Resultats de la cerca

La majoria d’autors situen Tartessos al baix Guadalquivir, però els esforços fets per localitzar aquesta ciutat han estat fins ara inútils Les confusions dels texts clàssics entre les referències a “ciutat” i “país” de Tartessos són constants La tradició literària el presenta com un país d’estructura monàrquica amb noms concrets de reis, com Argantoni, ric en metalls or i argent, amb una economia agrícola i sobretot ramadera bous, així com amb una alta civilització escriptura Els turdetans, coneguts en època de la conquesta romana, situats a la part central i occidental d’…

Principal centre olivarer de la península Ibèrica És centre d'àrea comercial i el mercat més important de l'alt Guadalquivir Sembla correspondre a l'antiga Aungi Conquerida pels musulmans, depengué del califat de Còrdova, i posteriorment de la taifa de Sevilla i de Granada El 1246 Muḥammad ibn al'Aḥmar l'hagué de cedir a Ferran III de Castella per un pacte de vassallatge Deprimida econòmicament i demogràficament a partir del segle XIX, el 1953 fou objecte d'un pla de desenvolupament Entre els monuments es destaquen els banys àrabs segle XI, el castell de Santa Catalina segles XIII-XIV i la…

Assolí el poder amb el suport decidit de Ṣumayl al-Kilabī, cap dels sirians arribats a l’Àndalus amb les mainades de Balǧ Influït per aquell i pel grup qaissita, intentà de frenar les aspiracions d’'Abd al-Raḥmān —escapat de Damasc i refugiat a Ceuta— d’installar-se a l’Àndalus Però, enfrontats ambdós a les tribus iemenites andalusines, i a conseqüència de la defecció dels sirians, que decidiren de donar suport a les pretensions de l’omeia, Yūsuf hagué de lluitar contra ‘Abd al-Raḥmān, a causa del fracàs dels intents de negociació Aquest desembarcà 755 prop d’Almuñécar, i vencé l’emir a la…

Tenen un vol lent i pausat els sexes són semblants, i nien en arbres i teulades La cigonya blanca C ciconia ateny un metre de llargada, i té el plomatge de color blanc amb les rèmiges negres, i les potes i el bec, vermells Nia al centre i est d’Europa i a la península Ibèrica a la vall del Guadalquivir i a Castella, sobre els cims dels arbres i edificis alts especialment, els campanars Actualment manca a la major part de les terres catalanes, on solament va de pas La cigonya negra C nigra ateny uns 96 cm de llargada, té el plomatge de color negre, llevat de l’abdomen, que és…

Aquest moviment orogènic, que plegà els sinclinals carbonífers, anà des de les vores dels geosinclinals a la part axial Les serralades muntanyoses formades per aquesta orogènia presenten dues direccions predominants l' armoricana, de NW a SE a la Bretanya, el Massís Central i el Massís Galaic, i l’anomenada varisca , de NE a SW als Vosges i la Selva Negra La zona occidental de la península Ibèrica és ocupada pel massís ibèric o hespèric, d’edat herciniana, que descriu un gran arc amb una direcció NE a Cantàbria fins una direcció E-SE a l’W del riu Guadalquivir Es divideix en…

Deixeble d’A Arribas, es doctorà a la Universitat de Granada 1978 i és catedràtic de prehistòria de la Universitat de Jaén 1991 La seva activitat científica s’ha centrat en l’estudi del món ibèric, particularment amb relació a les formes d’organització social Ha dirigit treballs de prospecció a les comarques de l’alt Guadalquivir i és responsable de les excavacions al santuari d' El Pajarillo i al poblat de la Plaza de Armas de Puente Tablas Actualment és director del Centro Andaluz de Arqueología Ibérica de la Universitat de Jaén Entre les seves publicacions cal destacar Los…

Situada a la comarca andalusa de Campos de Antequera, el regadiu aprofita les aigües del Guadalhorce i els seus afluents i dóna lloc a l’abundant i variada producció hortícola de la Vega de Antequera És un centre d’àrea comercial i mercat agrícola cereals, oli, vi, bleda-rave, fruita, hortalisses predominça l’economia latifundista, i té indústries derivades de l’agricultura refineries d’oli, sucreres, farineres, cellers La ciutat és un encreuament natural dels camins que enllacen la costa mediterrània amb la Meseta travessant la vall del Guadalquivir carreteres, ferrocarril…

És situat al municipi d’Almonte, a la riba dreta de la desembocadura del Guadalquivir Té el seu origen en els territoris del Coto de Doñana, que el 1624 era propietat del duc de Medina Sidònia, passà després al duc de Tarifa i més tard al marquès de Borghetto El 1964 fou convertit en una estació biològica, i el 1969 fou declarat parc nacional Hom pot distingir-ne dos sectors una zona d’aiguamolls, on destaquen les aus aquàtiques, i un sector sec, que inclou tres ecosistemes el bosc mediterrani pinars i suredes, la garriga i les dunes Té una gran riquesa faunística, amb algunes…

La geografia Situada a la vall baixa del Guadalquivir, que la delimita al NW i al S en un ampli meandre, a 10 m d’altitud, és una ciutat d’estuari i port fluvial on arriben les marees i és el terme de la navegació fluvial Aquesta situació privilegiada la convertí en un port important ja en època romana i musulmana evacuava tota la producció agrària de la conca del Guadalquivir i l’explotació minera de Sierra Morena i li procurà la màxima esplendor entre el 1503 i el 1717 amb el monopoli del comerç americà el 1588 era la primera ciutat peninsular, amb 150000 h Amb la canalització del…

Les formes pesades i arrodonides de les llicorelles i els esquists cristallins de l’eix no impedeixen que s’hi drecin els gegants peninsulars Mulhacén, 3 478 m Veleta, 3 392 m Alcazaba, 3 366 m L’altitud baixa ràpidament quan hom passa lateralment dels materials paleozoics als triàsics, també esquistosos, i torna a ascendir amb el triàsic calcari de la perifèria, que es manté en una altitud de 2 500-2 000 m fins a prop de les valls que envolten el massís dels rius Genil i Guadiana Menor afluents del Guadalquivir, Gérgal i Andarax, el seu collector, i Cádiar i Lecrín, que formen…