Resultats de la cerca

És documentat a Bolonya entre el 1268 i el 1271, on fou cap de l’escola de miniatura i féu, juntament amb Paolo di Jacobino dell’Avvocato, un antifonari 1271 Hom no ha pogut atribuir-li amb seguretat cap més obra, malgrat la descoberta d’una Bíblia signada Oderisius

Intervingué potser decisivament en la façana de Cort de la ciutat de Mallorca, puix que se'l sap autor del notable ràfec que la corona 1680, caracteritzat per la decoració manierista Per similitud estilística hom vol atribuir-li una sèrie de retaules, entre els quals el de la parròquia d’Esporles

Al servei de Carles IV i Felip VI de França, fou més tard notari reial i conseller de Joan II de França i bisbe de Meaux És autor de teories sobre música mesurada i de lleis del contrapunt que donaren coherència al moviment denominat ars nova Deixà una desena de motets molt elaborats, úniques obres que hom li pot atribuir amb certesa

Actiu entre el 1370 i el 1381 No resten obres que se li puguin atribuir amb certesa, però gaudí de consideració El consell de la ciutat de València li encarregà de caplletrar, rubricar, complir i lligar el Llibre nou dels privilegis 1370 i el capítol de la seu li encomanà, juntament amb Llorenç Neia, un missal per a la capella de Santa Maria Magdalena 1381

Vers el 1402 copià el Missal de Sant Cugat del Vallès Arxiu de la Corona d’Aragó Era prevere No hi ha raons vàlides per a atribuir-li les miniatures i les caplletres del Missal, ni per a identificar-lo amb un illuminador francès del rei Martí, anomenat Johanní, ni tampoc amb el miniaturista de Sant Cugat que pintà el Breviari del rei Martí , contràriament al que algú ha insinuat

Bé que les primeres edicions dels seus sainets no van signades i que a les reedicions posteriors al 1862 consta només “per lo sainetista AA i E", hom pot atribuir-li'n set, d’entre els quals cal remarcar Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades, La promesa surrada i, sobretot, el Sainet dels estudiants que ixen de pena per a atipar-se a costa ajena , on palesa habilitat escènica i desimboltura per a resoldre situacions i dibuixar personatges

El 1512 publicà a València un cançoner de poesies religioses en forma de goigs amb el títol de Plant de la Verge Maria , que posteriorment fou molt reimprès, totalment o parcialment, fins al s XIX El 1915 fou editat de nou a Bibliofilia amb el nom de Cançoner devot Hom creu poder atribuir-li també la collecció anònima de final del s XV i publicada el 1912 per Foulché-Delbosc i J Massó i Torrents, coneguda com a Cançoner sagrat de vides de sants

El centre de la seva activitat fou el bisbat d’Elna Malgrat la protecció de la Santa Seu, fou sovint destorbat pels prelats de Catalunya i d’Occitània És autor de polèmiques contra el catarisme, com el Liber antiheresis abans del 1207 i el Liber contra manicheos entre el 1220 i el 1223, mostres escadusseres d’una autèntica oficina de difusió de texts en llatí, català i occità, que dirigí amb els seus deixebles, i a la qual tal vegada caldria atribuir algunes de les traduccions catalanes aleshores freqüents

Són obres seves el monument a Carlo Marsuppini a Santa Croce 1453 i l’altar de marbre de l’església de San Lorenzo 1461, de Florència, les quals obres han servit per atribuir-li els busts de la Madonna Panciatichi i d’una Desconeguda Museo Nazionale, Florència i els de Sant Joan i Jesús, nens Louvre, i també els tondi amb caps d’àngels de la capella Pazzi de Florència Partint de Donatello, la seva obra es caracteritza per la força poètica i per la mòrbida lluminositat que l’oposarà al corrent descriptiu i lineal de l’escola florentina

D’origen franc, era gendre de Carlemany, de qui obtingué el primer comtat com a successor de Guillem I de Tolosa Amic i conseller de l’emperador Lluís el Piadós, l’acompanyà a la presa de Barcelona 801 i en portà la nova a Carlemany Cal atribuir-li, com a comte de Tolosa, la reconquesta de Pallars i de Ribagorça En annexionar-se la regió, obrà amb independència, cosa que explica que ell i els seus successors donessin concessions en forma de preceptes diplomàtics anàlegs als dels reis francs Fou el restaurador del monestir d’Alaó a Ribagorça i del de Saint-Maur-des-Fossés a París