Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Noah Gordon
© www.noahgordon.com
Literatura
Escriptor nord-americà.
De família jueva, després d’haver començat estudis de medicina, el 1950 es graduà en periodisme científic a la Universitat de Boston i el 1951 en llengua anglesa i escriptura creativa Fins el 1959 treballà com a collaborador de diversos diaris i revistes Posteriorment, s’especialitzà en temes mèdics, i poc després fou editor de publicacions en aquest camp El 1965 publicà la primera de les seves novelles, The Rabbi , en la qual, a partir de les experiències de la seva pròpia família, relata el periple dels jueus als Estats Units El món jueu és, juntament, amb la recreació històrica…
Guillermo del Toro
© El Laberinto del Fauno
Cinematografia
Director cinematogràfic mexicà.
Curtmetratges com Doña Lupe 1985 i Geometría 1987 ja evidenciaven la seva predilecció pel gènere terrorífic i fantàstic, en el qual enquadrà el seu primer llargmetratge, el celebrat Cronos 1993 El seu èxit li obrí les portes de Hollywood, on, sempre dins el gènere fantàstic, ha dirigit Mimic 1997, Blade II 2002, Hellboy 2004 i la seva seqüela Hellboy II The Golden Army 2008, pellícules caracteritzades per una estètica fosca i carregada A l’Estat espanyol rodà El espinazo del diablo 2001, una història de fantasmes ambientada a la Guerra Civil Espanyola, amb producció de Pedro…
Philip Kerr
Literatura
Escriptor escocès.
Graduat en dret per la Universitat de Birmingham, treballà com a redactor publicitari Interessat en l’Alemanya del Tercer Reich i influït per Raymond Chandler, la seva obra més reconeguda, inscrita en el gènere negre, se situa en aquest període i a la postguerra i té com a protagonista Bernie Gunther, un detectiu contrari al règim però que es veu obligat a collaborar amb Goebbels i Heydrich March Violets 1989, The Pale Criminal 1990, A German Requiem 1991, The One from the Other 2006, A Quiet Flame 2008, If the Dead Rise Not 2009, premis RBA de novella negra i Historical Dagger de l’…
bohemi | bohèmia
Sociologia
Artista que mena una vida precària i desordenada, deslligat de les convencions socials.
El terme, actualment en desús, fou posat en circulació amb el Romanticisme, quan la burguesia deixà d’ésser el moviment progressiu i renovador per excellència i l’artista, deixant d’identificar-s’hi, començà a rebutjar la societat constituïda i en fou alhora rebutjat Durant el Romanticisme foren en general els fills de famílies benestants els qui adoptaven la solució bohèmia, però amb la maduresa podien retornar a l’ordre dels pares i, així, el trencament era relatiu i poc compromès Amb el naturalisme i l’impressionisme el bohemi, reclutat entre capes socials més àmplies, passà a ésser sovint…
Bernhard Schlink
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Estudià dret Del 1988 al 2005 fou jutge del Tribunal Constitucional del land del Rin del Nord-Westfàlia Ha estat professor de dret a les universitats Friedrich-Wilhelm de Bonn 1982-91, Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt del Main 1982-92 i imparteix filosofia del dret a la Universitat Humboldt de Berlín Com a escriptor, s’inicià en el gènere de la novella negra amb Selbs Justiz ‘La justícia de Selb’, 1987, escrita conjuntament amb Walter Popp, protagonitzada pel detectiu Gerhard Selb nom que es pot traduir per ‘mateix’, ‘auto-', ‘si mateix’, etc, posteriorment també personatge principal de…
Martí Gironell i Gamero
© Columna Edicions
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Llicenciat en ciències de la informació i en filologia anglesa, és periodista en diversos mitjans, entre els quals El Punt i els informatius de Televisió de Catalunya És autor de les novelles històriques El pont dels jueus 2007, La venjança del bandoler premi Nèstor Luján 2008, L’arqueòleg De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni 2010, basada en les aventures del monjo Bonaventura Ubach i Medir , L’últim abat 2012, centrada en els conflictes de Catalunya amb Felip II al monestir de Sant Benet de Bages, El primer heroi 2014, ambientada a la Catalunya neolítica i Strappo La novella…
Damiano Damiani
Teatre
Director i guionista de cinema italià.
Estudià a l’Acadèmia de Brera de Belles Arts de Milà S’inicià en la direcció artística i en el gènere documental, i a la dècada de 1960 començà a dirigir films de ficció, amb predomini del gènere d’intriga, acció i policíac sovint inspirats en la màfia, cosa que li comportà problemes amb la censura, com ara Il Rossetto 1960, Il giorno della civetta 1968, La moglie più bella 1970, Confessione di un commissario di polizia al procuratore della repubblica 1971, L'istruttoria è chiusa dimentichi 1972, Perché si uccide un magistrato 1975, Io ho paura 1977, L’avvertimento 1980, Pizza Connection 1985…
Josep Tarín i Iglésias
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Es formà a la preguerra en la premsa radical de Pich i Pon Després, convertit al catolicisme, es dedicà a la premsa i a la ràdio, bo i exaltant els valors tradicionals, folklòrics i anecdòtics Des del 1957 fou secretari particular de JM de Porcioles Fou director del Diario de Barcelona 1969-72 i del Noticiero Universal 1977-82 i publicà, entre d’altres, Milà i Fontanals, periodista i poeta 1950, L’abat Marcet 1955, Unamuno y sus amigos catalanes i les memòries Vivir para contar Medio siglo entre la anécdota y el recuerdo Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit del Treball i…
Joan Antoni García i Bayona
Cinematografia
Director cinematogràfic, conegut amb el nom de Juan Antonio Bayona.
Estudià a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya ESCAC i començà la seva activitat professional amb anuncis de televisió i videoclips Dirigí també els curtmetratges Mis vacaciones 1999 i El hombre esponja 2002 Amb el seu primer llargmetratge, el film de terror El orfanato 2007, obtingué un premi Goya al millor director novell l’any 2008 El 2012 estrenà Lo imposible , ambientada en el tsunami del sud-est asiàtic del 2004 i, inscrita en el gènere de pellícules de catàstrofes, que aconseguí un gran ressò internacional fou nominada a l’Oscar 2013 i guanyà cinc premis…
Josep Lluís Guerín
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut Josep Lluís Carroggio i Guerín, realitzador cinematogràfic.
Realitzador precoç en cinema de petit format, dirigí Los motivos de Berta 1984, una reflexió sobre la fi de l’adolescència Posteriorment realitzà Porta de l’àngel episodi del film collectiu City Life , 1988 i Innisfree 1989, un retrat sobre els escenaris irlandesos on John Ford rodà The Quiet Man situat entre el documental i la ficció El seu tercer llargmetratge fou Tren de sombras , un altre documental, en aquesta ocasió sobre l’origen del cinema, que li valgué el Premi Nacional de cinematografia de la Generalitat de Catalunya i els Méliès d’Or i Plata dels Festivals de Cinema Fantàstic…