Resultats de la cerca

A la primera època apareixien amb el pseudònim d' El Narrador Gentil El to sentimental, la lliçó moral i el contrapunt realisme-idealisme, amb un substrat de vegades dramàtic, voregen sovint el sentimentalisme Malgrat llur èxit rotund, foren combatudes per sectors intellectuals diversos

Deixeble de G Terborch  Conreà el tema de gènere, La lliçó de cant Mauritshuis, la Haia, i el mitològic, Ofrena a Venus Musée des Beaux-Arts, Dijon, es destacà, però, com a retratista Guillem III i C Huygens ambdós al Rijksmuseum, Amsterdam

Estudià a l’Accademia de Venècia Fou un pintor realista de petites escenes de gènere i alhora un gran colorista Conreà també el retrat La seva obra tingué molt d’èxit entre el públic burgès Lliçó d’anatomia , Venècia , Després del bany , Vandalisme

D’aquesta manera els texts es tornen cada vegada més trivials L’existència de la transmissió d’un text antic de lliçons variants de banalitat creixent justifica l’aplicació del principi de la lectio difficilior ‘lliçó més difícil’, la qual té probabilitats d’ésser l’original

Per exemple, en el nen estudia la lliçó , la disposició gramatical forma tàctica dels sintagmes subjecte E verb E complement directe és un tagmema que té l’episemema o significació agent del verb i objecte del verb En la frase Corre , l’entonació imperativa és també un tagmema

Imitador de JAWatteau, a la mort d’aquest l’obra de Lancret, de la mateixa temàtica però mancada de la sensibilitat i poesia de Watteau, fou, tanmateix, molt apreciada pels colleccionistes Féu sèries sobre temes galants i escenes de la vida quotidiana La lliçó de música Musée du Louvre, París, Festa en un bosc Wallace Collection, Londres

Els collegials tenien obligació de tenir lliçó diària de l’art general lulliana els dos últims anys de llur residència Suprimit el 1773 pel bisbe de Mallorca, Juan Díaz de la Guerra, furiós antilullista, tornà a reprendre la seva vida normal el 1783 El bisbe de Mallorca i l’ajuntament de Palma són els seus patrons

Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïf Fou una de les obres més discutides del seu temps

Autor de música per a l’escena i d’òperes còmiques, que obtingueren gran èxit Escriví, també, nombroses romances, la més popular de les quals fou Solovej ‘El rossinyol’, interpretada sovint en l’escena de la lliçó de cant de Il barbiere de Siviglia de Rossini En les seves obres utilitzà elements melòdics russos, que harmonitzà a la manera italiana