Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Raymond Foulché-Delbosc
Història
Lingüística i sociolingüística
Hispanista llenguadocià.
Fundà i dirigí la Revue Hispanique 1894-1933, on publicà la majoria dels seus treballs d’investigació, principalment orientats cap a l’edició de texts, la recerca de fonts i els estudis bibliogràfics, entre els quals cal remarcar la Bibliographie des voyages en Espagne et en Portugal 1896, la Bibliographie de Góngora 1908, la Bibliographie de Jacinto Verdaguer 1912 i la reedició de la versió francesa de la Disputa de l’ase , d’Anselm Turmeda 1911, i d' Els mestres de València , de Gaspar Guerau de Montmajor 1915 També és autor d’un Abrégé de grammaire catalane 1902 i de l’útil…
Fernando de Herrera
Literatura catalana
Poeta.
Fou beneficiari de la parròquia de San Andrés, de Sevilla Dedicat a l’estudi i a la realització de les seves obres, participà en les reunions literàries del comte de Gelves, i s’enamorà platònicament de la seva muller, Leonor de Millán Les seves poesies —la primera edició acreditada és la de Francisco Pacheco 1619— presenten dos vessants temàtics l’amorós i el patriòtic, sota el denominador comú de l’estil elaborat, culte i solemne, que preludia el barroquisme de Góngora Elegía a la muerte de la condesa de Gelves i Canción por la victoria de Lepanto En prosa escriví unes…
epigrama
Literatura
Composició poètica breu, de to satíric i contingut moral, social o polític.
La seva forma habitual és el dístic, però pot adoptar altres metres En la lírica grega inicialment era una inscripció poètica sepulcral posteriorment esdevingué una composició poètica de temàtica i to diversos Callímac en fou el conreador més important Els epigrames llatins ja adoptaren un caire satíric es destaquen els de Varró i Marcial Durant el Renaixement, aquest gènere fou molt apreciat i és considerat l’antecedent de la sàtira conceptista barroca Posteriorment, el conrearen Góngora, Quevedo, Voltaire, Goethe, Alfieri i Verlaine, entre altres Als Països Catalans, utilitzat…
Pere Joan Rejaule i Rubio
Literatura
Escriptor en castellà.
Fill d’un mercader Es doctorà en lleis a València abans del 1600, any en què es casà amb Magdalena Benlloc Fou corregidor d’advocats 1606, advocat fiscal 1616, fiscal de l’audiència 1617 i conseller d’aquesta del 1629 al 1639 com a mínim Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1602, 1606 i 1608, amb un total de nou composicions en castellà, on guanyà els primers premis Ha estat identificat amb l’autor que, sota el pseudònim de Ricardo del Turia , publicà quatre comèdies El triunfante martirio de San Vicente, La belligera española , basat en el tema de La Araucana d’Ercilla,…
,
culteranisme
Literatura
Corrent literari del segle XVII castellà, derivat del conceptisme
.
Caracteritzat principalment per l’ús abundant de cultismes llatinitzats, neologismes, hipèrbatons violents la sintaxi castellana és forçada segons els patrons de la sintaxi grega i llatina, metàfores sensorials i allusions mitològiques, històriques i geogràfiques Arrenca de la dissociació, comuna de l’època, entre art i natura, i pretén de crear un món illusori de bellesa Nasqué com a terme despectiu arran de les últimes obres de Góngora el Polifemo i les Soledades , especialment, però aviat tingué molts adeptes, entre els quals es destaquen Gabriel de Bocángel, Francisco Trillo…
Federico García Lorca
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg.
Estudià dret i filosofia i lletres a Granada i a Madrid, on residí des del 1919 A la Residencia de Estudiantes conegué Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado i es féu amic de Salvador Dalí i dels seus condeixebles Rafael Alberti, Jorge Guillén i Pedro Salinas, a la generació dels quals —dita del 1927 — cal adscriure la seva obra A través de la seva amistat amb Salvador Dalí, a qui dedicà una oda 1926, conegué Catalunya, des del 1925 Sebastià Gasch i el grup de “L’Amic de les Arts” li feren conèixer la vida popular i cultural de Barcelona, on féu la seva primera exposició de dibuixos, a les…
petrarquisme
Literatura
Moviment poètic consistent en la imitació de la lírica de Petrarca, i gairebé només del seu Canzioniere, en el món occidental, especialment romànic, dels s. XIV-XVIII.
De fet és un manierisme que beu de les frases, imatges i versos amorosos de Petrarca, exagerant-ne els defectes és a dir, preciosisme, reiteracions, subtileses A Itàlia té tres moments un primer petrarquisme s XIV-XV, amb les figures del Tebaldeo, el barceloní Cariteo i, sobretot, Serafino Aquilano un segon petrarquisme segle XVI, que torna al veritable Petrarca i, per obra de Bembo, l’eleva a la categoria de model de poesia bembismo amb la redacció de florilegis, rimaris i vocabularis hi destaquen com a poetes Tansillo i Di Costanzo Neix aleshores un antipetrarquisme per exemple Aretino…
Lupercio Leonardo de Argensola
Literatura
Escriptor aragonès.
Fou secretari de Ferran d’Aragó i de Borja, duc de Vilafermosa Traslladat a Madrid, ho fou de l’emperadriu Maria d’Àustria i, més tard, cronista del Regne d’Aragó Secretari, també, del comte de Lemos, Pedro Fernández de Castro, del qual fou superintendent, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on fundà una acadèmia Preocupat per la perfecció de les seves obres, no en volgué imprimir cap, i fins i tot manà de cremar-les abans de morir El seu fill, Gabriel Leonardo de Albion, reuní les que pogué salvar amb les del seu oncle Bartolomé Leonardo de Argensola i les edità a Rimas 1634 Partidari que els…
Generació del 27
literatura castellana
Nom donat al grup d’escriptors espanyols que començà de publicar els anys vint.
Bé que alguns dels seus integrants foren figures prominents de la prosa José Bergamín, José María de Cossío, Ernesto Giménez Caballero, etc, és en el camp de la poesia on destacaren més i on els seus assoliments foren més notables Els poetes més representatius són Federico García Lorca, Rafael Alberti, Jorge Guillén, Pedro Salinas, Dámaso Alonso, Gerardo Diego, Vicente Aleixandre, Emilio Prados, Manuel Altolaguirre i Luis Cernuda El seu punt de partida fou el redescobriment i la reivindicació de Góngora, en honor del qual s’autodenominaren ‘Generació del 27’, ja que aquell any se…
Josep Pascual i Buxó
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Arran de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Mèxic el 1939 s’hi naturalitzà i feu els estudis de lletres a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on es llicencià Més tard, amplià estudis i es doctorà a Urbino Itàlia Marxà a Veneçuela, a Maracaibo, on fou director de l’Escuela de Humanidades de la Universidad del Zulia Tornà a Mèxic, on s’incorporà a la UNAM i fou director del seminari de poètica de l’Instituto de Investigaciones Filológicas Desplegà una intensa activitat acadèmica, fonamentalment en poètica i semiologia Dirigí, a mitjan anys cinquanta, en la seva nova…