Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Sant Crist
© Corel Professional Photos
Representació de Jesucrist clavat en creu.
Constitueix la figura central del tema iconogràfic de la crucifixió i és anomenada així quan la imatge té més interès que la creu Les primeres representacions del Crist en creu són del s V porta de Santa Sabina, a Roma capseta de vori del British Museum de Londres Abans, els cristians representaven la creu sola, potser per la por d’ésser objecte de burla cal recordar la representació al Palatí, a Roma, d’un crucificat amb cap d’ase, i la inscripció “Alexàmenos adora el seu déu”, i la prohibició d’…
Mestre de Xàtiva
© Fototeca.cat
Pintura
Nom amb què es coneix un pintor que treballà a la vila de Xàtiva el darrer quart del s XV i l’inici del XVI.
El seu art, dins l’eclecticisme de la pintura valenciana de l’època, deriva dels mestres dels Perea i dels Artés, a mig camí entre els corrents flamencs tradicionals i les innovacions italianes Entre les obres que hom li pot atribuir hi ha el retaule de la Mare de Déu església de Sant Francesc de Xàtiva, pintat abans del 1501, el retaule —desapareguda la taula central— de Sant Jordi, Sant Miquel, Sant Bernat i Sant Guerau l’Almoiner església de Sant Pere de Xàtiva…
Testimonis de Jehovà
Confessió religiosa originada el 1870 als Estats Units per iniciativa de Charles Taze Russell.
Durant els primers anys d’existència, els seus membres es coneixien com Estudiants de la Bíblia No fou fins l’any 1881 que es constituí la primera corporació legal de la confessió, que rebé el nom de Zion’s Watch Tower Society El 1896 canvià el nom pel de Watch Tower Bible and Tract Society, i l’any 1955 passà a anomenar-se Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania L’any 1914 es creà una nova corporació legal per a Europa, que rebé el nom d’International Bible Students’ Association Russell dirigí la confessió fins que morí l’any…
concili de Constança
Concili convocat pel papa Joan XXIII i l’emperador Segimon.
S'inicià el 5 de novembre de 1414 i acabà el 22 d’abril de 1418 Les seves 45 sessions afrontaren principalment la unitat de l’Església d’Occident, la defensa de la fe enfront de les doctrines de Wycliffe i de Jan Hus, i la reforma de l’Església Per primer cop l’organització interna fou per comunitats polítiques italiana, anglesa escocesos i irlandesos, francesa, alemanya tots els territoris de l’imperi i hispànica els regnes de la península Ibèrica i…
Museu Episcopal de Vic
© Fototeca.cat
Museu
Arqueologia
Museu de Vic, creat gràcies al bisbe Josep Morgades, que l’inaugurà el 1891, després d’agrupar els esforços del Cercle Literari (1877) i de l’Agrupació Arqueològica (1882), originats en l’Exposició Arqueològica del 1868.
Origen i evolució Aquesta institució cultural, la més antiga de la ciutat de Vic i una de les més interessants del país quant a les colleccions d’art romànic i gòtic, fou inaugurada el juliol de 1891 pel bisbe Josep Morgades, que aleshores regia la diòcesi vigatana Ara bé, l’aspiració de crear un museu partia de més de vint anys abans El 1867, amb motiu de l’Exposició Retrospectiva que es va fer a Barcelona, ja arrelà a Vic la idea d’organitzar una exposició semblant amb peces…
cant de la Sibil·la
© Consell de Mallorca
Música
Interpretació musical, durant la nit de Nadal, d’uns versos sobre els senyals del judici final i de l’adveniment del Crist, posats en boca de la sibil·la Eritrea.
La versió més antiga, en grec, apareix en el llibre vuitè dels Oracula Sibilina , que data de les albors del cristianisme Els versos foren recollits per Eusebi de Cesarea al seu Oratio Constantini ad Sanctorum Coetum , i un segle més tard reapareixen a De civitate Dei La ciutat de Déu La traducció fou reproduïda a l’anònim Contra iudaeos segles V-VI, i fins als segles IX i X no aparegué la música que s'interpretava en els oficis de la nit de Nadal La següent font que transmet els versos sibillins és el Sermo de symbolo , atribuït a Quodvultus, bisbe de Cartago 437-453, tot i que a l’Edat…
l’Anticrist
Segons la Bíblia, personatge enemic de Crist i perseguidor del cristianisme, el qual ha d’aparèixer poc abans de la fi del món.
Joan fou l’únic escriptor canònic que li donà el nom d’Anticrist En l’Antic Testament, alguns autors, sobretot Ezequiel i Daniel, descriviren personatges històrics o imaginaris, enemics de Déu i del poble jueu En el Nou Testament, Pau i Joan parlaren d’un seductor o impostor que fa apostatar els creients i impedeix als qui encara no ho són d’abraçar la fe Descriviren també els mitjans oficials de propaganda i opressió desplegats per a obtenir aquest fi L’Anticrist és presentat sota el doble aspecte d’impostor religiós i poderós polític L’Anticrist per excellència s’…
l’Ascensió
Elevació corporal de Jesús al cel, des de la muntanya de les Oliveres, quaranta dies després de la resurrecció.
La narració d’aquesta ascensió sensible, lligada al temps i a l’espai, només es troba en l’evangelista Lluc Evangeli i Fets dels Apòstols Els altres escrits del Nou Testament parlen només de la resurrecció i l’exaltació deCrist a la dreta del Pare, fet que representa el nucli mateix de la predicació apostòlica amb la paraula ascensió i expressions semblants volen enunciar, més que no pas el fet sensible narrat per Lluc, una veritat de fe, la qual no pot ésser situada en el món de l’experiència concreta és a dir,…
Deutsche Christen
Nom genèric amb què són coneguts diversos moviments evangèlics que sorgiren a Alemanya durant l’època nacionalsocialista i que, en un principi, no s’enemistaren amb el règim nazi.
Cal destacar-ne l’organització de l’Església Nacional Alemanya Kirchenbewegung Deutscher Christen, fundada a Turíngia el 1927 per Siegfried Leffler i Julius Leutheuser, el lema de la qual era “Alemanya és la nostra tasca, i el Crist, la nostra força” Entre els grups associats a l’organització cal esmentar el moviment dirigit per Joachim Hossenfelder Kampf- und Glaubensbewegung Deutscher Christen, directament influït pel partit nazi i de clara orientació política, el qual entrà en conflicte amb els altres grups en demanar, el 1933, la…
Nadal
Folklore
Solemnitat de l’any litúrgic que l’Església celebra el vint-i-cinc de desembre i té per objecte commemorar el naixement de Jesús a Betlem.
Les tradicions nadalenques Nadal és una festa occidental apareix per primera vegada a Roma, a la primera meitat del segle IV i, com consta al calendari litúrgic anomenat Cronògraf del 354 , amb la data tradicional L’elecció d’aquesta data no obeí a raons històriques, sinó al desig de cristianitzar una festa pagana ja existent la del dia que, després del solstici d’hivern, la llum diürna torna altre cop a allargar-se i els romans celebraven el natalis Solis Invicti , el naixement de l’invicte, és a dir, del Sol, astre divinitzat i relacionat amb la persona de…