Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Josep Montserrat i Portella
Escultura
Escultor.
Format amb Josep Reynés a Llotja, on des del 1901 fou professor Expositor de les exposicions oficials barcelonines Conreà un realisme anecdòtic de temes populars molt ric en detalls — Desemparats 1891, Bugadera 1897 — , i dins la mateixa factura, passà al final del segle per un simbolisme temàtic patent a Amor i Treball primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid del 1899 La seva obra més famosa i representativa és el grup Tornant del mercat 1904, Museu d’Art Modern de Barcelona És autor del monument a Manelic , a Barcelona 1909 parc de Montjuïc Té obres públiques a Puerto Rico i a…
Benozzo Gozzoli
Pintura
Nom amb què és conegut Benozzo di Lesse, pintor florentí.
Deixeble de LGhiberti, collaborà en la decoració de la capella de NicolauV al Vaticà 1447 amb Fra Angelico El gust per l’anecdòtic i pels amplis paisatges poblats de petites figures, una clara composició, un color brillant i un gran sentit narratiu en defineixen l’estil, que el situa com a continuador de l’obra de Fra Angelico i de Filippo Lippi La seva obra més important és el Seguici dels Reis Mags 1459-65, frescs que decoren la capella del palau Mèdici-Riccardi de Florència, en els quals hom troba els retrats de destacades personalitats i d’ell mateix Féu també els frescs de…
Manuel Feliu i de Lemus
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid, on fou influït per l’obra de Velázquez A l’Exposició General de Barcelona del 1891 presentà L’escó del barri, d’un realisme anecdòtic S'installà a París aviat, tot i que continuà exposant sovint a Barcelona, on formà part de la Societat Artística i Literària Amb pinzellada ampla i segura, de bon acadèmic, assolí un estil comparable al realisme malenconiós de Casas Conreà normalment la figura Reflectí tan aviat temes socials com de la burgesia Els seus nombrosos estudis al carbó o a la sanguina el situen en un lloc preeminent entre…
Josep Serra i Porson
© Fototeca.cat
Pintura
Educació
Pintor i pedagog artístic.
Format a la Llotja de Barcelona —on el 1874 guanyà una medalla d’argent—, a l’Academia de San Fernando, de Madrid, i a París, on fou alumne de Bouguereau i admirador de Meissonier Fundà a Barcelona una acadèmia que polaritzava un dels dos bàndols —enfront de Ramon Martí i Alsina— en què es dividia l’ambient artístic català de l’època Foren deixebles seus Modest Urgell, Josep i Francesc Masriera, Simó Gómez, Manuel Amell i Vicenç de Genovart, entre altres Fou professor —del 1852 fins a la seva mort— de l’escola de Llotja Portà a terme una tenaç i rigorosa tasca…
Ramon Tusquets i Maignon
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Hagué de dedicar-se al comerç fins a la mort del seu pare Format aleshores a Madrid com a pintor, anà a Roma 1865 en companyia de JL Pellicer Allà s’establí i feu amistat amb Marià Fortuny, l’enterrament del qual pintà en un oli que és la seva obra mestra 1874 Museu d’Art Modern de Barcelona, de gran audàcia i capacitat de síntesi Pintà paisatges lluminosos, ben construïts i propers al primer impressionisme, però el seu nom ha restat lligat a obres detallistes d’un realisme anecdòtic i a pintures d’història tòpiques, com la sèrie catalanista —amb temes de Jaume I, Roger de Lloria, Fiveller,…
Enric Clarasó i Daudí
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Deixeble de Joan Roig a Barcelona El 1881 conegué Santiago Rusiñol, i l’any següent, Ramon Casas, amb els quals exposà reiteradament des del 1890 Vers el 1885, el seu estudi esdevingué lloc de reunió d’artistes i nucli primitiu d’El Cau Ferrat era quan es dedicava a fer estatuetes de fang, retrats i imatges funeràries Treballà en la decoració de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 i, amb els guanys, anà amb Rusiñol a París, on tornà el 1890, i hi convisqué amb Casas, Rusiñol, Utrillo i el gravador Ramon Canudes La seva obra, nombrosa i desigual, participà del naturalisme anecdòtic…
Edward Burne-Jones
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador anglès.
Collaborà amb Dante Gabriele Rossetti en els frescs de l’Oxford Union 1857 i fou l’epígon de la germandat prerafaelita Enemic declarat del realisme i de tot el que és anecdòtic en l’art, pretenia de reflectir només el que és típic o simbòlic De tots els prerafaelites fou el que aconseguí d’apropar-se més a l’art de Mantegna, Carpaccio o Botticelli King Cophetua and the Beggar Maid , 1884, Tate Gallery, Londres, i alhora establí, amb el seu decadentisme i el seu arabesc ondulant, un pont entre l’art dels membres de la germandat i el dels modernistes anglesos Sidonia von Bork 1560, 1860, Tate…
Manuel Oms i Canet
Escultura
Escultor.
Fill d’un escultor industrial Format a Llotja, on obtingué una medalla de plata el 1863 Autor d’un Crucifix destinat a una església mexicana Anà a Roma dues vegades pensionat per l’estat Es presentà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 amb El primer pas , que aconseguí segona medalla Installat a Madrid, fou protegit pel director del Museo del Prado, el pintor català Francesc Sans i Cabot Elogiat decididament per Casado del Alisal i per Pradilla, hom fongué en bronze el seu grup d' Isabel la Catòlica, el Gran Capità i el Cardenal Mendoza, que fou installat com a monument…
Montblanquet
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Vallbona de les Monges (Urgell), situat al pla del Baró (627 m), al S del terme, prop del límit amb la Conca de Barberà.
L’església de Sant Andreu és romànica, de línies cistercenques, amb una magnífica espadanya Era sufragània de la de Rocallaura i en prové una imatge de Sant Andreu de l’escola de Cascalls s XIV, conservada al Museu Diocesà de Tarragona Dins l’antic terme hi ha les restes del monestir del Tallat El castell de Montblanquet , avui desaparegut, és esmentat ja el 1156, i fou donat el 1195 a Poblet El lloc va pertànyer a Poblet fins a l’exclaustració de la comunitat 1835 i, seguidament, fou agregat al comú de Vallbona, però no va pertànyer mai a la baronia Sembla que el motiu de la…
Josep Maria Tamburini i Dalmau
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor i crític d’art.
Format a Llotja, a París —amb LBonnat— i a Roma Collaborà amb dibuixos a L’Avenç , on exercí la crítica d’art i hi publicà algun poema Escriví també a La Vanguardia Com a pintor fou premiat amb medalla de plata a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 i es dedicà, al principi, a la pintura d’història El comte d’Urgell presoner dels partidaris de Ferran d’Aragó , 1891 i al realisme anecdòtic Continuà participant en exposicions oficials barcelonines i el 1896 presentà Harmonies del bosc Museu d’Art Modern de Barcelona, quadre que significa en el seu art la consolidació d’un simbolisme…