Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Ademar de Chabannes
Cristianisme
Disseny i arts gràfiques
Monjo de Saint-Cybard d’Angulema i de Sant Marçal de Llemotges, copista i dibuixant.
Autor d’una Crónica dels francs, falsificà documents per tal de fer creure que sant Marçal havia estat deixeble immediat de Jesucrist i considerat apòstol
Hans Richter
Música
Director d’orquestra austríac.
Membre d’una família de músics, estudià a Viena amb S Sechter i fou membre del cor de la Hofkapelle Des del 1862 fou intèrpret de trompa al Kärntnertor Theater de Viena Quan deixà aquest lloc, el 1866, començà a collaborar amb R Wagner com a copista d’ Els mestres cantaires de Nuremberg entre el 1866 i el 1867 Wagner, content del seu treball, el recomanà a H von Bülow per a dirigir el cor de l’òpera de Munic Allí debutà com a director d’orquestra la temporada 1868-69 amb Guillaume Tell El 1870 tornà a treballar amb Wagner per enllestir els materials de L’anell del Nibelung El…
,
diplomàtica
Diplomàtica i altres branques
Ciència que té per objecte l’estudi dels diplomes o documents, en llurs caràcters externs i interns, per tal de fixar-ne l’autenticitat.
També estudia les accions jurídiques que han precedit l’expedició del document Els documents poden ésser conservats originals o en còpies En els originals, hom examina cadascun dels elements interns i externs comprovats com a autèntics propis d’una cancelleria pública, dels formularis notarials i dels documents privats d’un país o una regió en un període determinat Dels conservats en còpia, hom n'estudia el contingut intern en relació amb els caràcters suposats originals i les fórmules de convalidació potser afegides pel copista Hom fa la valoració de l’originalitat d’un document…
Berenguer Ramon I de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1018-35), fill i successor de Ramon Borrell i d’Ermessenda de Carcassona.
Ramon Borrell disposà, sens dubte testamentàriament, una mena de condomini entre mare i fill En morir Ramon Borrell 1017, Ermessenda fou, a més, tutora de Berenguer durant la seva minoritat El 1016 havien estat pactades a Saragossa les esposalles del futur comte amb Sança, filla del comte Sanç Garcia de Castella, primer testimoniatge històric conegut d’una relació entre els comtats de Barcelona i Castella El matrimoni sembla haver estat ja consumat el 1021 D’altra banda, Berenguer Ramon I sembla que actuà ja com a major d’edat a partir del 1023 Sança, com ja s’havia esdevingut amb altres…
Beatus
Nom genèric amb què es coneix el grup de llibres miniats format pels diversos exemplars del comentari a l’Apocalipsi derivats de l’obra escrita per Beat de Liébana.
Es tracta, en la seva majoria, de llibres de gran format, escrits sobre pergamí i profusament illustrats Se’n coneixen fins a 34 exemplars, conservats en diverses institucions, dels quals 24 estan gairebé complets i 22 conserven miniatures La procedència dels manuscrits fa pensar que els llibres eren destinats a ambients monàstics, si bé alguns exemplars, principalment els de patrocini reial, podrien haver estat concebuts com a regal de luxe per ocasions especials El Commentarium in Apocalypsin de Beat de Liébana redactat per primer cop l’any 776 i reeditat els anys 784 i 786 comprén el text…
Usatges de Barcelona
© Fototeca.cat
Història del dret
Aplec de normes jurídiques de diferents procedències recollides des del segle XII en els repertoria de la cort reial de Barcelona i en col·leccions de juristes.
Hi figuren barrejats, amb una escassa consideració al dret consuetudinari, resolucions i jurisprudència de la cort comtal, fragments de les Exceptiones legum Romanorum del decret de Gracià, Interpretationes del breviari d’Annià, cànons del concili de Clarmont, fragments del llibre de Tübingen, constitucions de pau i treva, influències de la Lex Baiuvariorum mitjançant algun capitular dels reis francs, fragments del Liber iudiciorum visigòtic, altres d’Iu de Chartres potser mitjançant el decret de Gracià, consuetuds feudals llombardes, fragments de les Etimologies isidorianes,…
escriptura llatina
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia dels pobles llatins.
Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…
cançoner
Literatura
Música
Recull de poesies d’un o de diversos autors, sobretot de caire líric o amorós, però també polític, moral, religiós i satíric.
Redactats a l’edat mitjana, els cançoners més antics són deguts a copistes de professió, monjos o seglars al servei de reis i de grans senyors L’ordenació de les peces seguí criteris molt diversos, bé per autors i més o menys cronològicament, bé per gèneres, formes o per la pàtria dels poetes Aviat sovintejà, però, la manca de criteri concret, i el copista transcrivia els poemes segons que li arribaven a les mans Pel fet de la relació entre cant i poesia, un bon nombre dels més antics eren musicats, però sovint la notació hi és negligida perquè depenia d’especialistes Hom coneix…
lectio difficilior
Diplomàtica i altres branques
Expressió (‘lliçó més difícil’) que designa el principi segons el qual, de dues o més lliçons possibles d’un passatge, hom escull la més difícil, potser perquè és la més genuïna, si hom té en compte que l’escrivà o copista degué voler corregir allò que trobava incomprensible.
Johann Sebastian Bach
Música
Compositor alemany.
A deu anys restà orfe de pares Descendent d’una família de músics Bach , rebé probablement del seu pare, Johann Ambrosius Bach, músic de la cort, les primeres nocions de l’ofici musical El seu germà Johann Christoph Bach, amb el qual continuà la seva educació musical, l’acollí a casa seva, a Ohrdruf, on tenia el càrrec d’organista A quinze anys, gràcies a la seva bona veu, trobà una plaça de cantor a la Michaeliskirche de Lüneburg, on visqué tres anys de formació intensa, en contacte amb obres d’autors alemanys, flamencs i italians que trobà a la biblioteca del Lyceum A divuit anys havia…