Resultats de la cerca

Fou creat el 1947 amb el nom de premi Joanot Martorell , i l’any 1960 canvià el nom per l’actual El premi és lliurat durant la Nit de Santa Llúcia , i l’obra guanyadora es publica l’any següent Entre el 1982 i el 2017, Fundació Enciclopèdia Catalana  copatrocinà la concessió del guardó Del 2002 al 2017 Edicions Proa tingué en exclusiva la publicació de la novella guanyadora, i del 2018 al 2020 la publicació passà al  Grup Enciclopèdia Catalana El 2021 Edicions Proa recuperà de nou l’edició de les novelles guardonades Relació de guardonats 1947 Primera part , de Cèlia Sunyol 1948 El cel no és…

Fundat el 1990, per iniciativa del poeta Vicenç Altaió, que n'ha estat el director, estigué vinculat al departament de cultura de la Generalitat de Catalunya El seu objectiu era el foment de la recerca i la patrimonialització en els àmbits de la cultura, l’art i la ciència Les seves sigles, inspirades en el títol d’un llibre de JVFoix, corresponen a Cultura, Recerca, Tecnologia, Universals Organitzà exposicions i seminaris en diversos centres i concedí beques a joves creatius, impulsant projectes artístics multidisciplinaris L’any 2009 la institució KRTU desaparegué com a tal per donar lloc a…

En fou promotor i director Ramon Fabregat i Arrufat, l’escriptor Vicenç Riera Llorca com a assesor de la secció de lletres i Joan Giménez encarregat de la secció d’arts plàstiques Publicà 116 números, i de fet era la continuació de Pont Blau , de la qual en conservà la presentació Recollia articles de crítica, ressenyes, assaigs, cròniques i informacions sobre la literatura, les arts plàstiques i la política a l’exili i a Catalunya Els darrers anys minvà en interès i en planes En foren principals collaboradors Josep Carner, Manuel de Pedrolo, Avellí Artís-Gener, Pere Calders,…

Es proposà de difondre el pensament pontifici i l’esperit de renovació eclesial, sobretot a través d’escriptors i grups catòlics francesos Formà un públic que enllaçà tot seguit amb la línia del concili II del Vaticà, del qual divulgà en un sol volum els documents Alguns títols, com Reeixir i Pregàries de Michel Quoist, arribaren a un tiratge d’uns quaranta mil exemplars La línia de publicacions fou orientada, segons les èpoques, per Joan Misser, Vicenç Nolla, Maria Martinell, Josep M Pinyol, Alfons Carles Comín i Josep Verdura El 1971, uns quants mesos després d’haver publicat…

La creà el capità Eleuterio Díaz Tendero, i aplegà sobretot oficials joves i també classe de tropa en foren membres el comandant Sarabia, el tinent coronel Carratalà, el coronel Mangada i el general Sebastián Pozas Perea, i proporcionà instructors a les milícies socialistes, dos dels quals —el capità Carlos Faraudo i el tinent José Castillo— foren assassinats per l’extrema dreta A Catalunya, fou organitzador de l’UMRA el comandant Vicenç Guarner, que aconseguí d’enquadrar uns setanta afiliats, els quals collaboraren eficaçment a descobrir les activitats conspiratives de l’UME…

El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika , senyor de…

Fou una publicació apareguda entre el 1995 i el 1999, caracteritzada per la seva caducitat temporal –-com estava previst des de la seva creació, n'aparegueren nou números, tants com lletres tenia el títol− i pel seu format especial, consistent en una caixa de cartró, obra de Claret Serrahima, que contenia les aportacions dels diversos collaboradors poemes, CD, objectes d’art, etc, unides per un tema monogràfic Cada número anava acompanyat d’un manifest, el darrer dels quals maldava per una cultura crítica i radical, i era presentat en una festa o esdeveniment Fou dirigida per Vicenç…

El seu membre més sobresortint fou Joan Dessí i Queixalós documentat del 1585 al 1599, beneficiat de la seu de Tortosa —fill del pintor Joan Dessí i net del primer membre de la nissaga establerta a Tortosa, Vicent Dessí — que contractà el retaule de la capella del Sagrament 1576 de la seu conservat en part a la capella del palau episcopal Del 1599 data el seu retaule per a la casa del consell, del qual formaren part l’oli La Mare de Déu dels Procuradors a la casa de la ciutat, del qual encara no s’ha confirmat l’autoria, i altres peces, guardades al Museu de Tortosa Uns altres fragments…

El títol ha passat a la família mallorquina dels Brondo

Hom sap solament que el 971 el comte Borrell en cedí l’església al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, la qual cosa indica que aleshores ja no tenia comunitat