Resultats de la cerca
Es mostren 2166 resultats
Azcapotzalco
Ciutat
Ciutat del districte federal de Mèxic, actualment suburbi residencial de la capital.
Fou una de les ciutats més importants de Mèxic abans de la conquesta Habitada pels tepaneques, obtingué l’hegemonia a mitjan s XIV, regnant Tezozomoc Els seus dominis s’estenien pels territoris de les ciutats veïnes de Texcoco i Colhuacán El 1427 fou vençuda per les forces unides de Texcoco, Tlacopán i Tenochtitlán
Guanajuato
Divisió administrativa
Estat al centre de Mèxic fronterer amb San Luis Potosí al N, amb Michoacán al S, amb Jalisco a l’W i amb Querétaro a l’E.
La capital és Guanajuato 48 981 h 1980 Forma part de la regió de Mesa d’Anàhuac Al N, muntanyós, els cims superen els 2 000 m Hi domina la ramaderia bestiar boví i porcí Al S hi ha la regió d’El Bajío, més plana i més propícia a l’ocupació humana i a l’agricultura El desenvolupament agrícola i industrial de la regió ha estat afavorit pels pantans de Tepuxtepec i de Solís El clima és sec al nord i temperat humit a la plana Les mines d’argent i d’or, importants en altres èpoques, són ara gairebé esgotades Indústries alimentària, tèxtil i del calçat Refineria de petroli a la ciutat de Salamanca
Guadalajara
Ciutat
Capital de l’estat de Jalisco, Mèxic.
És situada al centre-oest del país, a la vall d’Atemajac, a una altitud de 1 589 m Constitueix el nus comercial de les tres principals regions econòmiques del país la depressió de Chapala, gran productora de cereals la Sierra Madre Occidental, important pels jaciments miners i la costa del Pacífic Entre el 1910 119 468 h i el 1940 experimentà un creixement del 0,2% anual, entre aquest darrer any i el 1950 376 016 h augmentà més del 65%, i en els deu anys següents cresqué el 9,5% anual 734 346 h 1960 Nascuda com un nucli colonial que ara constitueix el centre de la ciutat, modernament s’ha…
Lerma
Riu
Riu de Mèxic (515 km).
Neix a l’altiplà de Toluca, a l’estat de Mèxic, penetra a l’estat de Guanajuato i desguassa al llac Chapala, on té la seva prolongació en el riu Grande de Santiago Els afluents principals són Laja, Iranuato i Turbio És utilitzat per al regadiu i la producció d’energia hidroelèctrica preses de Tepuxtepec i Solís
León
Ciutat
Ciutat de l’estat de Guanajuato, Mèxic.
Situada entre la regió muntanyosa, al nord, i la regió agrícola d’El Bajío, a les ribes del riu Turbio, afluent del Lerma És la capital econòmica de l’estat i un dels grans nuclis industrials del país indústria tèxtil, del ciment, del mosaic, de la ceràmica, fabricació de sabates i joieria És centre comercial i nus de comunicacions Té aeroport
Guerrero
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, a la costa del Pacífic.
La capital és Chilpancingo 57 000 h 1976 El territori és travessat en direcció NW-SE per la Sierra Madre del Sur, gran anticlinal granític Pel N hom troba els volcans Mèxic i Morelos, components dels contraforts de la Cordillera Volcánica que formen la Sierra de Taxco La costa és escarpada, i hi ha alguns ports naturals Acapulco El clima és fred als cims de la Sierra Madre, subtropical a les terres altes, amb estació humida de juliol a setembre, i tropical humit a la costa La vegetació és tropical i subtropical Els rius pertanyen gairebé tots al vessant del Pacífic Amb un…
illa de l’Àngel de la Guarda
Sailing Camelot
Illa
Illa de Mèxic, situada al golf de Califòrnia, a la costa oriental de l’estat de Baixa Califòrnia (635 km2).
És deshabitada Al nord de l’illa hi ha una base estacional de pesca balenera
Mesa d’Anàhuac
Altiplà
Altiplà volcànic del centre de Mèxic, amb una altura superior als 2 000 m.
És molt accidentat i comprèn dos conjunts estructurals els altiplans i valls de Toluca, coberts per llacs i les valls d’erosió fluvial de l’antiga regió endorreica El sòl és molt fèrtil moresc, blat, fruita l’altiplà és el centre humà i econòmic del país on es troben les principals ciutats Ciutat de Mèxic, Guadalajara, Toluca Al principi el nom d’Anàhuac era utilitzat per a designar la regió dels llacs, on hi havia la capital dels asteques Tenochtitlán més tard s’estengué, de manera impròpia, a tot l’altiplà mexicà
Altar
Localitat
Localitat minera de Mèxic, al desert de Sonora, drenada per l’Altar, afluent del riu Concepción.
Té importants mines de coure i també d’antimoni i de plata
Chapultepec
Parc urbà
Turó rocallós a l’oest de la ciutat de Mèxic.
Abans de la conquesta hi hagué una ciutat tolteca, ocupada després pels asteques el 1435 el rei Itzcoalt dedicà l’indret a lloc d’esbarjo de Tenochtitlán El virrei Bernardo de Gálvez hi féu construir un palau 1785, que reformà l’emperador Maximilià 1866 Es convertí en residència d’estiu dels presidents de la república, i el 1937 fou convertit en museu El 1945 hi fou signada l' acta de Chapultepec per la conferència panamericana, on s’afirmava la solidaritat dels signants i la no-acceptació d’ingerències de països aliens al continent