Resultats de la cerca
Es mostren 672 resultats
ureotèlic | ureotèlica
Biologia
Dit de l’animal que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids, l’amoníac dels quals és convertit en urea mitjançant el cicle de l’ornitina.
És un caràcter propi dels vertebrats, els productes d’excreció dels quals es poden difondre lliurement en aquesta forma soluble durant el desenvolupament embrionari, és a dir, els que tenen un desenvolupament més o menys aquàtic peixos elasmobranquis, amfibis, rèptils quelonis i formes vivípares totalment desenvolupades mamífers Els invertebrats aquàtics excreten amoníac
semiconserva
Alimentació
Producte alimentari estabilitzat per un temps limitat, mitjançant un tractament adient i envasat en recipients impermeables a l’aigua a pressió normal.
La seva estabilitat pot ésser prolongada si hom el guarda refrigerat Les semiconserves solen ésser de peix sencer o en filets i ous de peixos caviars i similars El condicionament inadequat, a vegades en ésser confosos amb veritables conserves, pot ésser causa d’intoxicacions Són semiconserves la llet pasteuritzada i molts plats preparats
mular
NASAs (CC0)
Zoologia
Cetaci del subordre dels odontocets, de la família dels delfínids, de 280 a 400 cm de llargada, semblant al dofí comú però que té el musell més curt, ample i dilatat, la mandíbula inferior més llarga que la superior, i l’aleta dorsal cap a la meitat del tronc, grossa, encorbada i sense punta.
És de color negre o gris fosc a les parts superiors i gris clar o blanc a les inferiors Habita en moles generalment poc nombroses, prop de les costes i desembocadures de rius, s’alimenta de peixos bentònics i s’adapta bé a la captivitat No és gaire comú als Països Catalans
tortuga d’estany
Cesar Pollo (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels quelonis, de la família dels testudínids, de closca oval i poc bombada, cua llarga i escut dorsal connectat al ventral mitjançant lligaments fibrocartilaginosos que permeten el moviment de totes dues parts.
Viu a les aigües dolces de l’Europa centromeridional, de l’Àsia occidental i de l’Àfrica nord-occidental Als Països Catalans hom el troba al delta de l’Ebre Es nodreix de peixos, amfibis, cucs i crustacis El catàleg de fauna amenaçada de Catalunya considera l’espècie en perill d’extinció
zeïformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis.
Caracteritzats pel fet de presentar el dors molt elevat, el cos comprimit i cobert de grosses escates ctenoides, el cap gros, la boca molt protràctil, la línia lateral corba al centre dels costats, la bufeta natatòria grossa, les aletes pectorals petites i les ventrals en posició jugular o toràcica i les aletes dorsal i anal amb uns radis espinosos forts i llargs a la base Inclou dues famílies els zeids, amb el gall Zeus faber , i els capròids, amb el gallet Capros aper
singnàtids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels singnatiformes.
Tenen un cos molt llarg, cobert de plaques òssies disposades en anells, que formen cuirassa, amb cua, proveïda o no d’aleta, eventualment prènsil, una sola aleta dorsal amb radis tous, que fa moure el cos, les pectorals petites o absents, i ulls molt mòbils Els mascles tenen, generalment, una bossa o cambra incubadora abdominal, on els ous, deixats per la femella, s’obren i es desenvolupen si no hi ha bossa, els ous són enganxats sobre el ventre Habiten comunament als herbassars d’algues L’agulla, la serpeta, el serpetó i el cavall marí són singnàtids comuns a les mars dels Països Catalans
múl·lids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes.
Es caracteritzen per la presència de dues aletes dorsals ben espaiades, les aletes pelvianes en posició toràcica, el perfil cefàlic molt inclinat, dues barbetes a la mandíbula, i els ulls molt grossos i en posició molt alta Inclou unes 40 espècies marines, de petites dimensions i de colors sovint vistosos i variables Habiten a les mars tropicals i temperades Es destaquen Mullus barbatus i Mullus surmulletus , coneguts com a molls i freqüents als Països Catalans
aquariofília
Afecció als aquaris i als peixos d’aquari.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina