es dedicà per complet a escriure les dinou tragèdies que el convertirien no solament en el més gran dramaturg del neoclassicisme italià, sinó…

Fill de Lazare Kessel, actor d’origen judeorús germà de Joseph Kessel que se suïcidà quan ell tenia dos anys, adoptà el cognom del seu pare adoptiu En 1937-39 estudià lletres i ciències polítiques a París Mobilitzat el 1940, combaté l’ocupació alemanya i el 1942 fugí de França seguint Charles de Gaulle El 1943, amb el seu oncle Joseph Kessel , fou autor de la lletra del Chant des Partisans , que esdevingué l’himne de la Resistència francesa, de la qual fou un actiu membre Després de la guerra emprengué una carrera literària d’èxit, iniciada amb La dernière brigade 1946, en la qual recrea la…

Iniciat en les lletres provençals per Jousè Roumanilho, el 1851 començà d’escriure poemes, publicats a Lei provençalas , recull fet per Roumanilho El 1854 es reuní a Fontsegunho amb altres poetes, amb els quals establí les bases del felibritge Del 1852 al 1859 treballà en Mirèio ‘ Mireia ’ , 1859, poema èpic rural, que li proporcionà ràpidament la celebritat El 1861, gràcies a Damas Calvet, els provençals descobriren la Renaixença catalana, i els lligams entre provençals i catalans s’intensificaren, fins a arribar al 1870, que Víctor Balaguer anà a Occitània i oferí la Copa Santa als…

Deixeble, a Barcelona, de Llorens i Barba i de M Milà i Fontanals 1871-73, el qual el feu hereu de la seva biblioteca i dels seus papers A Barcelona es guanyà l’amistat duradora d’A Rubió i Lluch, J Franquesa i Gomis, J L Estelrich, M Obrador i M Costa i Llobera, entre d’altres inicià el seu constant interès per la cultura catalana i publicà el primer escrit, sobre Cervantes poeta 1873 A Madrid 1873-75, on es doctorà, rebé l’empremta de C Rosell, J Amador de los Ríos i L Bardón restà impermeable al krausisme imperant El 1874 s’havia llicenciat a Valladolid, on G Laverde l’emmenà cap a les…