Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
oració
Religió
Cristianisme
Prec, súplica feta a la divinitat.
Hom pot descriure-la com una manifestació de l’experiència religiosa per la qual l’home entra en contacte amb el món diví, ja sia en forma de diàleg en religions on els déus són concebuts com a persones, ja sia d’una forma immanentista en religions on l’home, en contacte amb el món diví, s’hi dissol perdent la pròpia identitat En les cultures primitives predomina la petició, reforçada sovint per un vot amb valor contractual, sense exclusió d’altres formes desinteressades, com l’adoració o l’acció de gràcies Al costat de fórmules sagrades, sovint repetides, i de texts difícilment destriables…
patrimoni de l’estat
Dret
En la legislació espanyola, conjunt de béns no afectes a l’ús general que pertanyen a l’estat, a les comunitats autònomes i als ens locals.
úlcera de Martorell
Patologia humana
Lesió que apareix a la cara anteroexterior de la cama, en el terç inferior, en forma bilateral, especialment en les dones afectes d’hipertensió arterial maligna.
Fou descrita per Ferran Martorell i Otzet
anul·lació retroactiva
Psicologia
En la psicoanàlisi, mecanisme de defensa del jo consistent a transformar en llur contrari afectes, pensaments, mots, gests o actes passats, inacceptables per al subjecte; per exemple, interès, amor, en lloc de refús, odi.
Molt característic en els neuròtics obsessius i caràcters masoquistes
Segon Congrés Catalanista
Política
Assemblea celebrada a Barcelona pel juny del 1883, convocada pel Centre Català; hi participaren tots els grups catalanistes, inclosos els elements de «La Renaixença»; els afectes a la política centralista espanyola no hi acudiren.
L’acord més important fou el de refusar qualsevol actuació política catalana dependent de partits generals espanyols
comptabilitat
Economia
Branca particular de l’economia formada per un conjunt de postulats, proposicions i lleis que tenen per objecte la captació, la representació i la mesura del patrimoni.
El concepte de patrimoni fou tret del dret i reelaborat en sentit comptable per Giuseppe Cerboni i la seva escola, que establí les responsabilitats jurídiques de l’administració d’un patrimoni, el qual fou definit per Fabio Besta i l’escola materialista com el conjunt de béns materials i immaterials afectes a una titularitat jurídica i susceptibles d’expressió quantitativa Els béns més els drets constitueixen l'actiu patrimonial el passiu patrimonial és constituït per les obligacions La diferència entre ells és el net patrimonial, concepte semblant al de capital comptable La complexitat de…
patuleia
Història
Nom que reberen, a Barcelona, els anys 1835-45 i especialment durant la revolta de la Jamància, els escamots de subproletariat que aprofitaven la situació revolucionària per a destruir monuments i robar o insultar els ciutadans que els semblaven poc afectes a llur causa.
castell de Miravet
© CIC-Moià
Castell
Antic castell situat al poble de Miravet (Ribera d’Ebre).
El castell Es dreça a uns 220 m d’altitud en un indret estratègic, a l’entrada del pas de Barrufemes, dominant el curs de l’Ebre De gran perímetre, el castell consta de diverses parts Un ampli recinte descobert, però emmurallat, que conté la cisterna i l’entrada al castell, per un corredor entre muralles Des d’aquest recinte es passa, a través del corredor del cos de guàrdia, al pati d’armes, envoltat per diverses dependències quadres i dormitoris a llevant i per una ferma muralla que dona a l’exterior a ponent A tramuntana, dins aquesta segona part o recinte, hi ha una sala apaïsada, amb…
alta
Dret
Declaració per mitjà de la qual una persona, una finca, una indústria, un vehicle, etc, són inclosos en un padró, un cens, un registre o una llista, a afectes tributaris, estadístics, d’exercici d’activitats, de represa del treball després d’una malaltia, o amb altres finalitats diverses.
ànima
© Corel Professional Photos
Filosofia
Religió
Principi vital dels éssers vivents, especialment de l’home.
En llur forma més antiga, les concepcions de l’ànima van lligades a idees d’índole religiosa, sobretot en relació amb una mena de comprensió intuïtiva del propi destí En les cultures primitives pigmeus, civilitzacions australianes més antigues, americanes de l’Àrtic hom troba gairebé sempre representacions d’una ànima o alè, que abandona l’home a la seva mort i sobreviu en un lloc inaccessible Sobre aquesta concepció és basada una perspectiva moral de l’home, en tant que la sort del més enllà depèn de les accions bones o dolentes que hom ha fet durant la vida A més de l’ànima com a alè, els…